Conodonta

«Dents» de conodonto del Membre Deer Valley de la Formació Mauch Chunk (Carbonífero Inferior).

Els conodontos (Conodonta) són una classe de cordados marins extinta. Durant molts anys es varen conéixer solament a partir de microfósilés dentiformes d'escassos milímetros que, a pesar de la seua abundància, havien segut sempre trobats de forma aïllada, mai associats al fòssil de l'animal que els va posseir. Es troben en el registre fòssil des del Cámbrico mig fins a la base del Jurásico.

Característiques

A principis de la década de 1980 es varen trobar per primera volta conodontos associats en el fòssil de l'organisme al que varen pertànyer, en un jaciment de tipo Konservat-lagerstätten. Això es deu a que el cos d'estos animals era bla i solament les dents havien fosilizado en la majoria de casos. En 1994 es varen trobar fòssils molt ben conservats del gènero Promissum, sorprenents pel seu gran tamany.

A partir de les onze impressions de conodontos conegudes, denominades a voltes condontóforos, es deduïx que eren organismes d'aspecte similar a una anguila en 15, més rarament 19, elements en el cap disposts en simetria bilateral, incloent un aparat alimentari radicalment diferent de la mandíbulas dels peixos moderns. A pesar de la seua feroç apariència, es creu que varen ser animals herbívors; els "dents" eren usats provablement per a filtrar plàncton. No obstant, no és impossible que alguns usaren les dents per a mossegar. Tal volta les tres morfologia dentarias (coniformes, ramiformes i pectiniformes) tenien diferents funcions. La posició lateral dels ulls no és comú en animals carnívors.

Afinitats

Hui està àmpliament admés que els conodontos posseïen grans ulls, aletes en radis, músculs en forma de galó i notocordi. Estes tres últimes característiques són definitorias del tall cordados (per eixemple, vertebrats) segons les classificacions més recents. No obstant, tals classificacions disten molt de ser segures; mentres Milsom and Rigby (2004) consideren els conodontos com vertebrats similars en apariència a les modernes lampreas, opinió ratificada per estudis basats en anàlisis cladísticos Donoghue et al. (2000). Este anàlisis, no obstant, advertix que les formes primerenques de conodontos, els protoconodontos, semblen formar un clado aparte dels conodontos més recents (paraconodontos i euconodontos). Segons estudis paleontológicos recents els protoconodontos no tindrien cap relació en els atres dos grups i pertanydrien al tall Chaetognatha, un grup de cucs depredadors marins del com es té poc registre fòssil.