Math roc

El math roc és un estil de roc progressiu i indie que va sorgir a finals de la década dels anys 1980 i principis dels anys 1990, quan distints músics procedents de les escenes punk, post punk o hardcore, varen començar a sumar a les seues composicions recursos d'alta complexitat que fins a eixe moment només havien incorporats al roc per bandes progressives com King Crimson (particularment en discs densos i complexos com Ret i Discipline) i Rush (especialment cançons com YYZ, en el seu ritme 5/4 i les seues subdivisions contraintuitivas o Vila Stangiato, una suite instrumental plena de canvis de mètrica, corts abruptes i seccions contrastantes). Estes bandes varen ser de gran influència en el sò del math roc, aixina com també compositors de música minimalista tals com Steve Reich.

El gènero es caracterisa per explorar patrons rítmics complexos i poc convencionals per mig de síncopas inusuals, estructures de parada-arranque, polirritmos, compassos complexos, concordes estesos, melodies angulars i interpretacions instrumentals tècnica i mecánicamente precises. Li l'ha classificat com un derivat o subgénero del roc experimental, compartint el seu esperit vanguardiste i el seu émfasis en l'estructura de composició contínua en lloc de les formes de cançons tradicionals. Maneja espais i temps extrems, d'esta forma en una mateixa cançó es pot escoltar una melodia armoniosa al mateix temps que un riff distorsionat. Posseïx similituts en el post-roc, del que ha segut descripto com com la "cara oposta de la mateixa moneda". Adoptant tècniques similars a les del post-roc, les bandes de math roc s'inclinen per un enfocament més "roquer" en la composició i els timbres. Aixina, l'estil sol ser interpretat per conjunts més menuts que emfatisen el paper de la guitarra. No obstant, és difícil catalogar a determinada banda com a pertanyent a un o un atre gènero, ya que el seu encasillamiento sol variar d'un àlbum a un atre o inclús d'una cançó a una atra. Per eixemple, la cançó Tingues-Day Interval de Tortoise, justament una de les bandes que es consideren responsables de l'auge del post-roc en l'escena alternativa de fins dels anys 90, sol estar inclosa en les principals llistes de reproducció de math roc, i li la considera una de les primeres aproximacions al gènero.

Descripció

El math roc es caracterisa per compassos irregulars, mètriques complexes i sons dissonants. Mentres que la majoria de la música roc utilisa un compàs de 4/4 (encara que accentuat o sincopado), el math roc ampra compassos menys convencionals i que canvien en freqüència, com Plantilla:Music, Plantilla:Music, Plantilla:Music, o inclús Plantilla:Music. El duo Angine de Poitrine combina esta complexitat rítmica en sons microtonales utilisant escales de quartos de tons. Esta complexitat sol ser percebuda pels oyents com a precisió matemàtica, d'ahí el nom del gènero..

De la mateixa manera que en el roc tradicional, el sò sol estar dominat per guitarres i bateria. No obstant, en el math roc la bateria juga un paper més important en proporcionar ritmes complexos i enèrgics. Els guitarristes de math roc utilisen tècniques de tapping i pedals de loop per a desenrollar estos ritmes, com s'ilustra en cançons com les del supergrupo de math roc Battles.Els solo instrumentals són pràcticament inexistents, buscant-se distintes experiències i climes a través de l'interacció entre els distints instruments, els quals solen tocar-se en bases atonales o microtonales i no sempre estan sincronisats. La veu, per lo general, no és molt rellevant en este gènero. Simplement és utilisada com un sò més en la mescla i moltes voltes és mesclada a menor volum, escoltant-se poc o casi res. Per açò, la majoria dels grups de math roc solen ser enterament instrumentals, com és el cas de Don Cavaller o Hella.

Existix una intersecció significativa entre el math roc i l'emo, ejemplificada per bandes com Tiny Moving Parts o American Football, el sò del qual ha segut descrit com "roc lluent i matemàtic, un sò que es va convertir en un de les traces distintives de l'escena emo a lo llarc de la década de 2000"..

Història i desenroll

El grup canadenc de punk roc Nomeansno (fundat en 1979 i actiu fins a 2013) ha segut citat per la crítica musical com una "influència secreta" del math roc, anticipant-se al desenroll del gènero en més d'una década. A pesar de no haver alcançat mai la fama comercial, la música de Nomeansno combinava l'energia i l'agressivitat del punk en humor negre i també el que després seria l'element distintiu del math roc: canvis dràstics de ritme i estructura. Un grup encara més vanguardiste de la mateixa época, Massacre, contava en el guitarriste Fred Frith (procedent de les escenes de l'escena Avant-prog i Roc in Opposition) i el baixiste Bill Laswell. En certa influència de l'energia del punk, la música de Massacre utilisava característiques rítmiques complexes. La banda d'hardcore punk Black Flag també va incloure polirritmos inusuals, específicament en el costat B del seu àlbum de 1984, My War.

