Anar al contingut

Microbiota salival

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Plantilla:Microbioma Humà

La microbiota salival són les bactèries comensals no patógenas presents en les glándulas salivals humanes sanes. És distint de les bactèries que poden causar infecció en les glándulas. Es diferencia de la microbiota oral que es troba en la cavitat oral. Els microorganismes orals tendixen a adherir-se a les dents.[1] La microbiota oral posseïx els seus propis microorganismes característics trobats allí. Els microbis residents de la boca s'adherixen a les dents i les genives.

"Ací pot haver interaccions importants entre la microbiota de la saliva i atres microbiotas del cos humà, en particular, el del tracto intestinal".[2]

Els microorganismes residixen en la saliva.

Característiques

[editar | editar còdic]

A diferència de les microbiotas uterines, placentarias i vaginals, els tipos d'organismes en la microbiota salival permaneixen relativament constants. No hi ha diferència entre les poblacions de microbis segons el sexe, l'edat, la nutrició, l'obesitat, l'ingesta d'alcohol, la raça o el consum de tabac.[3] Porfiromonas, Solobacterium, Haemophilus, Corynebacterium, Cellulosimicrobium, Streptococcus i Campylobacter són alguns dels gèneros que es troben en la saliva.[4]

Marcadors genètics i proves de diagnòstic

[editar | editar còdic]

"Hi ha una gran diversitat en la microbiota salival dins i entre els individus, pero poca estructura geogràfica. En general, ∼13.5% de la varianza total en la composició dels gèneros es deu a diferències entre els individus, que és notablement similar a la fracció de la varianza total en els marcadors genètics neutres que es poden atribuir a les diferències entre les poblacions humanes".[2]

"Les variables ambientals varen revelar una associació significativa entre les distàncies genètiques entre ubicacions i la distància de cada ubicació des de l'equador. La caracterisació adicional de l'enorme diversitat revelada ací en la microbiota salival humà ajudarà a dilucidar el paper que eixercita en la salut i la malaltia humana, i en l'identificació d'espècies potencialment informatives per a estudis de l'història de la població humana".[2]

S'han identificat 60 gèneros nous de les glándulas salivals. Es varen identificar un total de 101 gèneros diferents en les glándulas salivals. D'estos, 39 gèneros no es troben en la microbiota oral. No se sap si les espècies residents permaneixen constants o canvien.[2]


Encara que l'associació entre la microbiota salival és similar a la de la microbiota oral, també existix una associació entre la microbiota salival i el microbiota intestinal. El mostreig de saliva pot ser una forma no invasiva de detectar canvis en el microbioma intestinal i canvis en la malaltia sistémica . L'associació entre la microbiota salival i les persones en síndrome d'ovari poliquístico s'ha caracterisat:

"...els perfils de la microbiota salival es correlacionan en els de les heces, a pesar de que les comunitats bacterianes en els dos llocs diferixen molt. Per lo tant, la saliva pot ser una alternativa útil a les heces com un indicador de disbiosis bacteriana en la malaltia sistémica".[5]

La concentració de sucre en les secrecions salivals pot variar. Els nivells de sucre en la sanc es reflectixen en les secrecions de les glándulas salivals. Els nivells alts de glucosa salival (HSG) són una concentració de glucosa ≥ 1.0 mg/d, n = 175) i aquells en nivells baixos de glucosa salival (LSG) són <0.1 mg/dL n = 2,537). Les secrecions de les glándulas salivals que contenen alts nivells de sucre canvien la microbiota oral i contribuïxen a un entorn propici per a la formació de càries dental i gingivitis.[6]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Schwiertz, Andreas (2016). Microbiota of the human body : implications in health and disease, Switzerland: Springer, p. 45. ISBN 978-3-319-31248-4.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Genome Research.19(4)
    636–643.doi:10.1101/gr.084616.108.Consultat el 6 May 2017.
  3. Frontiers in Microbiology.7 Central
    1270.doi:10.3389/fmicb.2016.01270.
  4. Scientific Reports.6(1)
    22943.doi:10.1038/srep22943.
  5. Frontiers in Microbiology.7doi:10.3389/fmicb.2016.01270.
  6. (2017).PLOS ONE.12(3)
    i0170437.ISSN 1932-6203.doi:10.1371/journal.posa.0170437.