Mielina

La mielina és una estructura multilaminar formada per les membranes plasmáticas de les cèlules de Schwann que rodegen en la seua citoplasma als axonés de les neuronas, creant protecció ademés de rapidea creant l'impuls nerviós. Des del punt de vista bioquímic està constituït per material lipoproteico que constituïx alguns sistemes de bicapas fosfolipídicas. Es troba en el sistema nerviós dels vertebrats, formant una capa grossa al voltant dels axones neuronals que permet la transmissió dels impulsos nerviosos a distàncies relativament llargues gràcies al seu efecte aïllant. Este recobriment es coneix com a «baïna de mielina».

Les baïnes de mielina són produïdes per cèlules gliaels: cèlules de Schwann en el sistema nerviós perifèric i oligodendrocitos en el sistema nerviós central. Les cèlules de Schwann es enrollan entorn a un únic axón per mig de la seua citoplasma, mentres que els oligodendrocitos posseïxen moltes prolongacions que es enrollan al voltant de axones de vàries neurones.

Les malalties que deterioren la baïna de mielina produïxen greus trastorns del sistema nerviós, ya que l'impuls nerviós no es transmet a la suficient velocitat o be es deté en mitat dels axones. Este tipo de patologies solen ser malalties autoinmunes. Eixemples d'estes malalties són l'esclerosis múltiple i la leucodistrofia.

Composició

Plantilla:Neurona mapa La seua composició exacta varia segons el tipo de cèlula considerat, encara que en general està constituïda en un 40 % per aigua i, en sec, per un 70-85 % de lípits i un 15-30 % de proteïnes. Una de les característiques dels lípits de la mielina és la riquea en glicolípits , dels que els més típics són els cerebrósidos. El lípit més important és un glucoesfingolípido cridat galactocerebrósido, i també és rica en esfingomielina, un esfingofosfolípido format per un aminoalcohol cridat esfingosina, una cadena d'àcit gras, un grup fosfat i tossal.

La mielina és de color blanc, de les neurones formen l'anomenada matèria blanca. Per un atre costat, els cossos neuronals, que no estan mielinizados, constituïxen la matèria grisa. Aixina, la corfa cerebral és grisa, de la mateixa manera que l'interior de la mèdula espinal (en este cas els soma o cossos neuronals es disponen en el centre i la majoria de axones discorren per la perifèria).

Proteïnes de la mielina del sistema nerviós central

Les dos principals proteïnes de la mielina del sistema nerviós central són:

• MBP (myelin basic protein: ʽproteïna bàsica de la mielina’)
• PLP (proteolipid protein: ʽproteïna proteolipídica’).

Funció

La seua funció és accelerar la conducció dels impulsos nerviosos. La mielina es dispon en vàries capes entorn al axón de les neurones, originant l'anomenada baïna de mielina. Esta coberta, no és completament contínua, sino que entre els segments mielinizados queden regions nuetes dels axones cridats nòduls de Ranvier a on s'acumulen els canals iònics. Ya que la mielina és un aïllant electro químic, aumenta la resistència de la membrana axónica i, per tant, la velocitat de conducció del impuls nerviós de manera que els potencials d'acció passen d'un nòdul de Ranvier a un atre. Açò es coneix com conducció saltatoria de l'impuls nerviós i permet una transmissió més ràpida del potencial d'acció. En general, una neurona en els axones recoberts de mielina transmet els impulsos nerviosos unes cent voltes més ràpit que una neurona amielínica, produint una major eficàcia en el funcionament de l'organisme.