Anar al contingut

Mercurio roig

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Formes β (esquerra) i α (dreta) del yodur de mercuri (II), un compost químic real que no posseïx capacitat explosiva. A temperatures inferiors a 126°C existix en la forma alfa cristalina roja, mentres que a més de 126°C transiciona a la forma beta groga.

El mercuri roig és una substància fictícia de composició incerta, supostament amprada en la creació de bombes nuclears, aixina com en una diversitat de sistemes d'armament sense relació alguna. En realitat esta substància no existix com a tal. Encara que existixen composts de mercuri rojos, els usos que se li atribuïxen són falsos, la seua comercialisació és merament una forma d'estafa. Se supon que és yodur de mercuri, una pols de color escarlata, venenós, vàter, insípido i insoluble en aigua, que es torna de color groc quan és calfat a més de 126 °C pel canvi termocromático en la seua estructura cristalina.[1][2] No obstant, les mostres de «mercuri roig» obtingudes de potencials terroristes arrestats invariablement consistien en res més que diversos pigments rojos o pols de poc valor, que poden haver segut venuts com a part d'una campanya per a detindre a potencials traficants de materials nuclears.

El bulo del «mercuri roig» es va reportar per primera volta en 1979, i va ser objecte d'atenció periòdica per part dels mijos de comunicació en la década de 1990. Es va aplegar a publicar que esta substància podia valdre fins a 1,8 millons de dólars per quilogram.[3]

Història

[editar | editar còdic]

Les mencions del mercuri roig sòlit varen aparéixer per primera volta a fins de la década de 1980 en els principals mijos de comunicació soviètics i occidentals. Els artículs mai especificaven que era exactament el mercuri roig, pero a pesar d'açò afirmaven que era de gran importància en les bombes nuclears, o que era amprat per a construir armes de fissió intensificada. Casi tan pronte com varen sorgir els relats, les persones varen escomençar a tractar de comprar-ho. En aquell moment la naturalea exacta de la substància va escomençar a canviar, per a finalment transformar-se en qualsevol cosa en la qual estiguera interessat el comprador. Com ho va informar la revista New Scientist en 1992, un reporte del Laboratori Nacional Lawrence Livermore va indicar que:


Quan el mercuri roig va aparéixer per primera volta en el mercat negre internacional fa 15 anys arrere, el material nuclear supostament d'alt secret era "roig" perque provenia de Rússia. Quan va reaparéixer l'any passat en els estats ex-comunistes d'Europa de l'Est, ya havia adquirit un color roig. Pero llavors, com un reporte del Departament d'Energia dels Estats Units revela, les transformacions misterioses del mercuri roig són la mercaderia en oferta.
El reporte, compilado per investigadors del Laboratori Nacional Els Alamos, mostra que en les mans de timadores i estafadores, el mercuri roig pot fer casi qualsevol cosa que l'ambiciós demagogo del Tercer Món desige. ¿Vols una drecera per a fabricar una bomba atòmica? ¿Vols la clau del sistema de guia dels missils balístics soviètics? ¿O tal volta vullgues l'alternativa russa a la pintura antiradar del bombardero furtivo? Lo que necessites és mercuri roig.[4]

Un fet clau en l'història del relat del mercuri roig va ser un artícul del periòdic rus Pravda, publicat en 1993. Afirmant estar basat en memoràndums d'alt secret filtrats, els seus autors indicaven que el mercuri roig era:

[Un] material superconductor amprat per a produir explosius convencionals i per a bombes nuclears d'alta precisió, superfícies "furtivas" i ogives autoguiadas. Els seus principals usuaris són importants companyies de l'indústria aeroespacial i nuclear en Estats Units i França, junt a nacions que aspiren unir-se al club nuclear, tals com Suràfrica, Israel, Iran, Iraq i Líbia.[5]

El Channel 4 va produir dos documentals televisius sobre el mercuri roig, que varen ser emesos en 1993 i 1994, Trail of Ret Mercury i Pocket Neutron, els quals afirmaven tindre "reveladores evidències que els científics russos havien dissenyat una bomba de neutrons miniatura amprat un misteriós compost cridat mercuri roig".[6]

Samuel T. Cohen, un físic nortamericà que va treballar en la construcció de la bomba atòmica, va dir en la seua autobiografia que el mercuri roig és fabricat "mesclant materials nuclears especials en cantitats molt chicotetes dins del compost ordinari i després insertat la mescla en un reactor nuclear o bombardejant-la en el raig d'un accelerador de partícules". En ser detonada, esta mescla supostament es torna "extremadament calent, la qual cosa permet l'increment de pressions i temperatures que són capaces d'encendre l'hidrogen pesat i produir una bomba de neutrons de fusió pura en miniatura".[6]

El mercuri roig era oferit per a la seua venda per empresaris russos a través d'Europa i el Mig Orient, els qui varen trobar molts compradors que pagarien casi qualsevol cantitat per la substància, inclús a pesar de que no tenien idea de lo que era. Un estudi portat a terme en 1997 per al Bulletin of the Atomic Scientists és potser el millor sumari del tema:

El preu solicitat per al mercuri roig anava des de $100.000 a $300.000 per quilogram. A voltes el material podia ser irradiado o transportat en contenidors en símbols radioactivos, tal volta per a convéncer als potencials compradors del seu valor estratègic. Pero les mostres capturades per la policia solament contenien òxit de mercuri (II), yodur de mercuri (II), o mercuri mesclat en colorant roig - difícilment materials interessants per als fabricants d'armes.


