Mecha llenta
La mecha llenta, també cridada cuerdo mecha o corda de cerilla, és la corda que es crema llentament o l'espoleta de fil utilisada pels primers mosqueteros, artilleros i soldats para encendre els arcabuces, mosquetes, canons, proyectils i petarts. Les meches llentes eren més adequades per a amprar-se en armes de pólvora negra, perque una mecha llenta es podia manejar en brusquetat sense apagar-se, i solament presentava una chicoteta punta incandescent en lloc d'una gran flama que poguera encendre per accident la pólvora propenca.[1] La mecha llenta de varis tipos va ser un dels primers tipos de espoleta d'artilleria utilisats.
Les meches llentes també es varen utilisar en la perforació i voladura de roques per a encendre càrregues de pólvora.
Disseny i us
[editar | editar còdic]La mecha llenta unida a la serpentina de la clau de mecha usualment era un tram de corda de cànem o de lli[2] que havia segut tractat químicament per a que ardira llenta i constantment durant un periodo prolongat.[1] En Japó, no obstant, la mecha llenta es feya trenant bri de corfa del ciprer japonés. La velocitat de combustió era d'aproximadament 30,5 cm per hora. L'eixèrcit britànic va estimar que un sol soldat en servici de guàrdia, durant un any, podria usar una milla de mecha llenta. En el seu us pràctic en un arma en clau de mecha, a sovint s'encenien abdós extrems de la mecha llenta, ya que el fogonazo de la pólvora de la cazoleta a sovint podria extinguir un extrem de la mecha llenta, i l'atre extrem podria usar-se per a tornar a encendre l'extrem de dispar de la mecha en recarregar el mosquete de mecha. Per a evitar arrastrar la mecha llenta sobre el sol humit, a sovint es transportava i s'usava un botafuego, que era un soport de fusta bifurcado insertat en el sol i s'usava per a sostindre l'extrem de la mecha llenta més alluntat de l'arma.
Existixen moltes fòrmules per a la mecha llenta, que proporcionen taxes de combustió variables. El producte químic predominant utilisat era el nitrat de potassi, encara que el nitrat de sodi i l'acetat de plom (II) també semblen haver segut utilisats. No obstant, el nitrat de potassi tenia una ventaja sobre el nitrat de sodi, en ser menys propens a absorbir humitat atmosfèrica.
La mecha llenta es va usar a sovint des de el XV fins a aproximadament 1630, quan va escomençar difondre's l'us de la clau de purna (l'arribada del snaphance despuix de 1540 solament va tindre un impacte llimitat en l'us de la mecha llenta, perque era considerat l'arma d'un llaurador). La mecha llenta va permanéixer en us en un número llimitat d'armes de mecha en Europa fins a aproximadament 1730, i en Japó fins a principis de 1900. Inclús una volta que es va tornar obsoleta per a l'us en armes llaugeres, alguns usuaris d'artilleria (especialment la Royal Navy) varen continuar desplegant-la com a respal fins al final de l'era de la clau de purna.
Historic England va publicar un registre molt ilustrat del treball de conservació d'un morral per a mecha llenta trobat en l'àrea d'ent mareges de Medmerry, Sussex Occidental, que hui està en la colecció del Museu Nacional de la Royal Navy.[3]
Us modern i tongades
[editar | editar còdic]La mecha llenta de hui en dia (utilisada en rèpliques d'armes de fòc en clau de mecha) a voltes està feta de cordonera de cotó, en lloc de cànem, per les lleis associades en el cultiu de plantes de cànem.
Per a una combustió més ràpida i usos actuals, com encendre fòcs artificials, generalment s'usa mecha negra entubada (a voltes denominada combinació ràpida) o punk en lloc de la mecha llenta.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Keegan, John (1989). The Price of Admiralty, Nova York: Viking, p. 277. ISBN 0-670-81416-4.
- ↑ «Slow Match». Musketeer.ch. Archivat des d'el original, el 9 de juliol de 2015. Consultat el 11 de novembre de 2011.
- ↑ «Conservation of a leather slow match pouch from Medmerry, West Sussex. Historic England Research Report 60/2018». research.historicengland.org.uk. Consultat el 9 de juny de 2020.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Mecha lenta» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.