Mediterràneu espanyol
Mediterràneu espanyol és un concepte històric[1] en el que es designa a les zones del Mar Mediterrànea, la seua costa i la seua conca que, per una o una atra raó, estan o han estat vinculats en Espanya.
Mediterràneu africà espanyol
[editar | editar còdic]Ceuta, Melilla i el part dels territori espanyol en el nort d'Àfrica estan banyats pel Mediterràneu.
La vinculació a distints regnes cristians peninsulars d'eixa zona es remonta a el XV, i en distints moments de l'Edat Moderna va comprendre també Orà, Bugía, Alger i Tunis. En l'Edat Antiga, la Diòcesis de Hispania comprenia la província romana de Mauritània Tingitana; i posteriorment el regne visigodo de Toledo va incloure la regió costera africana del Estret de Gibraltar. A lo llarc de l'Edat Mija la relació entre l'Espanya musulmana i el nort d'Àfrica va ser molt dinàmica, incloent successives invasions i la alternante subordinació política en abdós sentits.
En l'Edat Contemporànea, les cridades Guerres d'Àfrica varen impondre la presència colonial espanyola en una zona que des de 1912 es va denominar Protectorat espanyol de Marroc, descolonizado en 1956.
Illes mediterrànees espanyoles
[editar | editar còdic]Les illes Balears, les illes Columbretes i l'illa de Alborán, ademés d'alguns atres menuts illots costers, són les illes espanyoles del Mediterràneu en l'actualitat.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Us bibliogràfic, incloent tractament dels temes geològic, oceanogràfic, geogràfic, econòmic, cultural, històric, etc.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Mediterráneo español» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.