Matís (música)
Matís en música és cada u dels distints graus o nivells d'intensitat o de tempo en que s'interpreta una determinada música.
Principalment es distinguix entre dos tipos de matisos: els matisos dinàmics o d'intensitat i els matisos agógicos o de tempo.
Matisos dinàmics o d'intensitat
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Dinàmica musical.
Dins de la terminologia musical es denomina matís dinàmic o d'intensitat a cada u dels distints graus o nivells d'intensitat en que es poden interpretar un o varis sons, determinats passages o peces musicals completes.
La determinació de l'intensitat dels sons d'una obra, en paraules de Grabner, pot articular-se a través d'una dinàmica de graus o be d'una dinàmica de transició. De tal forma que els signes poden indicar respectivament diversos graus d'intensitat o be la transició entre els mateixos.
Dinàmica de graus
[editar | editar còdic]La dinàmica de graus es construïx per mig de la contraposició entre els conceptes de suau i fort, la qual cosa s'expressa per mig de les paraules italianes piano i forte respectivament. Existixen a lo manco huit graduacions o indicacions de dinàmica, escomençant des del sò més suau fins al sò més fort. Per eixemple, pianissimo, piano, fortissimo, etc. Aixina mateix els distints graus d'intensitat poden matisar-se per mig d'atres térmens com piu, meno, etc.
Els accents també formen part dels signes dinàmics, indicant que una nota en particular deu ser eixecutada en una intensitat major.
| Nom | Abreviatura | Significat |
|---|---|---|
| Pianississimo | Archiu:Music dynamic pianississimo.svg | Més dèbil. |
| Pianissimo | Archiu:Music dynamic pianissimo.svg | Molt dèbil. |
| Piano | Archiu:Music dynamic piano.svg | Dèbil. |
| Mezzopiano | Archiu:Music dynamic mezzo piano.svg | Mijanament dèbil. Lliteralment, és la mitat de suau que piano. |
| Mezzoforte | Archiu:Music dynamic mezzo forte.svg | Mijanament fort. Lliteralment, és la mitat de forte. És més comú l'us de mezzopiano. Nota: si no apareix algun indicador de dinàmica, mezzoforte s'assumix com a dinàmica imperant per defecte. |
| Forte | Archiu:Music dynamic forte.svg | Fort. |
| Fortissimo | Archiu:Music dynamic fortissimo.svg | Molt fort. |
| Fortississimo | Archiu:Music dynamic fortississimo.svg | Més fort. Encara que algunes partitures, particularment de l'época contemporànea, han aplegat a una indicació més extrema, en més de 3 p o f. Verdi va alcançar les 4 p i Chaikovski va aplegar fins a les 5 p. No s'usen habitualment per ser imprácticas, encara que teòricament possibles. |
| Sforzando | Archiu:Music expression sforzando sf.svg o Archiu:Music expression sforzando sfz.svg o Archiu:Music expression forzando.svg | Reforçar súbitamente el sò. |
| Piano forte | Archiu:Music dynamic pianoforte.svg | Dèbil i despuix fort. |
| Forte piano | Archiu:Music dynamic fortepiano.svg | Fort i despuix suau. |
| Meno piano | Menys dèbil. | |
| Meno forte | Menys fort. | |
| Più piano | Més dèbil. | |
| Più forte | Més fort. | |
| Piano subito | Sobtadament dèbil. | |
| Forte subito | Sobtadament fort. | |
| Sotto voce | Murmurat | |
| Mezza voce | A mija veu. Actualment poc usat. | |
| Poc forte | Una miqueta fort. Actualment poc usat. |
Dinàmica de transició
[editar | editar còdic]La dinàmica de transició fa referència a que l'intensitat d'un o més sons pot ser aumentada o disminuïda de forma paulatina.
| Increment de l'intensitat | |||
|---|---|---|---|
| Nom | Abreviatura | Signe | Significat |
| Crescendo | cresc. | Archiu:Music-crescendo.png | Increment progressiu de l'intensitat. |
| Accrescendo | accresc. | Increment progressiu de l'intensitat. | |
| Aumentant | aum. | Increment progressiu de l'intensitat. | |
| Rinforzando | rf., rfz., rinf. o rinforz. | Reforçant el sò progressivament. | |
| Disminució de l'intensitat | |||
|---|---|---|---|
| Nom | Abreviatura | Signe | Significat |
| Decrescendo | decresc. | Archiu:Music-diminuendo.svg | Disminució progressiva de l'intensitat. |
| Diminuendo | dim. | Disminució progressiva de l'intensitat. | |
| Smorzando | smorz. | Deixar que el sò s'apague poc a poc. | |
| Morendo | mor. | Deixar que el sò muiga ralentisant-se. | |
| Calant | calç. | Ralentisar molt i reduir el sò. | |
| Perdendosi | perd. | Deixar que el sò es perga. | |
| Stinguendo | sting. | Deixar que el sò s'extinguixca. | |
L'eixecució de la dinàmica musical és relativa i sol ser subjectiva. Depén de l'estil o periodo històric al que pertanyga l'obra; pero també de la consideració personal i condició emocional del intérpret. Els matisos com forte o piano no tenen un significat precís ya que són indicacions relatives i dependran de la graduació de dinàmiques que s'utilise en una determinada obra. Quan en una composició el matís de major intensitat és fortissimo (fff), forte (f) serà un matís d'intensitat intermija.
Matisos agógicos o de tempo
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Tempo.
Els matisos agógicos o de tempo són aquells que indiquen el ritme o la velocitat a la que una part de l'obra o esta en la seua totalitat ha de ser interpretada.
En un gran número d'obres (en especial a partir del Classicisme) es troben, sobre el primer compàs de l'obra (o dels seus diferents “temps”) un matís agógico que indica el tempo en el que la peça en la seua totalitat deu ser eixecutada a no ser que posteriorment en el transcurs de l'obra aparega un atre matís agógico que modifique el mencionat tempo inicial. Esta indicació està, en la gran majoria dels casos, en llengua italiana encara que és possible trobar també referències en atres idiomes especialment en composicions dels últims temps.
Matisos de tempo inicials: Llarc, Llent, Adagi, Errant, Moderato, Allegro, Allegretto, Preste, Prestissimo.
Matisos agógicos a lo llarc de la peça: Ritardando, Accelerando, A tempo.
Vore també
[editar | editar còdic]- Glossari de terminologia musical
- Història de la notació en la música occidental
- Notació musical
- Anàlisis musical
- Signes musicals
- Teoria musical
Referències
[editar | editar còdic]Bibliografia
[editar | editar còdic]- De Vaig Candar, Roland. Nou diccionari de la música vol. I i II. Grasindo, 2002.
- Grabner, Hermann. Teoria general de la música. Akal, 2001.
- Michels, Ulrich. Atles de música. Aliança, 2009 [1985].
- Pérez Gutiérrez, Mariano. Diccionari de la música i els músics vol. 1 2 i 3. Akal, 1985.
- Randel, Don Michael. The Harvard Dictionary of Music. Harvard University Press, 2003.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Matiz (música)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.