Mechta

Mechta

Mechta (en rus: Мечта que significa 'Somi') va ser la primera sonda espacial en alcançar els voltants de la Lluna i la primera d'una llarga i exitosa série soviètica (Programa Lluna) de sondes interplanetarias en direcció al satèlit natural de la Terra.

En 1963 la sonda va ser renombrada com a Lluna 1, encara que en occident s'hi havia fet popular en l'equivocat nom de Lunik 1.

Successos

Despuix de tres intents fallancs durant 1958 finalment el 2 de giner de 1959, el Lluna 1 va ser llançada en èxit convertint-se en la primera nau en alcançar la velocitat d'escape de la Terra.

La sonda es va separar de la tercera etapa del eixida Vostok (1472 kg de pes, 5,2m de llongitut i 2,4 de diàmetro) i va posar rumbo a la Lluna. El 3 de giner, a una distància de 113.000km de la Terra, la sonda va soltar una núvol de gas de sodi en un pes total de 1kg. La nau va deixar tras de si una estela de color taronja que va ser visible des del oceà Índic en la lluentor d'una estrela de sexta magnitut (casi invisible a simple vista). D'esta forma els tècnics varen poder seguir durant un temps el rastre de la nau i observar el comportament d'un gas en el buit. La sonda va passar a 5995 quilómetros de la superfície de la Lluna, el 4 de giner, despuix de 34 hores de vol, convertint-se en el primer satèlit artificial que actualment gira entre les òrbites de la Terra i Mart. No va impactar en la Lluna (lo que estava planejat) per un fallo en el sistema de control de l'eixida que la va llançar.

Senyes i característiques

La sonda era una esfera de 80 cm de diàmetro, construïda de magnesi i alumini, que pesava 361 kg. L'alimentació elèctrica provenia de bateries d'argent-zinc i mercuri que varen alimentar els equips del Lluna 1 durant tres dies. La comunicació era realisada per 5 antenes que emergien en la part superior de l'esfera, en freqüències de 183,6 MHz i atres 2 que estaven en la part inferior de l'esfera en freqüències de 19,993 MHz. La Lluna 1 no posseïa cap sistema de propulsió. A bordo de l'esfera hi havia escuts, banderines, i insígnies soviètiques. La sonda Lluna 1 devia estrelar-se contra la Lluna, pero no ho va fer, passant a una distància de 5995 km de la superfície llunar, el 4 de giner, despuix de 34 hores de viage.

En l'esfera hi havia instruments de radi, sistemes de telemetría, un transmissor de seguiment, cinc conjunts diferents de dispositius científics per a estudiar l'espai interplanetario, incloent un magnetómetro, un contador Geiger, un contador de centelleigs/centellejos (per a medir l'intensitat de radiacions ionizantes), un detector de micrometeoritos, i atres equips. Per tota l'esfera apareixien unes protuberàncies permetent als instruments el contacte en l'exterior. Lluna 1 duya també un almagasén en 1 kg de gas de sodi, que va soltar segons s'ha referit més dalt per a observar el seu comportament en el buit.

La nau va proporcionar noves senyes fins a llavors desconeguts sobre el cinturó de radiació que rodeja el nostre planeta, va permetre descobrir que la Lluna no té camp magnètic i va detectar el vent solar que emana del sol i recorre el sistema solar.