Material autorreparante

Els materials autorreparantes són una categoria de materials inteligents en l'habilitat de recuperar, parcial o totalment, un dany mecànic de manera autònoma o en resposta a un estímul exterior. Estos materials naixen per a estendre la vida útil dels productes assegurant la seua integritat mecànica i/o la seua funció. L'idea, relacionada en la biomimesis, consistix en integrar dins dels materials uns mecanismes de reparació que contrarresten aquells degradativos causats per la seua utilisació normal. Microgrietas, corts superficials, rasguños, danys d'impacte o per corrosió són entre les tipologies de danys que comunament interessa enfrontar i per raons d'integritat estructural, perque poden ràpidament causar un alteració irreversible de les propietats mecàniques del material, i per raons estètiques (en particular per les superfícies i els recobriment).
Existixen eixemples de materials autorreparantes en totes les principals categories de materials, pero els polímero i els materials composts són aquells més investigats per la seua difusió en el sector industrial.[1]
Tipologies
[editar | editar còdic]Els materials autorreparantes poden ser classificats en tres tipologies segons el sistema de reparació: aquells en microcápsulas, aquells en canals vasculars i aquells intrínsecament autorreparantes.[2]
Referències
[editar | editar còdic]Bibliografia
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció total derivada de «Materiali autoriparanti» de Wikipedia en italià, concretament de esta versió, publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.