Mausoleu de Nizami (Gəncə)
El Mausoleu de Nizami (en idioma azerí: Nizami məqbərəsi), construït en honor del poeta persa d'el XII Nezamí Ganyaví, es troba a les afores de la ciutat de Gəncə, Azerbaiyan . El mausoleu va ser construït originalment en 1947 en lloc d'un antic mausoleu en ruïnes, i reconstruït en la seua forma actual en 1991.
Història
[editar | editar còdic]La tomba de Nizami ha segut un lloc de pelegrinage devota durant molts sigles.[1] Segons l'historiador Vasili Bartold, el mausoleu va ser mencionat per primera volta en les cròniques històriques en 1606. El croniste de la cort de safavid Iskander Beg Munshi va informar que a finals de febrer de 1606, Sah Abás el Gran va aplegar a Ganyá i va acampar prop de la tomba del xeic Nizami,[2] a on el 24 de març va celebrar la festa de nouruz.[3]
Durant la guerra rus-persa de 1826 es va produir una batalla decisiva entre les forces russes i perses prop de la tomba de Nizami. Les forces russes baix el mando del general Iván Paskévich varen derrotar a l'eixèrcit persa i ho varen obligar a retirar-se.[4] L'enviat rus a Pèrsia, Aleksandr Griboyédov, va mencionar en el seu diari una conversació en l'escritor i historiador Abbasgulu Bakıjanov, membre de la missió diplomàtica russa de l'época, en la que este últim, li va dir que la batalla d'Elisabethpol estava prop de la tomba de Nizami.[5]
Solsida
[editar | editar còdic]Segons Bakikhanov, en la década de 1840 la tomba de Nizami s'havia derrocat, i l'antic visir Mirza Adigozal bey de Karabaj l'estava reconstruint.[6]
En 1873, el sah de Pèrsia, Nasereddín Sah Kayar, en retornar de la seua primera gira per Europa, va passar junt a la tomba de Nizami. Va mencionar en el seu diari la tomba de Shaykh Nizami a un costat de la carretera, a mija llegua o més de Ganyá, i la va descriure com «un edifici de rajoles molt miserable».[7]
A principis d'el XX, el mausoleu va quedar casi completament destruït. En 1925 es va excavar la tomba del poeta i es varen exhumar els seus restants per a tornar a enterrar-els en el centre de Ganyá. No obstant, els dirigents de l'Azerbaiyan soviètic varen ordenar que es tornara a enterrar al poeta en el mateix lloc i que s'erigira un monument temporal.
En 1940, en relació en la construcció d'un nou mausoleu, una investigació arqueològica va revelar els restants d'un antic mausoleu baix terra, que data d'el XIII. Els restants d'una estructura sobre el terreny varen ser restaurats en el XIX.[8]
Reconstrucció
[editar | editar còdic]En 1947 es va construir un nou mausoleu de pedra calcàrea. Més vesprada, el govern soviètic va construir una planta de producció d'alumini en els voltants del mausoleu. Les emissions perilloses de la planta varen danyar sériament l'edifici i es va derrocar a finals de la década de 1980.[9]
El mausoleu va ser reconstruït en la seua forma actual en acabant de que Azerbaiyan recuperara la seua independència despuix de la caiguda de l'Unió Soviètica en 1991.
Edifici
[editar | editar còdic]Es tracta d'un edifici cilíndric de gran altura, rodejat de jardins. A un costat, hi ha estàtues de metal que commemoren els poemes épicos de Nizami. El mausoleu va ser construït en blocs de granit massiç, procedents d'Ucrània. Farman Imamguliyev va ser l'arquitecte; les estàtues varen ser creades per l'escultor Gorkhmaz Sudjaddinov.[10]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Peter J. Chelkowski. Mirror of the invisible world: Tals from the Khamseh of Nizami. Metropolitan Museum of Art, 1975. ISBN 0-87099-142-6, ISBN 978-0-87099-142-4, p. 3
- ↑ Iskandar Beg Munšī. History of Shah 'Abbas the Great, Volume 3. Westview Press, 1986, ISBN 0-89158-296-7, ISBN 978-0-89158-296-0, p. 902.
- ↑ Iskandar Beg Munšī. History of Shah 'Abbas the Great, Volume 3. Westview Press, 1986, ISBN 0-89158-296-7, ISBN 978-0-89158-296-0, p. 905.
- ↑ Plantilla:Ru icon Василій Александрович Потто. Кавказская война: Персидская война, 1826–1828 гг. Volume 3. "Кавказский край", 1993. ISBN 5-86722-107-5, ISBN 978-5-86722-107-2, p. 130
- ↑ Plantilla:Ru icon ФЭБ: Грибоедов. Эриванский поход.
- ↑ Plantilla:Ru icon Abbas-Kuli-aga Bakikhanov. Golestan-i Eram
- ↑ J. W. Redhouse. The Diary of H. M. the Shah of Pèrsia, During His Tour Through Europe in A. D. 1873. BiblioBazaar, LLC, 2009. ISBN 1-110-34972-6, ISBN 978-1-110-34972-2, p. 416
- ↑ Plantilla:Ru icon И. П. Щеблыкин. Памятники азербайджанского зодчества эпохи Низами: материалы. Изд-во АзФАН, 1943, pp. 49–50
- ↑ James Marriott, Mika Minio-Paluello (2012). The Oil Road: Travels from the Caspian to the City, Vers Books. ISBN 9781844679270.
- ↑ Plantilla:Ru icon Скульптор, гянджинец, патриот. Ежедневный информационный ресурс – "Azeri. ru – Азербайджанцы в России". [1] archivat en Wayback Machine.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Mausoleo de Nizami (Gəncə)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.