Despuix de l'arrest de varis hòmens en Anglaterra en setembre de 2004, per la sospita de que estaven tractant de comprar un quilogram de mercuri roig per £300.000, l'Organisme Internacional d'Energia Atòmica va fer una declaració desmentint les afirmacions sobre que la substància és real. "El mercuri roig no existix", va dir el portaveu. "Tot l'assunt és un montó de sinsentidos".[7] Quan el cas va ser jujat en l'Old Bailey en abril de 2006, va estar clar que el "fals xeic" Mazher Mahmood del News of the World havia treballat en la policia per a atrapar als tres hòmens, Dominic Martins, Roque Fernandes i Abdurahman Kanyare. Ells varen ser processats per "intent de finançar o adquirir bens per al terrorisme" i "tindre un artícul (una substància a pur de mercuri altament perillosa) per al terrorisme". Segons l'acusador, es creïa que el mercuri roig era un material que podia causar una gran explosió, possiblement fins a una reacció nuclear, pero el fet que el mercuri roig existira o no va ser irrellevant per a l'acusació.[8] Els tres hòmens varen ser declarats inocents en juliol de 2006.[9]

Anàlisis

[editar | editar còdic]

Una varietat de distints artículs han segut analisats químicament com a supostes mostres de "mercuri roig" des de que la substància va captar l'atenció dels mijos informatius, pero no es va trobar una sola substància en aquells artículs. Una mostra de material radioactivo va ser capturada per la policia alemana en maig de 1994. Esta consistia en una complexa mescla d'elements, incloent un 10% del seu pes en plutoni, estant format el restant per 61% de mercuri, 11% d'antimoni, 6% d'oxigen, 2% de yodo i 1,6% de gali. Una fòrmula del component pulverulento de la mescla era Hg6Sb2O8 (ciclopiroortoantimoniato de mercuri (II)), en una part del mercuri present en la seua forma metàlica pura.[10] Es desconeix el motiu de la creació d'esta complexa mescla d'elements químics; igualment desconcertante va ser la presència de fragments de vidre i cerdes de granereta, indicant que a algú se li va escapar una botella d'esta substància i després la va agranar dins d'un nou contenidor.[11]


En contrast, un anàlisis efectuat en 1998 a una mostra distinta de "mercuri roig" va concloure que la mostra era una mescla no radioactiva de mercuri elemental, aigua i yodur de mercuri (II), que és una substància química de color roig.[3] Igualment, l'anàlisis d'una atra mostra recuperada en Zagreb en novembre de 2003 va mostrar que este artícul solament contenia mercuri.[12] Una fòrmula que es va afirmar anteriorment per al mercuri roig era Hg2Sb2O7 (piroantimoniato de mercuri (II)), pero no es va detectar antimoni en la mostra de 2003.[12][13]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ Allcock, Harry R. (29 de setembre de 2011). «3. Basic Synthesis and Reaction Chemistry», Introduction to Materials Chemistry, John Wiley & Sons, p. 290. ISBN 9781118210987.
  2. ↑ «MERCURY(II) IODIDE». Chemical Book. Consultat el 13 de juny de 2011.
  3. ↑ 3,0 3,1 (1998).Journal of Radioanalytical and Nuclear Chemistry.235(1-2)ISSN 0236-5731.doi:10.1007/BF02385950.Consultat el 12 de maig de 2010.
  4. ↑ «Only fools still hunt for elusive ret mercury». New Scientist. Reed Business Information. Consultat el 15 de maig de 2014.
  5. ↑ «Yeltsingate». nti.org. Nuclear Threat Initiative.
  6. ↑ 6,0 6,1 C. J. ChiversThe New York Claves Magazine.Consultat el 20 de novembre de 2015.
  7. ↑ «[1]», BBC News.
  8. ↑ «[2]», BBC News.
  9. ↑ «[3]», BBC News.
  10. ↑ Journal of Alloys and Compounds.444-445ISSN 0925-8388.doi:10.1016/j.jallcom.2006.10.161.
  11. ↑ «Fissile Fingerprints». New Scientist. Reed Business Information.
  12. ↑ 12,0 12,1 (2007).Nuclear Instruments and Methods in Physics Research Section B.261(1-2)doi:10.1016/j.nimb.2007.04.015.
  13. ↑ (2006).Journal of Physics: Conference Séries.41ISSN 1742-6588.doi:10.1088/1742-6596/41/1/007.Consultat el 12 de març de 2010.
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Mercurio_roig&oldid=792894»