Micro-Estats d'Europa
Els micro-Estats europeus són un conjunt de menuts Estats sobirans d'Europa. La locució s'usa normalment per a referir-se als sis Estats més menuts del continent: Andorra, la Ciutat del Vaticà, Liechtenstein, Malta, Mónaco i Sant Marino.[1]
El sur d'Europa és una de les quatre zones del món a on es concentren els micro-Estats existents en l'actualitat, sent les atres en el mar Carib, el oceà Índic i Oceania.
Els micro-Estats europeus són menuts Estats independents reconeguts per Estats més grans, a diferència de les micronaciones que solament són autodeclarados i no reconeguts. Luxemburc, que és molt més gran que tots els micro-Estats europeus junts, compartix, no obstant, algunes de les característiques dels mateixos.[2]
Ademés dels criteris quantitatius (superfície i població), els micro-Estats poden definir-se sobre la base del criteri qualitatiu de la delegació de sobirania. Un micro-Estat seria llavors un Estat sobirà (segons la Convenció de Montevideo) que, pel seu menut tamany i als seus llimitats recursos (sobretot humans i financers), voluntàriament delega part de la seua sobirania en potències o estats majors per a poder funcionar com un Estat modern. En el cas dels micro-Estats europeus, esta definició deixaria fòra a Malta. En relació en lo anterior, i deixant a un costat a Malta, els micro-Estats europeus utilisen les monedes dels seus Estats "patrocinadors" (el euro en el cas d'Andorra, la Ciutat del Vaticà, Mónaco i Sant Marino; i el franc suís en el cas de Liechtenstein). Per una atra part, a falta d'eixèrcit, la defensa de Sant Marino està garantisada per Itàlia i la de Mónaco per França, mentres que la d'Andorra està garantisada per França i Espanya per mig del Tractat de Bo Veïnat, Amistat i Cooperació entre el Regne d'Espanya, la República Francesa i el Principat d'Andorra.[3] Esta delegació de sobirania s'aplica en molts atres àmbits: diplomàcia, justícia, servicis postals, ensenyança, etc.
Micro-Estats per àrea
[editar | editar còdic]
.jpg){kind=link}
| País | Extensió (km²) | Notes |
|---|---|---|
| Archiu:Flag of Ciutat del Vaticà.png | 0,44 | L'Estat de la Ciutat del Vaticà és l'últim vestigi dels antics Estats Pontificis, les terres en el centre d'Itàlia governades directament pel papa. Despuix de l'unificació d'Itàlia en el XIX, els Estats Papals es varen convertir formalment en part del Regne d'Itàlia, pero la Santa Sèu va disputar esta afirmació de l'autoritat geogràfica i el papat va seguir eixercint de facto el control polític sobre un àrea al voltant de la basílica de Sant Pedro en Roma. Més vesprada l'Estat de la Ciutat del Vaticà es va establir pel Tractat de Letrán de 1929 entre la Santa Sèu i el Governe italià, en el que el papa reconeix l'Estat italià a canvi d'establir el catolicisme com la religió de l'Estat, i el reconeiximent de la sobirania del papa en un menut Estat situat totalment dins de la ciutat de Roma. La seua població estable és d'entre 600 i 700 habitants. El seu règim polític és la teocràcia. |
| Archiu:Flag of Mónaco.png | 2 | El Principat de Mónaco en la Riviera francesa, governat per la Casa de Grimaldi des de el XIII, va conseguir la plena independència solament a raïl de la cessió de les afores de la regió de Niça del Piemont a França en 1860.
