Microcaris

Microcaris és un gènero extint de tilacocéfalos assignat a la família Microcarididae, dins de l'orde Concavicarida. El seu espècie tipo és Microcaris minuta, descrita per Giovanni Pinna en 1974 a partir de fòssils del Triásico Superior d'Itàlia. El gènero és conegut principalment per closques menuts, lateralment comprimits i ornamentados per costelles o estrías subverticales.

L'extensió taxonómica de Microcaris ha segut discutida. En sentit restringit, el gènero es referix sobretot a M. minuta i a formes molt pròximes del Noriense italià. En interpretacions més àmplies, inclou espècies abans ubicades en Atropicaris i, en alguns treballs, espècies originalment assignades a Parisicaris. Atres autors preferixen mantindre separats alguns d'eixos gèneros, per lo que partix de la llista d'espècies deu considerar-se provisional.

Història del descobriment

Microcaris va ser erigit per Pinna en 1974 per a material fòssil procedent de la fauna triásica de Sope, en la Val Seriana, Bérgamo, dins del context del Calcara vaig donar Zorzino. L'espècie tipo, Microcaris minuta, va ser interpretada originalment dins d'un marc taxonómico propenc als filocáridos, ans que Thylacocephala fora reconeguda formalment com una classe distinta d'artròpodes fòssils.

En la década de 1980, la comparació en Atropicaris va generar una de les discussions principals sobre el gènero. Tintori i colaboradors varen propondre que Atropicaris rostrata podia ser un sinònim menor de Microcaris minuta, per la semblança del contorn de la closca i de l'ornamentació. Arduini va rebujar eixa sinonímia i va sostindre que Microcaris i Atropicaris diferien en la forma del rostre, el tipo de costelles ornamentals i el grau de variabilitat morfològica.

Revisions posteriors varen tornar a qüestionar eixa separació. Ji i colaboradors varen considerar que vàries diferències usades per a distinguir Microcaris de Atropicaris podien explicar-se per preservació i intraspecificidad, i varen tractar a Atropicaris com a sinònim subjectiu menor de Microcaris. Ehiro i Kano varen seguir eixa postura de manera tentativa, encara que varen mantindre la validea específica de Microcaris rostrata.

Descripció

Archiu:Microcaris minuta caps block 1 .png

Dos eixemplars de Microcaris minuta de Magasa, Calcara vaig donar Zorzino, segons dibuixos modificats de Arduini (1988).

Microcaris es caracterisa per closques relativament menudes, per lo general de menys de 40 mm de llongitut en les espècies incloses per Ji i colaboradors. En M. minuta, el tamany informat és menor que el de moltes atres formes triásicas; Ji i colaboradors varen indicar que M. minuta podia alcançar fins a aproximadament 28 mm de llongitut.

La closca és allargada, lateralment comprimit i ornamentado per costelles o estrías subverticales. En la diagnosis modificada de Ji i colaboradors per a Microcaris, les costelles són majorment verticals o travesseres, algunes es desenrollen solament des de la regió dorsal o ventral i es intercalan de manera irregular entre costelles completes. La ramificació de les costelles és escassa o casi absent, i el marge posterior pot ser recte o suaument cóncau.

Ehiro i Kano varen senyalar que Microcaris, incloent les formes abans assignades a Atropicaris, es diferencia d'atres microcáridos per tres traces principals: la base del rostre s'unix al marge anterior de la closca per mig de cantons subangulares, l'àngul del procés anteroventral és ampli i obtús, d'uns 100° a 140°, i el marge posterior és cóncau, en processos posterodorsal i posteroventral aguts.

En M. minuta, el contorn de la closca mostra una variabilitat considerable. Dalla Vecchia i Muscio varen dividir el material referit a l'espècie en formes A–D, en diferències en el marge anteroventral, el perfil ventral i l'ornamentació. Ehiro i Kano varen resumir que la forma D s'aproxima a l'holotip de M. minuta, en un procés anteroventral ampli i obtús i una pancha casi plana a àmpliament convexo.