Notice: Unexpected clearActionName after getActionName already called in /var/www/lenciclopedia.org/w/includes/context/RequestContext.php on line 318
Melissa officinalis - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià Anar al contingut

Melissa officinalis

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
(Redirigit des de «Melissa»)
Melissa (Melissa officinalis)


La Melissa, sàndal, limoncillo, menta melisa, full de llima o toronjil[1] (Melissa officinalis) és una herba perenne de la família de les lamiáceas, nativa del sur d'Europa i de la regió mediterrànea. Apreciada pel seu fort aroma a llima, s'utilisa en infusió com tranquilizante natural, i la seua oli essencial s'aprofita en perfumeria.



Descripció

[editar | editar còdic]

Melissa officinalis és una herba perenne, hemicriptófita, en els talles herbáceos rastreros, llaugerament lignificados en la base, de secció quadrangular i fins a casi un metro d'altura. Presenta fulls opostes, clarament pecioladas, de fins a 9 × 7 cm, en el llim ovado i el marge dentado, de color vert intens, en la superfície pilosa.

En estiu florix, donant lloc a florés primeres, pedunculadas, dispostes en verticilastros, en el cáliz de fins a 1,2 cm, bilabiado, tubular, i la corola blanquecina, també en tubo obert en dos llavis curts. Els estams són quatre, didínamos, fusionats en la corola. L'ovari és súpero. Són riques en néctar, atraent polinisadorés himenòpters, a lo que deuen el seu nom (melissa significa “abella melífera” en grec). El frut és una llegum tetraseminada.

Hàbitat i distribució

[editar | editar còdic]

La melisa és originària de la conca del Mar Mediterrànea. Difosa pel cultiu, s'ha naturalizado en tota l'Europa templada. Creix de forma selvada en prats humits, clars de bosc, a la vora dels rius o en bardices i camps cultivats, sobre sols rics en matèria orgànica.

Naix principalment en sols arcillosos, be drenados, que retenen l'aigua i els nutrients. les raïls d'esta planta solen anar cap a avall buscant aireación; no és exigent en matèria de sol. Llevat en climes càlits, pert la brancada en hivern, tornant a brotar al començament de primavera.

Propietats

[editar | editar còdic]

Les parts herbáceas posseïxen un intens aroma a llima quan es martafallen, pel seu contingut en terpenos, citronella, citronelol, citral i geraniol. S'utilisen en aromaterapia.

Se li atribuïxen propietats antispasmódicas; s'ampra en la reanimació de desmayats i com calmant natural. Es consumix sobretot en infusió llaugera.

Propietats medicinals

[editar | editar còdic]

S'utilisa com a repelent de mosquits, sense afectar a mascotes, chiquets ni bebés. Actua sobre el sistema nerviós, nos ajuda a baixar l'estrés i a descansar millor. És digestiva, carminativa i antiespasmódica.

Usos

[editar | editar còdic]

El toronjil o limoncillo és utilisat en alguns dentífrico, per les seues propietats antisépticas i aromàtiques. En Argentina és un dels "yuyos" (herbes) en els que en moltes ocasions es aromatiza el mat begut en pera.

Química

[editar | editar còdic]

El bàlsem de llima conté eugenol, taninos i terpenos.[2] Melissa officinalis també conté 1-octen-3-ol, 10-alfa-cadinol, 3-octanol, 3-octanona, alfa-cubebeno, alfa-humuleno, beta-bourboneno, àcit cafeico, cariofileno, òxit de cariofileno, catequineno, àcit clorogénico, cis-3-hexenol, cis-ocimeno, citral A, citral B, citronellal, copaeno, delta-cadineno, acetat de eugenilo, gamma-cadineno, geranial, geraniol, acetat de geranilo, germacreno D, isogeranial, linalool, luteolin-7-glucosido, methylheptenono, neral, nerol, octil benzoato, àcit oleanólico, àcit pomólico, àcit protocatéquico, rhamnazina, àcit rosmarínico o àcit rosmarínino, estaquiosa, àcit succinico, timol, trans-ocimene i àcit ursólico.[3] El bàlsem de les flors conté harmina.[4]

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Melissa officinalis va ser descrita per Carlos Linneo i publicat en Species Plantarum 2: 592. 1753.[5]

Sinonímia

Esta espècie ha segut designada en uns atres noms científics a lo llarc de l'història que es consideren sinònims:

  • Mutelia officinalis (L.) Gren. ex Mutel, Fl. Franç., Suppl.: 87 (1838).
  • Faucibarba officinalis (L.) Dulac, Fl. Hautes-Pyrénées: 402 (1867).
  • Thymus melissa I.H.L.Krause in J.Sturm, Deutschl. Fl., ed. 2, 11: 117 (1903).

subsp. altissima (Sm.) Arcang., Comp. Fl. Ital., ed. 2: 427 (1894). del sur d'Europa al Caucas.