Pero va anar a principis dels anys noranta quan comencen a aparéixer les primeres bandes que la crítica en posterioritat va identificar com iniciadoras del gènero math roc. A principi la majoria d'estes bandes estava concentrada en la zona nort i oest d'Estats Units. Pols, banda sorgida de l'escena noise roc de Carolina del Nort, va començar a incorporar harmonia d'inspiració oriental i dissonància contrapuntística en afinaciones poc convencionals, lo que va fer que hui li'ls considere pioners del math roc, encara que els propis membres de la banda han rebujat eixa categorisació. Don Cavaller, de Pittsburgh, és una atra de les bandes considerades fundacionals per al gènero: naixcuts en 1991, la banda va fusionar en èxit el noise roc pesat en numerosos elements de jazz i vanguarda.

Uns atres dels considerats pioners americans són Slint (considerats precursors tant del post-roc com del math roc), i Bastro, dos bandes residents en la ciutat de Louisville, Kentucky. A mitan de la década de 1990, la banda Shellac liderada per l'ingenier i productor Steve Albini i les seues gravacions en directe varen ser fonamentals parala creació d'una corrent que incloïa també a Drive Like Jehu, Dazzling Killmen, Pitchblende i bandes hereues del sò de Slint com Rodan i June of 44. Els pioners del mathcore, Botch, varen batejar el seu propi estil com "math roc malvat" en homenage a este sò.

A mitan de la década de 2000 va ser el moment en que este gènero va cridar l'atenció de la crítica musical i va collir una considerable popularitat. Slint i Chavez varen realisar gires per a les seues reunions, mentres que Shellac va realisar una gira i va llançar el seu primer àlbum despuix de sèt anys d'inactivitat. Don Cavaller, que s'havia dissolt en l'any 2000, es va reunir en una nova formació i va llançar un nou àlbum en 2006, en el que sorprén la presència de veus, fins a eixe moment absents en les composicions de la banda. Al mateix temps, varis membres d'eixa banda es varen unir a nous proyectes musicals; el baixiste Pat Morris es va unir a Poison Arrows en 2005. Mike Banfield va formar la banda Knot Feeder en Pittsburgh en 2006. Vàries atres bandes de math roc de Pittsburgh també es varen fer conegudes en esta época, incloent Token Black Guy, Tabula Rasa, A Voice Like Rhetoric, Hero Destroyed i Kalon. Els grups instrumentals es varen dividir principalment entre un estil més agressiu i anguloso, influenciat pels ritmes canviants del cridat "Brutal Prog" (Hella, Tera Melos i Yowie), i un estil més net i dinàmic (com Pele o els japonesos toe). Bandes vocals com Minus the Bear i els britànics Foals varen donar lloc al cridat "Math Pop", adaptant el sò Math Roc a estructures de cançons compactes en ritmes bailables. Edmund Fitzgerald és una banda que conta en membres de Foals, pero en l'adició de canvis de compàs. Atres bandes britàniques de math roc de el XXI, com The Murder of Rosa Luxemburg, que va realisar gires en la banda de mathcore Circle Takes the Square abans de finalisar la seua carrera en 2004, s'han distinguit en l'escena britànica, encara que en menys èxit .El gènero ha seguit fusionant-se en atres formes de música alternativa, donant lloc, en particular, al Swancore (com es denomina al sò popularisat pel sagell Blue Swan Records), i al sò més electrònic de Battles, i ha experimentat un auge de popularitat en Àsia Oriental, especialment en Japó.

Va ser Japó, justament, un dels països a on més es va estendre este gènero, en una gran explosió de grups nous, com Ruins, Toe, Tricot, The Cabs, i Lite. En atres països asiàtics també varen sorgir bandes interessants dins d'este gènero com els taiwanesos Elephant Gym i els surcoreans Cotoba i Dabda.

Des de 2024 va guanyar notorietat en l'escena el duo canadenc Angine de Poitrine, que amalgama math roc microtonal i art performativo, usant sistemes de afinación poc comuns, polirritmos, entre uns atres. En els seus events en viu usen disfrassos i caraces de paper maché, en nassos grans (aludint al mona narigudo) ademés de llunars dispersos en blanc i negre.

En Espanya, vàries obres de Clónicos són del gènero. Les bandes de major reconeiximent en clares influències de math roc són Lost Minnow, Foals i Minus The Bear