Anar al contingut

Micrurus tener

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
micrurus tindre (Micrurus tener)


La micrurus tindre, coneguda comunament com a serp de #coral de Texas, és una espècie de serp de la família Elapidae. És nativa del sur dels Estats Units i del noreste i centre adjacent de Mèxic. Es reconeixen sis subespecies com a vàlides, inclosa la subespecie nominotípica, Micrurus tindre tindre.[1] L'espècie Micrurus tindre alguna volta va ser considerada una subespecie de la serp de #coral de l'est (Micrurus fulvius).

Distribució geogràfica

[editar | editar còdic]

La serp de #coral de Texas es troba des del sur dels Estats Units fins al noreste i centre de Mèxic. Habita en els estats de Texas, Luisiana i Arkansas, i en els estats mexicans de Tamaulipas, Sant Luis Potosí, Guanajuato, Querétaro i Morelos.[1]

Descripció

[editar | editar còdic]

La serp de #coral de Texas presenta la coloració tradicional associada en les serps de coral: anells negres, grocs i rojos.[2] Estos anells s'estenen fins a la pancha.[3] És capaç d'alcançar una llongitut total de 122 cm (inclosa la coa), encara que la majoria medix al voltant de 61 cm.[2] Els machos són típicament més menuts que les femelles.[4]

La dieta principal de la serp de #coral de Texas consistix en atres serps, principalment serps terrestres, i atres espècies menudes fosorialés.[5] És caníbal.[6] També consumix ocasionalment menuts fardachos.[5]

Reproducció

[editar | editar còdic]

La serp de #coral de Texas és ovípara.[2]

Atres serps no venenoses s'assemblen a la serp de #coral de Texas com una forma de mimetisme batesiano. En els Estats Units, les tres espècies de serps de #coral venenoses (Micruroides euryxanthus, Micrurus fulvius i Micrurus tindre) poden identificar-se perque els anells rojos contacten en els grocs. Un dispositiu mnemònic comú és: «roig i groc, mata a l'amic; roig i negre, amic del bo». No obstant, este mnemònic no sempre cal per les variacions de color mencionades anteriorment, i el seu us és perillós tant per a les serps com per als humans.[2]

El verí de la serp de #coral de Texas conté neurotoxina i miotoxina. Les víctimes d'una mossegada poden experimentar paràlisis o miólisis potencialment mortals. Les mides de primers auxilis immediates per a una mossegada poden incloure retirar qualsevol joya en l'extremitat afectada (en cas d'unflament sever) i envoldre moderadament l'àrea de la mossegada en una tela ampla; no obstant, l'extremitat mossegada deu moure's lo menys possible. Les víctimes de mossegades deuen ser dutes a l'hospital més propenc lo abans possible per a rebre mides de salvament més alvançades, com l'aplicació d'antiveneno.[7]

La serp de #coral de Texas pot administrar entre 10-12 mg de verí en una sola mossegada.[7]

El Antiveneno per a Serps de #Coral d'Amèrica del Nort (NACSA), anteriorment produït per Wyeth Pharmaceuticals, una subsidiària de Pfizer, és l'únic antiveneno aprovat per la FDA per al seu us en els Estats Units.[8] No obstant, Wyeth va deixar de produir el antiveneno en 2003, citant baixa demanda i alts costs de fabricació. L'últim lot produït estava programat per a expirar en 2008,[9][10] encara que la FDA ha permés estendre esta data de venciment.[11] Abans de la disponibilitat del antiveneno, s'estimava que la taxa de mortalitat per enverinament de serps de #coral era del 10%,[8] i la mort es devia principalment a insuficiència respiratòria o cardiovascular com a resultat de la paràlisis induïda pel verí neurotóxico.

Subespecies

[editar | editar còdic]

Les sis subespecies reconegudes de M. tindre són:

Nota bene: Una autoritat trinominal en paréntesis indica que la subespecie va ser originalment descrita en un gènero diferent a Micrurus.

M. t. tindre es troba tant en els EE. UU. com en Mèxic, mentres que les atres quatre subespecies són endèmiques de Mèxic.[1]

Etimologia

[editar | editar còdic]

El nom específic en llatí, tindre, significa «suau o delicat». Açò fa referència a les característiques gráciles de la serp.

El nom de la subespecie, fitzingeri, és en honor al austríac herpetólogo Leopold Fitzinger.[12]

El nom maculatus (llatí per a «tacat») es referix a la presència d'algunes taques negres grans en els anells rojos.

