Microburil
.jpg){kind=link}
El microburil és un rebuig característic de la talla lítica, a voltes confòs en un autèntic buril, que és propi del Mesolítico, pero la cronologia del qual comprén des del final del Paleolític Superior fins al Calcolítico.[1] El nom d'este tipo d'artefacte lítico s'atribuïx a Henri Breuil que ho va definir com «una espècie de buril en àngul, molt pla, en retoc Terminal en forma de chicoteta muesca». Breuil considerava el microburil com un útil funcional: al principi pensava en una variant microlítica dels buriles, pero en el temps es va donar conte de que la tècnica de talla era diferent a la del buril i que podria ser un rebuig de la fabricació de microlitos, pero que hauria segut reaprovechado com a útil, ocasionalment.
El microburil en sí mateixa és un fragment de lasca, o, més be, de full, que mostra en la seua cara superior l'arrancada d'una muesca a partir de la qual s'inicia una flexión (la superfície de la qual només es veu des de la cara inferior) que, en ser oblicua termina en un vèrtiç triédrico molt agut. Com diem, al principi es pensava que el microburil era un útil microlític, pero les experiències de talla, junt en els remontajes d'este tipo de peces en unes atres que casaven en elles, varen demostrar que era un rebuig característic d'una tècnica que es va batejar com tècnica del microburil, o, més pròpiament, tècnica del colp de microburil. Jacques Tixier, despuix de l'estudi de millers de microburiles procedents de diversos jaciments saharians va observar que cap d'ells conservava chafades d'us intencionals, esta mateixa comprovació la va fer en peces europees.
Existix un tipo especial de microburil cridat de Kruwkoski[2] que és un accident de talla, no un rebuig característic.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Microburil» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.