Anar al contingut

Programa Lluna

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Moon landing map.jpg
Programa Lluna
Per a la banda suïssa de roc vore Lunik (banda).

El Programa Lluna (en rus Луна, Luná),[1] cridat també Lunik en mijos occidentals per malentesos llingüístics,[2] és un programa espacial de l'Unió Soviètica,[3] i posteriorment continuat per Rússia, integrat per una série de sondes i satèlits artificials[4] desenrollades pel científic Serguéi Koroliov.[5] La seua missió principal és fotografiar i estudiar la superfície llunar.

El programa ho formen 25 unitats, llançades entre el 2 de giner de 1959 i el 10 d'agost de 2023. Alguns de les seues fites va ser l'alunizaje de dos vehículs robòtics Lunojod (Lluna 17 i Lluna 21), dur mostres del sol llunar en tres missions (Lluna 16, Lluna 20 i Lluna 24) o posar dos orbitadores d'última generació al voltant de la Lluna (Lluna 19 i Lluna 22).[6]

Missions

[editar | editar còdic]
Vehícul Llançament Observacions
Lluna 1 02-01-1959 Va passar a 6.000 km de la Lluna i va entrar en òrbita solar. Primera sonda espacial en enviar i rebre comunicacions de senyes des de l'espai.
Lluna 2 12-09-1959 Primera sonda en aplegar a la Lluna. Es va estrelar a 29,10ºN - 0,00º el 14 de setembre de 1959.
Lluna 3 04-10-1959 Va realisar el 10 d'octubre de 1959 les primeres fotografies de la cara amagada de la Lluna.
Lluna 4 02-04-1963 Intent de alunizaje suau que va fracassar. Va passar a 8500 km de la Lluna i va entrar en òrbita solar.
Lluna 5 09-05-1965 Intent de alunizaje suau que va fracassar. Es va estrelar a 31ºS - 8ºE.
Lluna 6 08-06-1965 Va passar a 161 000 km de la Lluna i va entrar en òrbita solar.
Lluna 7 04-10-1965 Intent de alunizaje suau que va fracassar. Es va estrelar a 9ºN - 40ºW.
Lluna 8 03-12-1965 Intent de alunizaje suau que va fracassar. Es va estrelar a 9,1ºN - 63,3ºW.
Lluna 9 31-01-1966 Alunizó en èxit el 3 de febrer a 7,08ºN - 64,4ºW i va enviar fotografies.
Lluna 10 31-03-1966 Satèlit llunar. Orbitó a una distància de 350 km. Va mantindre el contacte durant 460 òrbites en 2 mesos.
Lluna 11 24-08-1966 Distància mínima a la Lluna de 159 km. Va transmetre fins a l'1 d'octubre de 1966.
Lluna 12 22-10-1966 Va transmetre fins al 19 de giner de 1967.
Lluna 13 21-12-1966 Alunizó el 24-12-1966 a 18,87ºN - 62ºW. Va estudiar el sol. Va transmetre fins al 27-12-1966.
Lluna 14 07-04-1968 Satèlit llunar. Orbitó a una distància mínima de 160 km.
Lluna 15 13-07-1969 Es va estrelar a 17ºN - 60ºI el 21-07-1969 despuix de 52 òrbites. Va ser llançada la mateixa semana que l'Apolo 11.
Lluna 16 12-09-1970 Alunizó a 0,68ºS - 56,30ºI el 20-09-1970. Va retornar a la Terra el 24 de setembre en 101 grams de basalt llunar.
Lluna 17 10-11-1970 Alunizó el 17-11-1970 transportant el Lunojod 1 a 38,28ºN - 35ºBBC0___
Lluna 18 02-09-1971 Es va estrelar a 3,57ºN - 50,50ºI despuix de 54 òrbites.
Lluna 19 28-09-1971 Va realisar 4000 òrbites abans d'emmudir.
Lluna 20 14-02-1972 Alunizó el 21-02-1972 a 3,57ºN - 56,50ºBBC1___ Va dur a la terra 30 grams de mostres del sol llunar el 25-02-1972.
Lluna 21 08-01-1973 Alunizó el 16-01-1973 a 25,85ºN - 30,45ºI transportant el Lunojod 2.
Lluna 22 02-06-1974 Va transmetre fins al 06-11-1975.
Lluna 23 28-10-1974 Alunizó en el Mare Crisium. Va fracassar en la recollida de mostres. Va transmetre fins al 09-11-1975.
Lluna 24 09-08-1976 Alunizó el 18-08-1976 a 12,25ºN - 62,20ºBBC2___ Va excavar fins als 2 metros i va retornar a la Terra el 22-08-1976 en 170 grams de mostres del sol llunar.
Lluna 25 19-08-2023 Es va estrelar contra la superfície llunar. Primera missió Lluna de Rússia despuix de la caiguda de la BBC3___
Lluna 26 - En desenroll.
Lluna 27 - En desenroll.
Lluna 28 - En desenroll.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. «[1]». Consultat el 2021-09-10 (en és).
  2. «reproduir-internacional-lluna-20200331112736.html La Lluna 10 soviètica va reproduir L'Internacional en la Lluna. ¿Per a qué?». www.europapress.es. Consultat el 2021-09-10.
  3. Michael McLoughlin. «Sí, els russos varen aplegar primer a la Lluna pero mai com Apple s'imagina en la seua série» (en és). elconfidencial.com. Consultat el 2021-09-10.
  4. Teresa Guerrero, Rafael J. Álvarez, Xavi Colás, Virginia Hernández, Pablo Gil i Luis Martínez. «¿Per qué Rússia no va chafar la Lluna?» (en és). ELMUNDO. Consultat el 2021-09-10.
  5. «Lluna 15: el pla secret de la URSS dissenyat per a guanyar a l'Apolo 11» (en és-es). és.rbth.com. Consultat el 2021-09-10.
  6. Daniel Marín. «Les oblidades sondes llunars soviètiques de finals dels anys setanta» (en és). Eureka. Consultat el 2021-09-10.


Referències

[editar | editar còdic]