Memory of Mankind


Memory of Mankind (MOM; traducible a l'espanyol com a Memòria de la Humanitat) és un proyecte de preservació fundat en 2012 per Martin Kunze. L'objectiu principal és preservar el coneiximent sobre la nostra civilisació actual de l'oblit i l'amnèsia colectiva. L'informació s'imprimix en tabletas de ceràmica, almagasenades en una mina de sal d'Hallstatt, Àustria. Més que un simple proyecte d'archiu, pretén crear una espècie de càpsula del temps, permetent que les persones participen permetent-los enviar texts i imàgens. A diferència dels archius nacionals, el contingut per a MOM és recopilat per qualsevol que participe. És una història colectiva, "d'avall cap a dalt".
Ambicions
[editar | editar còdic]Vàries motivacions són la base del proyecte. La principal ambició de MOM és preservar una image de nostra era, creada per numerosos participants en tot el planeta. MOM també contindrà informació que nostra societat està obligada a enviar al futur, per eixemple, descripcions de repositoris de residus nuclears. En temps a on el calfament global, el perill nuclear i la guerra biològica amenacen l'existència de la civilisació, MOM servix per a salvar el coneiximent bàsic i la cultura adquirida durant sigles com a mida de respal.[1] En cas de colapse, el proyecte MOM podria ajudar als sobreviviente a reconstruir la civilisació.
Vinculat a açò, una atra raó és d'orde polític: front a la falta de reactivitat de les autoritats sobre el calfament global, el proyecte MOM és un recordatori de lo que pot succeir. Les civilisacions romana i grega les històries de la qual han segut reconstruïdes pel chicotet percentage de texts i artefactes que varen sobreviure fins als nostres dies són eixemples que han inspirat el proyecte MOM. Finalment, és una crítica de nostra civilisació digital. Segons Kunze, tal volta res de el XXI dure en el futur, ya que la majoria de les nostres interaccions ara són virtuals. La "precisió vs. merda" és un dels temes principals del proyecte MOM. Preocupat per la pèrdua d'informació, el proyecte solament pot tindre com a objectiu guardar un fragment de l'informació produïda fins al dia de hui, pero este fragment deu ser representatiu.[2]
Contingut
[editar | editar còdic]La recopilació de contingut està inevitablement subjecta a parcialitat. Per a tindre açò en conte, el contingut es dividix en tres seccions i s'agrega tanta metainformación com siga necessari a qualsevol contribució per a permetre que els futurs buscadors apliquen la crítica d'orige. El procés de recolecció no està centralisat, subjecte a cada país, regió o entitat.
Les tres seccions són:
- Contingut individual: contingut pujat per individus, acompanyat en una declaració de per qué este text en particular és digne de preservació. Cada contingut individual està marcat com "contingut privat" en l'índex general de MOM.
- Contingut general: contingut recopilat automàticament per a evitar biaix. per eixemple, les editorials diàries de periòdics de tot lo món, perfils de Facebook seleccionats a l'encert, revistes semanals o mensuals de diferents temes (en la "metainformación": números de llectors, motiu de selecció de la revista respectiva, descripció del grup objectiu). La ferramenta de dessifrat d'idiomes ("pictionary") també és part d'esta secció.
- Contingut específic: en esta secció, MOM s'usa com un "mig". Les institucions externes aporten contingut a MOM i utilisen l'almagasenament i el mig (microfilm ceràmic). Per eixemple: indústria nuclear (informació sobre repositoris de residus).
La mina de sal
[editar | editar còdic]La mina de sal de Hallstatt és la mina de sal més antiga contínuament explotada per l'home. Varis factors contribuïxen a la seua idoneïtat per als archius de MOM. Ademés de la profunditat i estabilitat relativa de la mina, l'ix absorbix la humitat i deseca l'aire, i té una plasticidad natural que ajuda a sagellar clavills i fractures mantenint les cavernes a prova d'aigua.[3]
Tabletas de ceràmica en senyes
[editar | editar còdic]Les tabletas d'argila sumeri varen inspirar les tabletas de MOM. Estes variants modernes estan fetes de ceràmica, un material que pot manejar informació durant molt temps, resistix fins a 1200 °C (2200 °F), productes químics, aigua, radiació, magnetisme i pressió i pot "solament ser destruït per un martell". (inclús si una tableta es trenca, l'informació no desapareixerà). L'objectiu és tindre el soport més durador disponible, capaç de dur el mensage durant un llarc periodo de temps (un milló d'anys). Les tabletas medixen 20x20 cm, un tipo du imàgens i text en una resolució de 300 ppp, l'atre tipo és "microfilm ceràmic" i du fins a 5 millons de caràcters. És un requisit que l'informació siga analògica i reconeixible com a senyes per a futurs buscadors.
