Merarca
El merarca (Error de Lua en Módulo:Unicode_data en la llínea 293: attempt to index local 'data_module' (a boolean value).), era un ranc militar bizantino aproximadament equivalent a un general de divisió.
Història
[editar | editar còdic]El títul deriva de les paraules gregues mers (grec: μέρος, "part, divisió") i archein (ἄρχειν, "governar, ordenar"). El terme merarca s'atesta per primera volta a finals d'el VI en el Strategikon, un manual militar atribuït a l'emperador bizantí Maurici (r. 582-602), encara que l'historiador Warren Treadgold ha sugerit que el ranc i la formació corresponent es remonten al regnat de l'emperador Zenón (r. 474-499).[1] En l'época del Strategikon, un eixèrcit de camp (comandado per un strategos) comprenia generalment tres mere, cada u provablement de cinc a sèt mil hòmens.[2][3] Els mers a la seua volta es dividien en varis moirai que consistien en un número de tagmata o banda, cada u comandado per un dux (‘general’).[4][5][6]
Esta divisió es va mantindre en el posterior eixèrcit bizantí, encara que ya des d'el VII, el terme merarca es va utilisar en menys freqüència, sent abandonat a favor de turmarca; aixina mateix, el turma va substituir als mers tant en el llenguage tècnic com en el comú. L'equivalència d'abdós térmens està explícitament atestada en la Taktika de l'emperador León VAIG VORE el Sabio (r. 886-912).[7][8] Els turmas eren ara les principals subdivisions territorials i tàctiques d'un cos d'eixèrcit provincial (thema). Cada tema, de nou baix un strategos, es dividia normalment en tres turmas, que a la seua volta es dividien a la seua volta en drungos (anàlec a l'antic moirai) i després en banda.[9] Depenent del tamany del tema, el número de la banda variava, i en conseqüència la força numèrica de cada mers/tourma podia oscilar entre uns 1000 i 5000 hòmens.[10]
Ya que el merarca -que també es troba en la forma corrompida meriarca (en grec: μεριάρχης)- es distinguix a voltes en les fonts (per eixemple, el Kletorologion de Filoteo) de l'atre tourmarchai, l'erudit John B. Bury va sugerir que en els sigles IX i X, el merarca era un lloc distint, ocupat pel turmarca adjunt com a ajudant i adjunt al estratego temàtic sense cap zona geogràfica baix el seu mando, a diferència dels dos turmarcas "regulars".[11] El descobriment d'un sagell d'un merarca de Cnosos mostra que sí tenien assignació territorials, lo que va dur a Alexander Kazhdan a rebujar l'hipòtesis de Bury en el Diccionari Oxford de Bizancio.[12] L'historiador militar John Haldon, en la seua edició dels Tres Tractats sobre Expedicions Militars Imperials, en essència va estar d'acort en la proposta de Bury, respecte a la merarches com a comandant de la turma que comprén el districte a on es trobaven els quarters generals temàtics. Segons Haldon, açò també explicaria el seu aparentment inferior ranc en relació en l'atre turmarca, ya que era membre del personal de estratego i no un comandant independent.[13]
Hi ha referències a un miriarca bizantí en dos cròniques llatines del sur d'Itàlia en el XI. El significat del títul en este context no està clar i el nom del funcionari no està registrat.[14]
El títul ha segut revixcut en el modern Eixèrcit Grec, a on merarco (Grec: μέραρχος) és el terme usat per a l'oficial al mando d'una Divisió o merarquía (Grec: μεραρχία), independentment del seu ranc real.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Treadgold 1995, pàg. 94–96.
- ↑ Haldon 1990, p. 249.
- ↑ Treadgold 1995, pàg. 95–96.
- ↑ Haldon 1990, p. 249.
- ↑ Bury 1911, p. 42.
- ↑ Kazhdan 1991, pàg. 659, 1343.
- ↑ Kazhdan 1991, p. 1343.
- ↑ Bury 1911, p. 41.
- ↑ Bury 1911, pàg. 41–42.
- ↑ Treadgold 1995, p. 97.
- ↑ Bury 1911, p. 42.
- ↑ Kazhdan 1991, p. 1343.
- ↑ Haldon 1990, pàg. 249–250.
- ↑ Falkenhausen, 1967, p. 112.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Bury, John Bagnell (1911). org/details/imperialadminist00buryrich The Imperial Administrative System of the Ninth Century - With a Revised Text of the Kletorologion of Philotheos, London: Oxford University Press.
- Falkenhausen, Vora von (1967). Untersuchungen über die byzantinische Herrschaft in Süditalien vom 9. bis ins 11. Jahrhundert, O. Harrassowitz.
- Haldon, John F. (1990). google. com/books? id=q1AdOwAACAAJ Constantine Porphyrogenitus: Three Treatises on Imperial Military Expeditions, Vienna: Verlag der Österreichischen Akademie der Wissenschaften.
- (1991) The Oxford Dictionary of Byzantium, New York and Oxford: Oxford University Press. ISBN 978-0-19-504652-6.
- Treadgold, Warren T. (1995). google. com/books? id=xfV0LkMNaLUC Byzantium and Its Army, 284–1081, Stanford, Califòrnia: Stanford University Press. ISBN 0-8047-3163-2.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Merarca» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.