Melanophryniscus langonei
El sapito de Langone (Melanophryniscus langonei) és una espècie d'amfibi del gènero Melanophryniscus, pertanyent a la família Bufonidae. És un tàxon endèmic de l'Uruguai.
Taxonomia
[editar | editar còdic]Melanophryniscus langonei va ser descrit originalment en l'any 2008 pels herpetólogos Raúl Maneyro, Daniel I. Naya i Diego Balde.[1]
Es tracta d'un amfibi menut, en una llongitut d'entre 20,5 i 21,5 mm. Va ser inclosa en el grup M. moreirae. L'espècie morfològicament més pròxima és M. sanmartini de la qual li la separa per posseir un patró cromàtic dorsal castanyer clar, el qual és recorregut longitudinalmente per 6 cordoneres glandulares de tonalitats més obscures La regió gular és uniformemente negra.[1]
- Localitat tipo
La localitat tipo és: Uruguai, Rivera, Establiment Trinitat (30°59′S, 55°26′W, aproximadament a 230 m s. n. m.).
- Eixemplar tipo i paratipos
L'holotip és un adult que va ser colectado per R. Maneyro i D. I. Naya el 23 de març de 2001, i va ser catalogat com: ZVCB 5334.
Els eixemplars paratípicos varen ser colectados en: Uruguai, Rivera, Establiment Vázquez (31°11′S, 55°21′W, aproximadament a 190 m s. n. m.).
- El ZVCB 6375 és un adult capturat per D. I. Naya el 12 d'abril de 2001.
- El ZVCB 8129 és un adult capturat per D. I. Naya el 7 de juliol de 2001.
- El ZVCB 9389 és un adult capturat per D. I. Naya el 12 de giner de 2002.
- El ZVCB 8336 és un jovenil capturat per D. I. Naya el 14 de setembre de 2001 (aproximadament a 230 m s. n. m.).[1]
- Etimologia
Etimológicamente, el terme específic langonei rendix honor al llinage del herpetólogo uruguayà llicenciat José Antonio Langone Fernández, el qual estudia els amfibis suramericans, en especial els de el gènero Melanophryniscus.[1]
Distribució, costums i amenaces
[editar | editar còdic]Este amfibi és un endemisme del nort de l'Uruguai; només es coneix de 2 localitats separades per uns 15 km en una regió serrana del departament de Rivera, en altituts compreses entre els 190 i 230 m s. n. m..[1]
Si be es troba pròxim a la frontera sur de l'estat brasileño de Riu Gran del Sur, no hi ha encara colectas localisades en dit país que ho comproven.
El terreny oferix pendents suaus, presentant un paisage obert a on predominen els pasturages solcats per chicotetes rieres. El seu ambient està sent modificat sériament per plantacions forestals de Eucaliptus i Pinus. És el més rar de les 23 espècies d'anurs en les que conviu, una d'elles és del seu mateix gènero: M. sanmartini.[1]
Evidència reproductiva circunstancial (per eixemple presencia d'òvuls madurs en maig i la captura d'un jovenil en setembre), podria indicar que es reproduïx durant l'hivern.[1]
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Melanophryniscus langonei» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.