Megarachne
Megarachne (del grec 'aranya jaganta') és un gènero extint d'euriptéridos que va viure durant el Carbonífero Superior. Va ser trobat en San Luis, Argentina.[1] Inicialment va ser considerat una aranya (d'ahí el seu nom), abans de ser classificat com un euriptérido ("escorpión" de mar).
Tamany
[editar | editar còdic]En una llongitut entre les pates estimada en 50 centímetros, es va considerar a Megarachne servinei com l'aranya més gran que haja existit, excedint per molt a la taràntula Goliat (Theraphosa blondi), que té un esgambi màxim d'al voltant de 30 centímetros.
Característiques
[editar | editar còdic]
Megarachne servinei va ser descrit originalment en 1980 pel paleontòlec argentí Mario Hünicken. El fòssil holotip està conservat en les reserves del Museu de Paleontologia de l'Universitat Nacional de Còrdova, en Argentina.[1] Va ser recuperat en el Membre Pallero de la Formació Baix de Véliz, ubicada dins del parc homònim, al norest de la província de San Luis, en Argentina. Baix de Véliz és una localitat que data d'entre l'etapa del Asseliense fins al Sakmariense (298,9 ± 0,2 a 295,5 ± 0,4 millons d'anys).[2] Hünicken va identificar a l'espècimen com una aranya migalomorfa basant-se en el tamany de la closca, l'ull circular tuberculoso de 15 milímetros d'ample localisat entre els dos ulls en el centre del cap, una estructura en frente de la closca que ell va identificar com un quelícer espatulado, i una estructura circular darrere del primer segment del cos el qual ell va identificar com un abdomen "moderadament piloso". L'identificació de Hünicken depenia sobretot de la microtomografía de rajos X de l'holotip, i les estructures adicionals amagades varen ser extrapoladas a partir de radiografies de rajos X.[1]
El descobriment es va fer popular en rapidea i vàries exhibicions en reconstrucció de Megarachne servinei com una aranya jaganta varen ser situades en diferents museus al voltant del món.[1][3]
Inclús aixina, l'identificació de l'espècimen ya era posada en dubte per alguns aracnólogos. Inclús el propi Hünicken sabia de les discrepàncies en la morfologia del fòssil que no encaixaven en la seua suposta identitat arácnida. Aixina i tot, l'holotip va estar per llavors depositat en una volta bancària i atres paleontòlecs solament tenien accés a rèpliques en material plàstic.[1]
En 2005, un segon espècimen més complet va ser recuperat de la mateixa localitat i horisó. Un equip d'investigació liderat pel paleontòlec i aracnólogo britànic Paul A. Selden i completat per Hünicken i el aracnólogo argentí José A. Corronca reexaminaron l'holotip a la llum del nou descobriment. Ells varen concloure que Megarachne servinei no era una aranya, sino de fet un euriptérido gran,[1][3] un grup extint d'artròpodes quelicerados més comunament conegut com "escorpiones marins" i emparentat en les aranyes, els verdaders escorpiones i els carrancs bayoneta.[4] Una comparació morfològica en atres euriptéridos va indicar que Megarachne s'assemblava molt a un atre gran euriptérido del Carbonífero-Pérmico, el hibbertopteroideo Woodwardopterus, el qual és conegut a partir d'un únic espècimen.[1]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 Paul A. Selden, José A. Corronca & Mario A. Hünicken(2005).Biology Letters.1(1)
- 44–48.doi:10.1098/rsbl.2004.0272.
- ↑ «Megarachne servinei». Paleobiology Database. Consultat el 16 de novembre de 2012.
- ↑ 3,0 3,1 Brian Switek. «Megarachne, the Giant Spider That Wasn’t». ScienceBlogs. Consultat el 16 de novembre de 2012.
- ↑ P. Weygoldt & H. F. Paulus(1979).Zeitschrift für zoologische Systematik und Evolutionsforschung.17(2)
- 85–116, 177–200.doi:10.1111/j.1439-0469.1979.tb00694.x.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Megarachne» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.