Lluna 16
Plantilla:Coord/display/title</noinclude>
El Lluna 16 (Ye-8-5 séries) va ser una missió espacial no tripulada pertanyent al programa Lluna de l'Unió Soviètica. Va ser la primera sonda robòtica que alunizó i va retornar en mostres de sol llunar a la Terra.[1] Esta va representar la primera missió llunar de tornada de mostres de l'Unió Soviètica, i va ser la tercera missió llunar de tornada de mostres en general, despuix de les missions del Apolo 11 i Apolo 12.
La nau espacial consistia en dos etapes adjuntes: una etapa d'ascens, montada en la part superior d'una etapa de descens. L'etapa de descens era un cos cilíndric en quatre pates d'aterrisage que descollaven del fuselage, depòsits de combustible, un radar d'aterrisage i un complex motor de descens dual.
Un motor principal de descens es va utilisar per a frenar la nau fins a aplegar a un punt que va ser determinat per l'ordenador d'a bordo sobre la base de l'altitut i la velocitat de cort. Despuix del tall es va utilisar un banc de chorrada d'espente més chicotets per a l'aterrisage final. L'etapa de descens també va actuar com a plataforma de llançament per a la fase d'ascens.
Per la seua banda, l'etapa d'ascens era un cilindre més chicotet en una punta redonejada. Duya un contenidor cilíndric de mostres de sol sagellat herméticament dins d'una càpsula de reentrada.
L'etapa de descens de la nau estava equipada en una cambra de televisió, monitors de radiació i temperatura, equips de telecomunicacions, i un braç extensible en un equip de perforació per a la pren d'una mostra del sol llunar.
Lluna 16
[editar | editar còdic]
L'estació automàtica Lluna 16 va ser llançada cap a la Lluna des d'una òrbita preliminar de la Terra i despuix d'una correcció a mig curs el 13 de setembre, va entrar el 17 de setembre de 1970 en una trayectòria circular (situant-se a 111 quilómetros d'altura i en un inclinament de 70° respecte al pla de l'òrbita llunar).
La gravetat de la Lluna va ser estudiada des d'esta òrbita. Despuix de dos ajusts orbitales que es varen realisar el 18 de setembre i el 19 de setembre, el ápside es va reduir a 15,1 quilómetros, aixina com es va alterar l'inclinament de la nau en preparació per al alunizaje. A les 05:12 UT el 20 de setembre, el motor principal de frenat va ser encés, iniciant el descens cap a la superfície llunar. Sis minuts despuix, a les 05:18 UT, la nau va aterrisar en suavitat en la zona de destí, a 0°41' de latitut sur i 56°18' de llongitut este, en la zona noreste del Mar de la fertilitat a uns 100 quilómetros a l'est del cràter Webb. Est va ser el primer alunizaje realisat de nit, ya que el sol s'havia posat unes 60 hores abans. El motor principal de sustentació va ser apagat a una altura de 20 m, i els jets d'aterrisage varen ser apagats a 2 m d'altura en una velocitat inferior a 2.4 m/s, produint-se a continuació una caiguda lliure vertical. La massa de la nau espacial en aterrisar va ser d'1.880 quilograms. Menys d'una hora despuix del alunizaje, a les 06:03 UT, un trepe automàtic va penetrar la superfície llunar per a arreplegar una mostra de sol. Despuix de la perforació durant 7 minuts, el trepe es va detindre en alcançar els 35 centímetros de profunditat i després va retirar la mostra i la va alçar en un arc a la part superior de la nau espacial, depositant el material llunar en una chicoteta càpsula esfèrica montada en el bus principal de la nau. La columna de regolito en el tubo de perforació es va transferir a continuació al recipient de mostra de sol.
Finalment, despuix de 26 hores i 25 minuts en la superfície llunar (a les 07:43 UT el 21 de setembre), l'etapa superior de la nau va desapegar de la Lluna. L'etapa més baixa del Lluna 16 va permanéixer en la superfície llunar i va continuar la transmissió de la temperatura llunar i senyes de radiació. Tres dies despuix, el 24 de setembre, despuix d'una travessia de pujada directa sense correccions sobre la marcha, la càpsula, en les seues 101 grams de sol llunar, reentró en l'atmòsfera terrestre a una velocitat d'11 quilómetros per segon. La càpsula va aterrisar per mig d'un paracaigudes, a uns 80 quilómetros al surest de la ciutat de Jezkazgan en Kazakhstan (Plantilla:Coord/input/ERROR</noinclude>) a les 05:25 UT el 24 de setembre de 1970. L'anàlisis del material de basalt obscur indica una estreta semblança en el sol recuperat per la missió Apolo 12.
Segons l'Observatori de Bochum en Alemània, la nau espacial va enviar imàgens de televisió nítides i de bona calitat. El Lluna 16 va ser un èxit històric per als soviètics en el seu programa d'exploració de l'espai profunt, sent esta missió la primera recuperació totalment automàtica de mostres de sol de la superfície d'un cos extraterrestre.
Llegat
[editar | editar còdic]| Missió llunar | Mostres rebudes | Any |
|---|---|---|
| Lluna 16 | 101 g | 1970 |
| Lluna 20 | 55 g | 1972 |
| Lluna 24 | 170 g | 1976 |
Tres chicotetes mostres de sol (0,2 grams) del Lluna 16 varen ser venudes en una subasta en Sotheby per 442.500 dólars en 1993.[2] Les mostres són l'únic material de tornada llunar en mans privades durant el XX.[2] Atres mostres de la lluna posseïdes per mans privades són meteorits llunars de diversa calitat i autenticitat, i atres roques llunars extraviades del programa Apolo, possibles qüestions jurídiques aparte.
Una série de 10 sagells postals es varen emetre en 1970 per a commemorar el vol de la sonda llunar Lluna 16 i representa les principals etapes del programa: aterrisage suau en la Lluna, el llançament de la càpsula de tornada de mostres del sol llunar, i el paracaigudes d'aterrisage assistit en la Terra.
).jpg){kind=link}
).jpg){kind=link}
).jpg){kind=link}
Referències
[editar | editar còdic]
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Luna 16» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.