Microtúnel

Les tècniques conegudes com a excavació de microtúneles (microtunnelling) i estaca o espente de canonades (pipe jacking) seguixen abdós el mateix principi de funcionament i naixen de la necessitat de portar a terme el tendit de canonadas sense l'excavació de sanga (trenchless technology o eixecució "sense trinchera").

El método, entre la construcció de túnelés i perforació de sondejos, consistix en espentar la canonada des d'un pou i anar estacant-la en el terreny al mateix temps que un element excavador per davant d'ella va obrint el buit aprofitant l'espente transmés per dita canonada. L'enruna que es genera en el front és retirat cap a l'exterior per diferents métodos.

En la part davantera s'ubica lo que es podria cridar el cabezal excavador, que servix de guia i protecció al primer tubo espentat i que va unit a este per mig de menuts cilindres hidràulics que permeten l'ajust de la direcció desijada d'espente.

Per a l'arrancada del material en el front existixen diferents tipos de màquines adaptables a les condicions del terreny. Les potències són molt variables i depenen del diàmetro i de les característiques del terreny.

Les ventages d'esta tècnica respecte de la que exigix l'obertura de sanga són, entre unes atres:

1. Mínima excavació en superfície.
2. Reduïdes o nules interferències sobre el tràfic.
3. Mínima contaminació ambiental per soroll i pols.
4. Absència de perjuïns a comerciants, industrials, etc.
5. Menors costs per expropiacions, indemnisacions…
6. Pocs treballs de rehabilitació de l'àrea afectada.
7. Risc de produir assents en superfície pràcticament nul.
8. En les galeries de gran diàmetro el revestiment final (la pròpia canonada construïda d'una peça en fàbrica) té major resistència.
9. L'acabament intern és molt uniforme lo que millora les condicions de fluix en el cas de conducció hidràuliques.

Les tècniques de microtúneles i estaca de canonades s'utilisen fonamentalment per al tendit de conducció i canalisacions para:

• a) abastiment d'aigua potable.
• b) eliminació d'aigües residuals.
• c) distribucions d'energia elèctrica i gas.

les quals han de passar per baix de diferents obstàculs com:

• a) edificacions en ciutats.
• b) cursos d'aigua.
• c) vies de comunicació importants.
• d) terres de cultiu.

Microtúnel o estaca vs. Sanga

Les tècniques conegudes com a excavació de microtúneles i estaca de canonades es basen en els mateixos principis, i la diferència entre abdós sol establir-se prenent com a referència el diàmetro del túnel. Aixina, la tècnica de tendit de canonada sense excavació de sanga es denomina estaca de canonades quan els diàmetros són grans, de 900 a 3000 mm, mentres que es denomina microtúnel quan el diàmetro baixa dels 800-900 mm, diàmetros en els que les llegislacions no permeten l'entrada de treballadors a l'interior. Aixina que, podríem definir l'eixecució de microtúneles com la tècnica d'espente de tubos en el cas de diàmetros no visitables. El fet de que no puga haver personal en l'interior la fa una miqueta especial ya que tots els sistemes s'han de manejar per control remot des del pou d'espente.

En treballar-se en diàmetros visitables, molts controls es traslladen a l'interior del túnel, com a pansa en les tècniques convencionals d'alvanç en TBM. Quan l'estaca de canonades s'ampra en diàmetros grans, 2500 a 3000 mm, entra en competència directa en l'alvanç en les tuneladoras de menor diàmetro que utilisen sosteniment a pur de dovelas prefabricar. En este cas, el tendit de canonades exigix llongituts molt més curtes. Aixina, mentres en tuneladoras es poden fer túnels de varis quilómetros, les tècniques d'espente de tubos només permeten aplegar a uns centenars de metros (en algun cas molt prop del quilómetro). Es podria anar a la solució de varis pous d'espente pero això exigiria un túnel poc profunt, lo que no ocorre sempre, i quan és poc profunt, exigix que hi haja varis punts en el trayecte adequats per a poder portar a terme en ells els pous d'espente.