Microbiota intestinal

Escherichia coli, una de les moltes espècies de bactèries presents en l'intestí humà.

Es denomina microbiota intestinal, flora bacteriana o flora intestinal (preferint l'us del terme microbiota) al conjunt de microorganismes (bactèries, virus i fongos) que viuen en el intestí, en una relació de simbiosis tant de tipo comensal com de mutualisme. Este conjunt forma part de la microbiota normal. La gran majoria d'estos microorganismes no són amoladors per a la salut i molts són beneficiosos, per lo que esta microbiota intestinal és important per a l'estat de salut de l'organisme. Es calcula que el ser humà té en el seu interior unes dos mil espècies bacterianes diferents, de les quals solament cent poden aplegar a ser perjudicials. Moltes espècies animals depenen molt estretament de la seua flora intestinal. Per eixemple, sense ella, les vacas no serien capaces de digerir la celulosa, ni les termitas d'alimentar-se de fusta, ya que no són elles mateixes, sino la seua microbiota, les que són capaces de processar este tipo d'aliments. En el ser humà, la dependència no és tan radical, pero sí és important. Ajuden en ocasions a la absorció de nutrients i formen un ecosistema complex que es autorregula i es manté en equilibri. En atres ocasions són imprescindibles per a la síntesis de determinats composts, com la vitamina K i algunes del complex B. També tenen efectes colaterals, com la producció de gasés, responsables de l'olor característica de les heces. Algunes d'elles poden causar infeccions de qualsevol gravetat. En la flora intestinal estan també presents rents i virus, entre els virus predominen els bacteriòfecs (fageoma intestinal).

La flora de l'adult està influïda per factors intrínsecs —secrecionés intestinals— i extrínsecos —envelliment, dieta, estrés, antibiòtics i aliments en components prebióticos o en organismes prebióticos —.

En estar composta de microorganismes és molt sensible als antibiòtics, que poden causar la seua alteració. Es regenera periòdicament, excretándose els microorganismes morts a través de les heces.

Adquisició de flora intestinal per infants

En el intestí dels recent naixcuts no hi ha microorganismes. Açò causa entre unes atres coser deficiència de vitamina K que es produïx de manera endógena solament en l'intestí gràcies a estes bactèries. Per esta raó, és necessària l'aplicació d'una dosis inicial de vitamina K en els neonato. Durant les primeres etapes de la vida es va component un tipo de flora inicial, primerament a partir de la flora vaginal i gastrointestinal de la mare. Posteriorment, per efecte de la llet materna, es favorix un predomini de bífidobacterias en els lactants alimentats aixina, i flora diversa en els que reben atres aliments. I per últim, despuix del desmame, es produïx una flora de transició que canvia fins a la flora de l'adult. Per lo tant, l'ensamblage de la comunitat microbiana de l'intestí comença en el naiximent i, una volta que s'establix de manera completa en l'adult, les característiques de la seua composició resistixen a la majoria de destorbament.

Composició de la microbiota intestinal

La composició de la microbiota intestinal és molt variable entre els adults encara que s'ha vist que els individus de la mateixa família compartixen comunitats més similars que aquells que no estan emparentats, com cal esperar. Un estudi en el que varen utilisar bessons, varen observar que els bessons monocigóticos revelen major similitut en les seues respectives microbiotas intestinals que els bessons dicigóticos. Per un atre costat, atres estudis han sugerit que existix una influència en la composició del microbioma per gens específics. Un estudi recent en el que usen la seqüenciació metagenómica del ser humà, en el Proyecte Microbioma Humà del seu costat, ha comprovat que existixen associacions entre la variació genètica de tot el genoma humà i el microbioma, i varen identificar una associació entre el gen LCT i l'abundància de les bactèries del gènero Bifidobacterium.

Açò fa pensar que tant els determinants genètics com a ambientals podrien subyacer a eixa similitut de microbioma en les famílies. Entre els factors ambientals que determinen l'estructura de la microbiota intestinal es troben la dieta, l'edat, la geografia, el consum de medicació, el índex de massa corporal i/o el sexe, entre uns atres. És dir, estes variables han segut determinades prèviament com a influents de la microbiota intestinal i tots ells juguen un paper fonamental en la variabilitat del microbioma sent la dieta i l'edat les més importants.

Diversos estudis han posat de manifest que els tres talls bacterians predominants en la microbiota intestinal són:

1. Bacillota / Firmicutes (Abundància relativa = 65 %)
2. Bacteroidota (Abundància relativa = 23 %)
3. Actinomycetota (Abundància relativa = 5 %)

Ademés, existixen 127 gèneros de bactèries que apareix en tots els sers humans entre els que cal destacar: Blautia, Coprococcus, Ruminococcus, Bacteroides, Faecalibacterium, Streptococcus i Oscillospira. En este mateix estudi varen descobrir varis factors genètics que contribuïen a l'abundància de 94 bactèries sobre 249 totals.

La variabilitat interindividual es medix en els índexs de β-diversitat ya que representa el total de les diferències entre les comunitats microbianas en la població i són dirigides per la variació de múltiples tàxons.

Existixen evidències de que la microbiota intestinal contribuïx de manera significativa als perfils d'àcit biliars del ser humà, alguna cosa que ya es va observar en rates. S'ha observat també una correlació entre la composició microbiana i els àcit grassos poliinsaturados 7 i 15, entre els que es troba el àcit araquidónico. Esta microbiota ha segut associada als gens que codifiquen per al receptor d'serotonina i per al receptor de glutamato, que són components potencials de l'eix cervell-intestí; i a la variació propenca al gen CLEC16A que s'ha associat a varis trastorns autoinmunes i inflamatorios provocant aixina vàries alteracions en la microbiota intestinal. Una atra senya interessant ha segut l'associació al gen que codifica per a la proopiomelanocortina (POMC) que conté múltiples SNPs entre els quals es troba un que s'ha predit com a lloc d'unió a receptor de vitamina D (VDR).

S'ha plantejat una relació de la microbiota en l'obesitat. Esta hipòtesis naix de l'observació de que pacients obesos presenten una microbiota intestinal distinta a la d'individus normopeso. Encara que encara hi ha controvèrsia, el ràtio entre Firmicutes i Bacteroidetes s'associa en l'obesitat de l'individu, el contingut de Firmicutes aumenta gradualment quan disminuïx el de Bacteroidetes en aumentar el índex de massa corporal, d'esta manera el ràtio F/B ha segut significativament associat en el IMC.