Anar al contingut

Massiç del Montgrí

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Massiç del Montgrí
Archiu:Spain, Catalonia, Massís del Montgrí. CAPS 0
Un paisage en el Massiç del Montgrí, en la Vall de Santa Caterina i la Muntanya d'Ullà, vist des de la vertent nort de Montplà.
Archiu:Massís del Montgrí. CAPS 1
El massiç del Montgrí coronat pel Castell del Montgrí.
Archiu:Montgrí en flames. CAPS 2
El Montgrí en flames el 26 de setembre de 2004.

El massiç del Montgrí és un massiç montanyós a la vora del mar Mediterrànea en Catalunya (Espanya). Se situa entre les comarques del Baix Empordà i Alt Empordà, entre els térmens municipals de Bellcaire, L'Escala, Ullá i Torroella de Montgrí.

El massiç del Montgrí pot dividir-se en dos. Una franja nort que forma un altiplano i una franja sur més alta, escarpada i rocosa, a on estan els principals picos: Montplà, Muntanya d'Ullà i Montgrí, darrere de la qual es troba la vall de Santa Caterina. Seguint este sistema de picos direcció a la mar, es troba el Rocamaura, en les faldes del qual es troba el poble coster d'Estartit. Les illes Medas, front a Estartit, es consideren una prolongació del massiç baix l'mar.[1]

En el front llitoral, el massiç termina en alguns sectors en penya-segats de més de 100 metros. L'erosió de la mar ha provocat algunes cavitats com és el cas de la Foradada, en veta Castell. També es troben chicotetes cales, com Cala Ferriol o cala Pedrosa. A l'extrem noroest del massiç, es troba cala Montgó, a on es troba un chicotet núcleu residencial pertanyent al municipi de Torroella de Montgrí, encara que més propenc a L'Escala.

Picos Altura (m)
Montplà 317
Muntanya d'Ullà 308
Montgrí 303
Rocamaura 225
Puig de la Palma 146

Geologia

[editar | editar còdic]

El massiç del Montgrí és un sorgiment de roca calcaria format per una falla orientada d'est a oest. La seua creació és sincrónica a la del Pirineu. A sovint es troba intrusions magmáticas de cuarzo roig o marró.

Per les seues elevació destaquen els picos de la Muntanya d'Ullà (308 m), el Montgrí (301 m) i el Montplà (310,3 m), propencs a Torroella, i la Torre Moratxa (218 m) i Roca Maura (226 m) en l'alvertent propenc a Estartit. Entre abdós blocs es troben les dunes d'arena que provenen del golf de Roses i varen ser fixades a finals de el XIX per l'ingenier Primitiu Artigas. l'archipèlec de les Illes Medas constituïxen la part oriental del massiç.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Roviras & Torrent (2003). Torroella i l'Estartit (en ca), Quaderns de la Revista de Girona. ISBN 84-95187-56-6.