Mónaco es troba a la vora de la mar Mediterrànea, amagat en els Alps Marítims i té una població d'al voltant de 35 000 habitants. La seua monarquia constitucional està dirigida pel príncip Alberto II. La població és en un 95 % catòlica. El francés és la llengua oficial, encara que la seua llengua nacional és el monegasco, i també són parlades atres llengües com el italià o el anglés. La seua economia es basa en les manufactura llaugeres, servicis bancaris i financers, el transport marítim i el comerç, l'I+D en biotecnologia i del mig ambient marí. El turisme i la venda de sagells postals és també un sector rendable per a Mónaco. |
| Archiu:Flag of Sant Marino.png | 61,19 | La Serenísima República de Sant Marino és l'últim supervivent d'un gran número de comunes italianes autogobernadas de la Edat Mija. Va sobreviure a la consolidació d'Itàlia en Estats territorials de tamany mig en el XV i la unificació d'Itàlia en el XIX, degut en gran mida a la seua ubicació remota en una vall dels Apenins i a la seua decisió d'oferir refugi als dirigents del moviment d'unificació. Té una població d'aproximadament 30 000 habitants i el seu idioma oficial és el italià, encara que també es parla una varietat del emiliano-romañol. |
| Archiu:Flag of Liechtenstein.png | 160 | El Principat de Liechtenstein és l'únic restant de la política del Sacre Imperi Romà Germànic, despuix d'haver segut creat a partir dels comtats de Vaduz i Schellenberg en 1719 com un feu sobirà de l'austríaca Casa de Liechtenstein. La seua població és de més de 30 000 habitants. Per la seua posició geogràfica entre Suïssa i Àustria, no va desaparéixer durant la reorganisació massiva d'Alemània despuix de la Revolució francesa i va evitar la reincorporació al Imperi alemà més vesprada en el XIX. El seu idioma oficial és el alemà, encara que també es parla una varietat del alt alemánico. |
| Archiu:Flag of Malta.png | 316 | La República de Malta és un archipèlec de sèt illes en la part central del mar Mediterrànea i té una població d'al voltant de 500 000 habitants, lo que significa que, en diferència, té la major població dels micro-Estats europeus, superant inclús a la població d'Islàndia. Malta està poblada des de 5200 a. C. Va obtindre l'independència del Regne Unit en 1964. Malta és membre de la Mancomunidad de Nacions i de la Unió Europea. Els seus idiomes oficials són el maltés i el anglés. El italià és parlat per una menuda minoria. |
| Archiu:Flag of Andorra.png | 468 | El Principat d'Andorra, situat en els Pirineus entre Espanya i França, va anar un antic feu administrat conjuntament pel bisbe de Urgel en Espanya i el comte de Foix en França (actualment els seus poders són ostentats pel president de la República), en una població d'aproximadament 70 000 persones. Ha segut independent des de 1278. L'idioma oficial és el català, en el seu varietat nort-occidental, encara que també són idiomes utilisats el espanyol i el francés. És el micro-Estat europeu més extens en tamany. |
Entitats similars
[editar | editar còdic]Dependències
[editar | editar còdic]Si ben els micro-Estats tenen plena sobirania, també hi ha varis menuts territoris autònoms que, a pesar de tindre (en casi tots els casos) el seu propi govern autònom, no tenen sobirania, per lo que són territoris depenents.
- [[Image:Plantilla:Bandera/Regne Unit|border|20px|Regne Unit]] Akrotiri i Dekelia (bases sobiranes del Regne Unit).
- Archiu:Flag of Aland.png (regió autònoma, Finlàndia).
- Archiu:Flag of Gibraltar.png (territori britànic d'ultramar, Regne Unit).
- Guernsey Guernsey (dependència de la Corona britànica, Regne Unit), part de les illes del Canal que consta de tres jurisdiccions separades: Guernsey, Alderney i Sark
- Archiu:Flag of Illa de Man.png (dependència de la Corona britànica, Regne Unit).
- Archiu:Flag of Illes Feroe.png (nació constituent, Dinamarca).
- Archiu:Flag of Jersey.png (dependència de la Corona britànica, Regne Unit), una de les illes del Canal.
Orde de Malta
[editar | editar còdic].svg){kind=link}
La Sobirana i Militar Orde de Malta és una orde catòlica llaica que constituïx un eixemple tradicional d'entitat sobirana segons el dret internacional pese a no ser un Estat.
A diferència de la Santa Sèu, que és sobirana sobre la Ciutat del Vaticà, l'Orde no té territori. No obstant, la seua sèu, ubicada en Roma, rep la extraterritorialidad d'Itàlia, i Malta reconeix el mateix estatus en la seua sèu històrica, ubicada en el fort de Sant Ángel.[4] L'Orde és el successor directe dels Cavallers Hospitalaris medievals, també coneguts com els Cavallers de Malta, i en l'actualitat funciona com una organisació ceremonial i en gran mida caritativa.
Té estatus d'observador permanent en les Nacions Unides i té relacions diplomàtiques plenes, incloses les embaixades, en més de 100 Estats.[5] Emet els seus propis sagells, monedes, passaports i matrícules, i té el seu propi cos mèdic de l'eixèrcit.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Klieger, Christiaan (2013). The Microstates of Europe: Designer Nations in a Post-Modern World (en anglés), Lanham: Lexington Books. ISBN 978-0-7391-7426-5.
- ↑ Eccardt, Thomas M.. «Secrets of the Seven Smallest States of Europe: Andorra, Liechtenstein, Luxembourg, Malta, Monaco, Sant Marino, and Vatican City». Hippocrene Books.
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- ↑ «Despuix de dos sigles, la bandera de l'Orde de Malta oneja sobre el fort Sant’Angelo». Orde de Malta. Archivat des d'el original, el 2 d'abril de 2019. Consultat el 2 d'abril de 2019.
- ↑ «Relaciones bilaterals». Orde de Malta. Consultat el 2 d'abril de 2019.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Micro-Estados de Europa» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.