El nom microgalbineus deriva d'una adaptació llatina moderna de la paraula grega original micro que significa «menut o diminut» i galbineus, llatí per a «groc verdoso». El nom microgalbineus aludix als anells groguencs estrets d'esta subespecie.[13]

Taxonomia

[editar | editar còdic]

La serp de #coral de Texas alguna volta va ser considerada una subespecie de la serp de #coral de l'est, Micrurus fulvius, pero investigacions més recents han determinat que té suficients diferències morfològiques per a ser considerada una espècie pròpia.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 1,2 Espècies Micrurus tindre en The Reptile Database
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Powell R, Conant R, Collins JT (2016). Peterson Field Guide to Reptils and Amphibians of Eastern and Central North America, Fourth Edition. Boston i Nova York: Houghton Mifflin Harcourt. xiv + 494 pp., 47 làmines, 207 figures. ISBN 978-0-544-12997-9. (Micrurus tindre, pp. 434-435, Figura 196 + Làmina 44).
  3. «Micrurus tindre tindre Serp de #coral de la costa del golf de Texas» (en en-us). Consultat el 26 de setembre de 2025.
  4. Reproduction and Growth of the Texas Coral Snake (Micrurus fulvius tenere)” . Copeia 1979 (3). doi:10.2307/1443222.
  5. 5,0 5,1 A Photographic Record of a Rare Ophidian Predation Event” . Southeastern Naturalist 10 (3): 561–562. doi:10.1656/058.010.0317.
  6. Cannibalism in the Texas Coral Snake” . Herpetologica 8 (2).
  7. 7,0 7,1 «Micrurus tindre». The University of Adelaide, Austràlia. Consultat el 26 de setembre de 2025.
  8. 8,0 8,1 «Dog saved from coral snake bite by increasingly rare antivenin». Consultat el 26 de setembre de 2025.
  9. «Risk from coral-snake bites grows as antivenin dwindles». Consultat el 26 de setembre de 2025.
  10. Snake bite but no antidote for dog, and dwindling supply for humans, Austin American Statesman.
  11. «Expiration Dona't Extension for North American Coral Snake Antivenin (Micrurus fulvius) (Equine Origin) Lot L67530 through January 31, 2020». Food and Drug Administration. Consultat el 26 de setembre de 2025.
  12. Beolens, Bo; Watkins, Michael; Grayson, Michael (2011). The Eponym Dictionary of Reptils. Baltimore: Johns Hopkins University Press. xiii + 296 pp. ISBN 978-1-4214-0135-5. (Micrurus tindre fitzingeri, p. 91).
  13. «Micrurus tindre». Consultat el 26 de setembre de 2025.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Baird SF, Girard C (1853). Catalogue of North American Reptils in the Museum of the Smithsonian Institution. Part I.—Serpentes. Washington, Districte de Columbia: Smithsonian Institution. xvi + 172 pp. (Elaps tenere, nova espècie, pp. 22–23).
  • Brown BC, Smith HM (1942). "A New Subspecies of Mexican Coral Snake". Proceedings of the Biological Society of Washington 55: 63–65. (Micrurus fitzingeri microgalbineus, nova subespecie).
  • Hubbs B, O'Connor B (2012). A Guide to the Rattlesnakes and other Venomous Serpents of the United States. Tempe, Arizona: Tricolor Books. 129 pp. ISBN 978-0-9754641-3-7. (Micrurus tindre tindre, pp. 89–90).
  • Jan [G] (1858). "Pla d'unix Iconographie descriptive dones Ophidiens et Description sommaire de nouvelles espèces de Serpents". Revue et Magasin de Zoologie Pure et Appliquée, Paris, Séries 2, 10: 438–449, 514–527. (Elaps fitzingeri, nova espècie, p. 521). (en francés).
  • Roze JA (1967). "A Check List of the New World Venomous Coral Snakes (Elapidae), with Descriptions of New Forms". American Museum Novitates (2287): 1-60. (Micrurus fulvius maculatus, nova subespecie, pp. 27–28, Figura 10).
  • Schmidt KP, Davis DD (1941). Field Book of Snakes of the United States and Canada. Nova York: G.P. Putnam's Sons. 365 pp. (Micrurus fulvius tenere, pp. 274–276).

Enllaços externs

[editar | editar còdic]