S'han anticipat variacions d'idiomes a lo llarc del temps i inclús l'hipòtesis d'una inteligència extraterrestre que descobrixca els archius de MOM. Una volta més, els creadors de MOM s'inspiren en els métodos històrics. Varen dissenyar la seua pròpia "Pedra Rosetta", traduïda en varis idiomes en el joc de caràcters i sistema numèric apropiat, un temps astronòmic que indica "2013" (a través d'events extremadament rars de trànsits simultàneus de Mercurio i Venus) i mils d'imàgens que representen situacions concretes en les paraules corresponents, completades pels volums teòrics de les llengües principals, per eixemple, frases, gramàtica, tesauro i ortografia.[4]
La ficha i la reunió ceremonial
[editar | editar còdic]S'entregarà una ficha (un disc de 6,5 cm de diàmetro) a tots els participants del proyecte MOM. En la seua superfície llimitada, el token indica un punt en el nostre planeta en una precisió d'uns dèu metros. La part frontal representa el contorn d'Europa, apuntant a Hallstatt. La part posterior mostra la posició de l'entrada a la MOM en relació en la forma del llac Hallstatt . Ademés, hi ha una pista sobre el mineral de sal (una estructura cúbica). Pel disseny de MOM i el token, l'archiu solament pot ser recuperat per una societat en una comprensió tècnica i física del món similar a la que tenim des de finals dels 80's. Açò té com a objectiu garantisar que les tècniques per a decodificar el contingut estiguen disponibles per a futurs buscadors.
En el túnel d'entrada es colocarà un "fil d'Ariadna" en forma de tabletas ceràmiques en indicacions matemàtiques de la direcció i profunditat, incloent "espais", que també estan matemàticament indicats, per a evitar la recuperació accidental d'una societat inmadura. Una instrucció per a un rito de passage ceremonial s'adjunta a esta ficha: se supon que els propietaris es reunixen cada 50 anys per a commemorar i decidir si la Humanitat encara coneix el contingut de MOM i si es necessiten extensions. La ficha deu ser transmesa als descendents dels propietaris.[5] A diferència d'atres càpsules de temps que predefinixen les dates d'obertura (sense considerar si en eixe moment existirà un destinatari apropiat), la ficha de MOM definix la cultura en lloc de la data de l'obertura assegurant que una societat premadura no podria interpretar la ficha.
Aspecte de micromecenazgo
[editar | editar còdic]MOM es distinguix per demanar contribucions tant d'entitats públiques com a privades, ya siguen empreses o persones comunes. Les contribucions poden ser financeres o simplement contingudes per a ser almagasenades. Les receptes de cuina i les històries personals són eixemples de contribucions que poden almagasenar-se. A canvi d'una contribució, el colaborador rep una de les fiches de ceràmica.
Costs
[editar | editar còdic]MOM és un proyecte global: per a permetre als ciutadans de cada país representar-se a sí mateixos, els costs de les tabletas varien segons la taula de classificació de l'ingrés nacional brut per càpita del Banc Mundial.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Dones großi Vergessen» (en alemà). Welt. Consultat el 2 d'agost de 2018.
- ↑ «Accuracy vs. bullshit» (en anglés). Memory of Mankind. Consultat el 2 d'agost de 2018.
- ↑ «The world's knowledge is being buried in a salt mine» (en anglés). BBC Future. BBC. Consultat el 2 d'agost de 2018.
- ↑ «Summary Record of the Fifth Meeting of Records, Knowledge and Memory (RK&M) Across Generations» (en anglés). OCDE. Consultat el 2 d'agost de 2018.
- ↑ «All of Human Knowledge Buried in a Salt Mine» (en anglés). The Atlantic. The Atlantic Monthly Group. Consultat el 2 d'agost de 2018.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció parcial derivada de «Memory of Mankind» de Wikipedia en inglés publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
- Sitie web oficial (anglés)
- Human Document Project [1] archivat en Wayback Machine. (un proyecte similar) (anglés)