Anar al contingut

Mentha aquatica

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
menta aquàtica (Mentha aquatica)


La menta aquàtica (Mentha aquatica) és una planta perenne del gènero Mentha, comú per tota Europa, llevat en l'extrem nort.





Descripció

[editar | editar còdic]

Creix al voltant de 90 cm d'altura, encara que pot alcançar 1,5 m quan és soportada per vegetació més alta, i té un característic aroma a menta. Les fulls són ovadas a ovado-lanceoladas, verdes (a voltes purpúreas), opostes, suaus, venadas poden tindre pilosidad o ser glabra. Els tallos són freqüentment de color púrpura. Les florés són menudes, denses, tubulars, de color rosat a sirimomo. Florix de juliol a setembre. És polinizada per insectes, encara que es pot propagar fàcilment per corts de raïls, com atres espècies de menta.

Distribució i hàbitat

[editar | editar còdic]

Com el seu nom sugerix, viu en les màrgens de canals i rieres, rius, embassaments i dics. Si la planta creix en l'aigua, conseguirà emergir. Generalment prospera en sols mig #àcit a calcáreos.

Li la creua en Mentha spicata, (sense. M. viridis) per a produir Mentha × piperita, un híbrit estèril.

Història

[editar | editar còdic]

L'us medicinal de la menta aquàtica és vell, com ho demostra la seua presència en la Capitulara de villis vel curtis imperii, una orde emesa per Carlomagno que reclama als seus camps per a que cultiven una série d'herbes i #condiment incloent "sisimbrium" identificada actualment com Mentha aquatica.

Propietats medicinals

[editar | editar còdic]

S'usa popularment com emenagogo, carminativo, emético, estimulant i astringente.

En esta herba, de fort aroma, es fan infusions tòniques i estimulants. S'utilisa també per a aromatizar certs licors i per a donar gust a alguns guisos.[1]

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Mentha aquatica va ser descrit per Carlos Linneo i publicat en Species Plantarum 2: 576. 1753.[2]

Citologia

Número de cromosomas de Mentha aquatica (Fam. Labiatae) i táxones infraespecíficos: 2n=96[3]

Etimologia

Etimológicamente Mentha deriva[4] del llatí mintha, nom grec de la nimfa Minta filla de Cocito (fum infernal), amant de Plutó.[5]

aquatica: epítet llatío que significa "aquàtica".

Sinonímia
  • Mentha acuta Strail
  • Mentha braunii Oborny
  • Mentha capitata Opiz
  • Mentha hirsuta Huds.
  • Mentha litoralis (Hartm.) Newman
  • Mentha ortmanniana Opiz
  • Mentha riparia Schreb.[6]
  • Marrubium aquaticum (L.) Uspensky
  • Mentha acutata Opiz
  • Mentha affinis Boreau
  • Mentha aromatica Opiz ex Déségl.
  • Mentha augusta Opiz ex Déségl.
  • Mentha auneticensis Opiz
  • Mentha aurita Weihe ex Fresen.
  • Mentha avellinii Tod. ex Bertol.
  • Mentha avellinii Tod. ex Lojac.
  • Mentha brachiata Weihe ex Fresen.
  • Mentha bugulifolia Weihe ex Fresen.
  • Mentha calaminthifolia (Vis.) Heinr.Braun
  • Mentha cetica Heinr.Braun
  • Mentha chaixii Strail
  • Mentha cordata Jan ex Nyman
  • Mentha crenatodentata Strail
  • Mentha denticulata Strail
  • Mentha deseglisei Malinv.
  • Mentha dubia Chaix ex Vill.
  • Mentha dumetorum var. natalensis Briq.
  • Mentha dunensis Strail
  • Mentha duriuscula Heinr.Braun & Topitz
  • Mentha duriuscula (Heinr.Braun & Topitz) Trautm.
  • Mentha elongata (Pérard) Heinr.Braun
  • Mentha eriantha K.Koch
  • Mentha glabra Colla
  • Mentha glomerata Stokes
  • Mentha grandidentata Strail
  • Mentha hirta Caldas
  • Mentha hybrida Aresch.
  • Mentha hygrophila Topitz
  • Mentha hystrix Heinr.Braun
  • Mentha incisoserrata Strail
  • Mentha intermija Host
  • Mentha × intricata Debeaux
  • Mentha lateovata Strail
  • Mentha latifolia Nolte ex Hornem.
  • Mentha limicola Strail
  • Mentha limnetes (Topitz) Trautm.
  • Mentha limosa (Schur) Heinr.Braun
  • Mentha littoralis Strail
  • Mentha lloydii Boreau
  • Mentha lobeliana (Becker) Heinr.Braun
  • Mentha macrocephala Strail
  • Mentha macrophylla Waisb. ex Trautm.
  • Mentha microcephala Strail
  • Mentha nederheimensis Strail
  • Mentha nepetifolia Lej.
  • Mentha nigrescens Weihe ex Fresen.
  • Mentha obliqua Raf.
  • Mentha obtuseserrata Opiz ex Malinv.
  • Mentha obtusifolia Opiz ex Déségl.
  • Mentha origanoides Tingues.
  • Mentha origanoides Lej. ex Fingerh.
  • Mentha paludosa Sole
  • Mentha palustris Mill.
  • Mentha pedunculata (Pers.) Poir.
  • Mentha pireana Strail
  • Mentha polyanthetica (Topitz) Trautm.
  • Mentha probabilis Schur
  • Mentha purpurea Host
  • Mentha pyrifolia Heinr.Braun
  • Mentha pyrifolia A.Kern.
  • Mentha ramosissima Strail
  • Mentha ranina Opiz
  • Mentha rauscheri Topitz
  • Mentha rudaeana Opiz
  • Mentha sativa Sm.
  • Mentha soleana Strail
  • Mentha stagnalis Topitz
  • Mentha stolonifera Opiz
  • Mentha × suavis var. avellinii (Tod. ex Bertol.) Nyman
  • Mentha subspicata Weihe ex Fresen.
  • Mentha subthermalis Trautm.
  • Mentha tinantiana Lej. ex Malinv.
  • Mentha trojana Heinr.Braun
  • Mentha umbrosa Opiz
  • Mentha urticifolia Tingues.
  • Mentha viennensis Opiz
  • Mentha weiheana Opiz
  • Mentha weissenburgensis F.W.Schultz ex Nyman[7]

