Anar al contingut

Sakmariense

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Plantilla:Pérmico El Sakmariense o Sakmariano és el segon pis i edat del Cisuraliense en l'escala temporal geològica. Succeïx al Asseliense i precedix al Artinskiense. Es va iniciar fa uns 293,52 millons d'anys i va terminar fa uns 290,1 millons d'anys.[1][2]

Durant el Sakmariense es va produir la màxima expansió dels glaciarés de l'edat de gèl del Paleozoico tardà.[3]

El Sakmariense es va introduir en la lliteratura científica pel geólogo rus Aleksandr Karpinski en 1874. El nom procedix del riu Sakmara, afluent del riu Ural (Rússia).[4]

Secció estratotipo i punt de llímit global (GSSP)

[editar | editar còdic]

La secció estratotipo i punt de llímit global (GSSP) per a la base del Sakmariense es troba en la secció del riu Usolka prop de la ciutat de Krasnousolsky (districte de Gafuriysky, república de Baskortostán, Rússia). Es caracterisa per la primera aparició del conodonto Mesogondolella monstra. El pis i el GSSP varen ser aprovats per la Comissió Internacional d'Estratigrafia i ratificats posteriorment per l'Unió Internacional de Ciències Geològiques en juliol de 2018.[2][3][5]

El sostre del Sakmariense es definix per el GSSP de la base del Artinskiense, que es caracterisa per la primera aparició del conodonto Sweetognathus asymmetricus.[6]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada ICSchart
  2. 2,0 2,1 ICS. «Global Boundary Stratotype Section and Points» (en anglés). International Commission on Stratigraphy.
  3. 3,0 3,1 Chernykh, V. V.; Chuvashov, B. I.; Shen, S.; Henderson, C. M.; Yuan, D. i Stephenson, M. H.(2020).43(4)doi:10.18814/epiiugs/2020/020059.
  4. Karpinsky, A.P.(1874).9
    212-310.
  5. ICS. «GSSP for Sakmarian Stage» (en anglés). International Commission on Stratigraphy.
  6. Chernykh, V. V,; Henderson, C. M.; Kutygin, R. V.; Filimonova, T. V.; Sungatullina, G. M.; Afanasieva, M. S.; Isakova, T. N.; Sungatullin, R. K.; Stephenson, M. H.; Angiolini, L. i Chuvashov, B. I.(2023).46(4)doi:10.18814/epiiugs/2023/023015.