Metrònom
El metrònom (del grec μέτρον métron ‘mida’ i νόμοç nómos ‘llei, norma’)[1][2]és un aparat utilisat per a indicar el tempo o pols de les composicions musicals. Produïx regularment una senyal, visual o acústica, que permet a un músic mantindre un pols constant en eixecutar una obra musical.
Una espècie de metrònom va estar entre les invencions de l'erudit andalusí Abbás Ibn Firnás (810–887). En 1815, l'inventor alemà Johann Maelzel va patentar el seu metrònom mecànic d'cuerdo com a ferramenta per a músics, baix el títul «Instrumente/Màquina per a la millora de totes les interpretacions musicals, cridat metrònom».[3] En el XX es varen inventar els metrònoms electrònics i els metrònoms de software
Els músics practiquen en metrònoms per a millorar la seua sincronisació, especialment la capacitat de apegarse a un tempo regular. La pràctica del metrònom ajuda a internalizar un sentit clar de la sincronisació i el tempo. Els compositorés i els directors a sovint usen un metrònom com a referència de tempo estàndar, i poden tocar, cantar o dirigir en el metrònom. Els compositors utilisen el metrònom per a derivar temps per minut si volen indicar això en una composició. Els directors usen un metrònom per a anotar el seu tempo preferit en cada secció.
En interpretar l'emoció i atres qualitats de la música, els intérprets rara volta toquen exactament en cada temps; A voltes es pot usar rubato expressiu i flexible. Per lo general, cada clapit d'una interpretació musicalment expressiva no s'alinea exactament en cada clic d'un metrònom.[4][5][6] Açò ha dut a alguns músics a criticar l'us d'un metrònom, perque el «temps del metrònom» és diferent del «temps musical».[7]
Història
[editar | editar còdic]
Beethoven, tan meticuloso i exigent en les seues obres, va anar el primer compositor que va amprar les indicacions metronómicas. No obstant, atres compositors varen seguir apostant per una interpretació musical més lliure i expressiva, alluntada de la precisió mecànica del metrònom.
D'acort en el historiador medieval Lynn White, l'inventor andalusí Abbas Ibn Firnas (810–887), va fer el primer intent de crear «una espècie de metrònom».[8] Galileo Galilei va ser el primer que va estudiar i va descobrir conceptes que concernixen a la péndola a finals de el XVI i principi de el XVII.
Partint del principi de que un fil llastrat es balanceja en moviments aproximadament isócronos (la seua duració no depén de l'amplitut del moviment), i despuix destacant que les oscilacions depenen de la llongitut del fil (més curt = més ràpit; més llarc = més llent), en 1696, Étienne Loulié (ca.1637-1702) va desenrollar el primer metrònom graduat, d'una altura de dos metros, i de batudes mudes.[9] Durant uns segons, el balanceig d'un pes nugat a un fil d'una llongitut definida va sempre a la mateixa velocitat. Per a prendre el pols en precisió en estos dispositius visuals, cal percatarse del moment exacte que el fil està en la vertical, i no en les amplitut màximes a l'esquerra i dreta, que per definició són variables, en constant disminució. Esta péndola mecànica i ajustable no produïa cap sò i no incloïa un mecanisme d'escape en el que mantindre la péndola en moviment.[10]
El cronómetro musical mecànic ara familiar va ser inventat per Dietrich Nikolaus Winkel en Ámsterdam en 1814. A través de pràctiques qüestionables un compatriota seu,[11] Johann Maelzel va copiar i va incorporar les idees de Winkel, afegint una escala, cridant-ho metrònom i va començar a fabricar-ho baix el seu propi nom en 1816: "Maelzel's Metronome." El text original de la palesa de Maelzel en Anglaterra (1815) pot ser descarregat.[3] Inicialment, els metrònoms consistien en un péndola en una polea que es podia regular per a marcar un temps més llent o més ràpit segons la velocitat requerida.
La creació d'este dispositiu va nàixer de la necessitat de contar en un instrument que poguera definir en precisió la velocitat d'eixecució d'una peça musical. Abans de la seua invenció, era habitual que els compositors usaren com a velocitat de referència el pols mig humà, que en estat de repòs equival aproximadament a 60 pulsacions per minut. El primer compositor notable que va establir en les seues composicions indicacions mètriques va ser en 1817 l'alemà Ludwig van Beethoven,[12] en l'época clasicista. Curiosament el mateix Beethoven, ya en el Romanticisme, va dir que per a la nova música, més lliure i plena d'elements que alteraven el tempo, el metrònom era una abominació.
Etimologia
[editar | editar còdic]La paraula metrònom va aparéixer per primera volta en anglés en 1815,[13] i és d'orige grec, derivat de metron-"mida" i nomos-"regulador, llei". La palesa registrada per Maelzel en Londres es referix a l'instrument com "metrònom o cronometrador musical".[14]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Greek Word Study Tool (lexicon entry in LSJ)».
- ↑ «Definition of METRONOME» (en en).
- ↑ 3,0 3,1 Maelzel's patent of the Metronome The Repertory of patent inventions: and other discoveries and improvements in arts, manufactures, and agriculture ... published by T. and G. Underwood, 1818 (alternative)
- ↑ Andrew Robertson. "Decoding tempo and timing variations in music recordings from beat annotations"
- Archivat el 19 de octubre de 2013 archivat en Wayback Machine.. Proceedings of the 13th International Society for Music Information Retrieval Conference (ISMIR 2012).
- ↑ Vijay Iyar. Microtiming Studies
- Archivat el 23 de novembre de 2012 archivat en Wayback Machine.(from thesis at Berkeley university).
- ↑ Alexander Bonus. "The Metronomic Performance Practice: A History of Rhythm, Metronomes, and the Mechanization of Musicality"; PhD thesis, May 2010.
- ↑ Jon Frederickson. "Technology and Music Performance in the Age of Mechanical Reproduction" [1] archivat en Wayback Machine., p. 210, section "The Metronome vs. Musical Clave".
- ↑ Lynn Townsend White, Jr. (Spring, 1961). "Eilmer of Malmesbury, an Eleventh Century Aviator: A Case Study of Technological Innovation, Its Context and Tradition", Technology and Culture 2 (2), p. 97-111 [100]: "Ibn Firnas was a polymath: a physician, a rather bad poet, the first to make glass from stones (quartz), a student of music, and inventor of some sort of metronome."
- ↑ (alemà) Dones Fadenpendel als Vorläufer der Metronoms «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 18 de decembre de 2007. Consultat el 25 de març de 2016.
- ↑ «A Brief History of the Metronome». Franz Manufacturing Company, Inc.. Archivat des d'el original, el 24 de març de 2010. Consultat el 2 d'abril de 2010.
- ↑ The Metronome; The Harmonicon, Volume 8, 1830.
- ↑ Kolisch, R. and Mendel, A. (1943) "Tempo and Character in Beethoven's Music", pg. 173
- ↑ «Oxford English Dictionary online».
- ↑ cf. Palés N° 3966, datada el 5 de decembre de 1815.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Metrónomo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.