Nom comú

[editar | editar còdic]

Almaro, hierbabuena, herba bona d'aigua, hierbabuena morisca, hierbabuena rullada, herba morisca, herba rullada, herba sana, hortolana de gos, mastranzos d'aigua, menta, menta aquàtica, menta d'aigua, menta blanca, menta de riu, menta rullada, poleo de riu, poleos, presta, sàndal (2), sàndal colorat, sàndal d'aigua, sàndal de jardí, sàndal macho, sàndal real, sándara, sisymbrio, té, té brau, té de la vega, té de prat, té de riu, té de vega, té moruno, yerbabuena, yerba bona, yerba bona aquatica, yerba bona d'aigua, yerba bona de l'aigua, yerba bona de les hortes, yerba bona morisca, yerba bona morisca de jaraba, yerba bona murciana, yerba bona rullada, yerbasanta.[8]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ «Flora del barranc d'Algendar». Archivat des d'el original, el 2 de febrer de 2014. Consultat el 29 de giner de 2014.
  2. ↑ «Mentha aquatica». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 29 de giner de 2014.
  3. ↑ Chromosome numbers in the genus Mentha L. Harley, R. M. & C. A. Brighton (1977) Bot. J. Linn. Soc. 74: 71-96
  4. ↑ http://books.google.es/books?aneu=fefaqvwHHoYC&pg=PA239&lpg=PA239&dq=menta+de el+grec+mintha&source=bl&ots=MuofWSCFvR&sig=VrE-EzT_UpCun9JOphHdsw6UL4s&hl=és&sa=X&ei=wcjBUsvHHae80QXQwYGIDg&vejau=0CEkQ6AEwAw#v=onepage&q=menta%20de el%20grec%20mintha&f=false
  5. ↑ Pierre Chantraine, Dictionnaire étymologique de la langue grecque, histoire dones mots, Paris, Klincksieck, 1968-1980, p.704; nouvelle édition 2009.
  6. ↑ «Sinonímia». Archivat des d'el original, el 18 de juliol de 2011. Consultat el 19 de maig de 2008.
  7. ↑ Relació completa de sinònims en KEW
  8. ↑ «Llistat de noms vernàculs per a Mentha aquatica». Anthos. Real Jardí Botànic. Consultat el 7 de novembre de 2012.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  1. Brako, L. & J. L. Zarucchi. (eds.) 1993. Catalogue of the Flowering Plants and Gymnosperms of Peru. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 45: i–xl, 1–1286.
  2. Fernald, M. 1950. Manual (ed. 8) i–lxiv, 1–1632. American Book Co., New York.
  3. Foster, R. C. 1958. A catalogue of the ferns and flowering plants of Bolívia. Contr. Gray Herb. 184: 1–223. View in Biodiversity Heritage Library
  4. Gibbs Russell, G. I., W. G. M. Welman, I. Retief, K. L. Immelman, G. Germishuizen, B. J. Pienaar, M. Van Wyk & A. Nicholas. 1987. List of species of southern African plants. Mem. Bot. Surv. S. Africa 2(1–2): 1–152(pt. 1), 1–270(pt. 2).
  5. Gleason, H. A. & A.J. Cronquist. 1991. Man. Vasc. Pl. N.I. O.S. (ed. 2) i–910. New York Botanical Garden, Bronx.
  6. Jørgensen, P. M. & C. Ulloa Ulloa. 1994. Seed plants of the high Vages of Equador–A checklist. AAU Rep. 34: 1–443.
  7. Marticorena, C. & M. Quezada. 1985. Catàlec de la Flora Vascular de Chile. Gayana, Bot. 42: 1–157.
  1. Pool, A. 2007. Lamiaceae. In: Manual de Plantes de Costa Rica. Vol. 6. B.I. Hammel, M.H. Grayum, C. Herrera & N. Zamora (eds.). Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 111: 49–89.
  2. Scoggan, H. J. 1979. Dicotyledoneae (Loasaceae to Compositae). Part 4. 1117–1711 pp. In Fl. Canada. National Museums of Canada, Ottawa.
  3. Small, J. K. 1933. Man. S.I. Fl. i–xxii, 1–1554. Published by the Author, New York. View in BotanicusView in Biodiversity Heritage Library
  4. Voss, I. G. 1996. Michigan Flora, Part III: Dicots (Pyrolaceae-Compositae). Cranbrook Inst. of Science, Ann Arbor.
  5. Zuloaga, F. O., O. N. Morrone, M. J. Belgrano, C. Marticorena & I. Marchesi. (eds.) 2008. Catàlec de les plantes vasculars del Con Sur. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 107: 3 Vols., 3348 p.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Mentha_aquatica&oldid=562695»