Microcavia sorojchi
El cuis chic (Microcavia sorojchi) és una espècie de rosegador del gènero Microcavia de la família dels cávidos. Habita en ambients àrits i semiáridos a elevades altituts en el centre-oest de Sudamérica.
Taxonomia
[editar | editar còdic]- Descripció original
Esta espècie va ser descrita originalment en l'any 2021 pels mastozoólogos Pablo Teta, Jorge Pablo Jayat i Pablo Edmundo Ortiz.[1]
- Localitat tipo
La localitat tipo referida és: “Chorrillos, en les coordenades: {{ |dms-lat=24°22′S |dms-long=66°45′O |dec-lat=-24.367 |dec-long=-66.75 |param=24_22_S_66_45_W_|default=dms|name=}}</noinclude>, a una altitut de 5000 msnm, departament dels Vages, oest de la província de Bota, Argentina”.[1]
- Holotip
L'eixemplar holotip designat va ser catalogat com: CML 66; es tracta d'una femella adulta, de la que es va preservar la pell i el cràneu. Va ser capturada per Emilio Budin en febrer de 1930. Es troba depositada en la Colecció de Mamífers de la Facultat de Ciències Naturals i Institut Miguel Lillo, ubicada en la ciutat argentina de Sant Miguel de Tucumán.[1]
- Etimologia
Etimológicamente el terme genèric Microcavia es construïx en una paraula del idioma grec, en a on: mikros significa 'menut' més cavia que és el nom genèric homònim que identifica a rosegadors de major tamany i que prové del nom vulgar en idioma portugués: caviá.[2] L'epítet específic sorojchi remet a la mateixa paraula amprada per les #ètnia andinas per a aludir al mal d'altura, apunamiento o soroche. Es relaciona a l'elevada altitut en a on habita este rosegador i a lo que deurà patir qui intente estudiar-ho.[1]
Història taxonómica
[editar | editar còdic]Durant una revisió de materials pertanyents a la Colecció de Mamífers de la Facultat de Ciències Naturals i Institut Miguel Lillo, es va trobar un espècimen (CML 66), que havia segut capturat feya casi un sigle Chorrillos (en l'oest salteño), el qual presentava una combinació única de característiques morfològiques, la que no es corresponia en cap de les espècies conegudes de Microcavia. En l'any 2020 en una publicació efectuada per Rocío Tatiana Sánchez es dona a conéixer la captura de 3 eixemplars femelles (2 adultes i una jovenil) del gènero Microcavia en un ambient puneño a 3100 m s. n. m., en la quebrada de Sant Dumenge, 30 km al suroest de Jagüé, província de la Rioja (Argentina), als que l'autora assigna a Microcavia niata pallidior.[3] Per lo manco l'eixemplar CML 13052, no correspon a dita espècie, pero s'assimila a l'eixemplar de Chorrillos, per #lo que eixa localitat rioixana va passar a ser considerada la segona a on habita Microcavia sorojchi.[1]
Característiques i afinitats
[editar | editar còdic]Microcavia sorojchi es reconeix sobre la base d'evidències morfològiques qualitatives i quantitatives. És de tamany menut per al gènero, en llongitut cap més cos d'entre 190 i 195 mm i llongitut còndil-incisiva de 39,98 a 40,03 mm. La coloració dorsal és marró esguitada de groguenc; en lo ventral és de color crema.[1]
A pesar de viure a elevada altitut, Microcavia sorojchi va presentar majors afinitats morfològiques, aixina com també en els anàlisis estadístics multivariados, en el grup d'espècies que habiten en terres baixes[1] i que abans s'ubicaven totes dins de M. australis (M. australis, M. jayat i M. maenas).[4]
Distribució, hàbitats i costums
[editar | editar còdic]Microcavia sorojchi és un tàxon endèmic del noroest de la Argentina. Solament varen ser colectados eixemplars en les províncies de Bota i La Rioja. Si be en províncies intermiges (Jujuy, Tucumán i Catamarca) hi ha continuïtat d'hàbitats, l'espècie encara no conta en registres allí. Habita en xares obertes i pasturages àrits i semiáridos de zones montanyoses, en altitutés compreses entre els 3100 i els 5000 m s. n. m..[1]
Res se sap de les seues costums. Si la seua història natural s'assembla a la de les atres espècies del gènero Microcavia, la dieta de M. sorojchi estaria integrada per fulls, llavors i fruts. Seria a la seua volta l'aliment d'una varietat de predadores, des de rabosots i felinos fins a aus rapaces.
Conservació
[editar | editar còdic]Atenint-se als lineamientos per a discernir l'estatus de conservació dels tàxons —els que varen ser estipulats per la organisació internacional dedicada a la conservació dels recursos naturals “Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalea” (IUCN)—,[5] els autors varen recomanar que en l'obra Llesta Roja d'Espècies Amenaçades, Microcavia sorojchi siga classificada com una espècie en: “Senyes insuficients” (DD), fins a tant es realisen estudis més profunts que permeten definir-li una calificació més adequada.[1]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 1,8 Teta, Pablo; Jorge Pablo Jayat & Pablo Edmundo Ortiz (2021). A new species of the genus Microcavia (Rodentia, Caviidae). THERYA, 2022, Vol. 13(1) DOI:10.12933/therya-22-1217 ISSN 2007-3364.
- ↑ Mouchard, Alex (2011). Significat i orige dels noms científics dels mamífers d'Argentina. Buenos Aires.
- ↑ Sánchez, R. T. (2020). Micromamíferos de la província de la Rioja: Sistemàtica, Distribució i Biogeografía. Publicacions Especials N° 4, PIDBA (Programa d'Investigacions de Biodiversitat Argentina), Facultat de Ciències Naturals i Institut Miguel Lillo, Universitat Nacional de Tucumán, Argentina. 137 pp.
- ↑ Pablo Teta, Ricardo A. Ojeda, Sergio O. Lucero, and Guillermo D’Elía (2017). Geographic variation in cranial morphology of the Southern Mountain Cavy, Microcavia australis (Rodentia, Caviidae): taxonomic implications, with the description of a new species. Zoological studies, Vol. 56.
- ↑ International Union for Conservation of Nature (IUCN). Standards and Petitions Subcommittee. Guidelines for using the IUCN Ret List Categories and Criteria. Versió 12. 2016.