  • Melissa altissima Sm. in J.Sibthorp & J.I.Smith, Fl. Graec. Prodr. 1: 423 (1809).
  • Melissa officinalis subvar. altissima (Sm.) Nyman, Consp. Fl. Eur.: 587 (1881).
  • Melissa romana Mill., Gard. Dict. ed. 8: 2 (1768).
  • Melissa officinalis var. romana (Mill.) Woodv., Med. Bot. 3: 398 (1792).
  • Melissa bicornis Klokov, in Fl. RSS Ukr. 9: 659 (1960).

subsp. inodora Bornm., Beih. Bot. Centralbl. 31(2): 250 (1914). De l'est del Mediterràneu a l'est d'Iraq.

  • Melissa inodora Bornm., Verh. K. K. Zool.-Bot. Ges. Wien 48: 617 (1898), nom. illeg.

subsp. officinalis. D'Eurasia, cultivada en tot lo món.

  • Melissa cordifolia Pers., Syn. Pl. 2: 132 (1806).
  • Melissa hirsuta Hornem., Hort. Bot. Hafn. 2: 562 (1815).
  • Melissa foliosa Opiz ex Rchb., Fl. Germ. Excurs.: 329 (1831).
  • Melissa graveolens Host, Fl. Austriac. 2: 128 (1831).
  • Melissa taurica Benth., Labiat. Gen. Spec.: 393 (1834).
  • Melissa corsica Benth., Labiat. Gen. Spec.: 732 (1835).
  • Melissa occidentalis Raf. ex Benth., Labiat. Gen. Spec.: 732 (1835).[6]

Noms comuns

[editar | editar còdic]
  • Espanyol: abellera, abeyera, albedarumbre, apiastro, bedarjí, cidronela, cidronella, citraria, herba cidra, herba hort, herba limonera, herba lluna, full de llima, limoncillo, limonera, limonera vora, melisa, melisa oficinal, té de calazo, torojil, torongil, torongil cidrado, torongil de llima, torongilla, torongina, toronja, toronjí, toronjil, toronjil fals, toronjina, verda-llima, yerba cidrera.[7]

Notes

[editar | editar còdic]
  1. ↑ Vore DRAE baix "full de llima"
  2. ↑ «Lemon balm | University of Maryland Medical Center». Consultat el 24 de decembre de 2013.
  3. ↑ «Melissa officinalis | Featured Extracts». Archivat des d'el original, el 10 de març de 2016. Consultat el 24 de decembre de 2013.
  4. ↑ Natalie Harrington(2012).«Harmala Alkaloids as Bee Signaling Chemicals».Journal of Student Research.1(1)
    23-32.
  5. ↑ «Melissa officinalis». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 1 d'abril de 2015.
  6. ↑ «Melissa officinalis». Royal Botanic Gardens, Kew: World Checklist of Selected Plant Families. Consultat el 2 d'abril de 2010.
  7. ↑ «Melissa officinalis». Real Jardí Botànic: Proyecte Anthos. Consultat el 2 d'abril de 2010.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  1. CONABIO. 2009. Catàlec taxonómico d'espècies de Mèxic. 1. In Capital Nat. Mèxic. CONABIO, Mexico City.
  2. Flora of China Editorial Committee. 1994. Flora of China (Verbenaceae through Solanaceae). 17: 1-378. In C. I. Wu, P. H. Raven & D. I. Hong (eds.) Fl. China. Science Press & Missouri Botanical Garden Press, Beijing & St. Louis.
  3. Idárraga-Piedrahíta, A., R. D. C. Ortiz, R. Calleja Posada & M. Merello. (eds.) 2011. Fl. Antioquia: Cat. 2: 9–939. Universitat de Antioquia, Medellín.
  4. Jørgensen, P. M., M. H. Nee & S. G. Beck. (eds.) 2014. Cat. Pl. Vasc. Bolívia, Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 127(1-2): i-viii, 1-1744. Missouri Botanical Garden Press, St. Louis.
  5. Jørgensen, P. M., M. H. Nee & S. G. Beck. (eds.) 2015 en avant. Catàlec de les plantes vasculars de Bolívia (#adició).
  6. Nasir, I. & S. I. Ali (eds). 1980-2005. Fl. Pakistan Univ. of Karachi, Karachi.
  7. Zuloaga, F. O., O. Morrone, M. J. Belgrano, C. Marticorena & I. Marchesi. (eds.) 2008. Catàlec de les plantes vasculars del Con Sur. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 107(1-3): i-xcvi, 1-3348.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Melissa_officinalis&oldid=562024»