Sistema nerviós central
El sistema nerviós central és una de les porcions en que es dividix el sistema nerviós. En els animals vertebrats està constituït pel encéfal i la mèdula espinal, es troba revestit per tres membranes: duramadre (membrana externa), aracnoides (intermija), piamadre (membrana interna), denominades genèricament meninges i protegit per envoltura òssees, que són el cràneu i la columna vertebral respectivament. Es tracta d'un sistema molt complex, ya que s'encarrega de percebre estímuls procedents del món exterior, processar l'informació i transmetre impulsos a nervis i músculs. El sistema nerviós dels animals vertebrats, inclosos els mamífers i l'home, pot dividir-se en dos parts ben diferenciades, el sistema nerviós central, constituït per l'encéfal i la mèdula espinal i el sistema nerviós perifèric que està format pels nervis sensitius i motors que enllacen el sistema nerviós central en el restant de l'organisme.[1]
Estructura
[editar | editar còdic]El sistema nerviós central està format pel encéfal i la mèdula espinal.
- El cervell és la part més voluminosa. Està dividit en dos hemisferis, un de dret i un atre esquerre, separats per la cisura interhemisférica i comunicats per mig del cos calloso. La superfície es denomina corfa cerebral i està formada per plegament denominats circumvolució, constituïdes de substància grisa. Subjacent a la mateixa es troba la substància blanca. En zones profundes existixen àrees de substància grisa conformant núcleus com el tàlem, el núcleu caudado i el hipotàlem.[2] Cada hemisferi cerebral posseïx vàries cisuras que dividixen la corfa cerebral en lòbuls:
- Lòbul frontal. Es localisa en posició anterior.
- Lòbul temporal. Es localisa en una posició lateral i baix delòbul frontal.
- Lòbul parietal. S'estén en la cara externa de l'hemisferi, superior alòbul temporal.
- Lòbul occipital. Se situa en la part posterior del cervell.
- El cervell és la part més voluminosa. Està dividit en dos hemisferis, un de dret i un atre esquerre, separats per la cisura interhemisférica i comunicats per mig del cos calloso. La superfície es denomina corfa cerebral i està formada per plegament denominats circumvolució, constituïdes de substància grisa. Subjacent a la mateixa es troba la substància blanca. En zones profundes existixen àrees de substància grisa conformant núcleus com el tàlem, el núcleu caudado i el hipotàlem.[2] Cada hemisferi cerebral posseïx vàries cisuras que dividixen la corfa cerebral en lòbuls:
- El talle encefálico compost pel mesencèfal, la protuberància anular i el bulbo raquídeo. Conecta el cervell en la mèdula espinal.[2]
- La mèdula espinal és una prolongació de l'encéfal, com si fora una cordonera que s'estén per l'interior de la columna vertebral. En ella la substància grisa es troba en l'interior i la blanca en l'exterior.[2] En la mèdula espinal s'establixen els arcs reflexos.[3]
Àrees de Brodmann
[editar | editar còdic]En l'any 1878, Korbinian Brodmann va realisar un estudi de la corfa cerebral i la va dividir en 52 àrees diferents segons la seua localisació. S'ha comprovat que moltes d'estes àrees tenen una funció específica, per eixemple l'àrea 17 situada en el lòbul occipital correspon a la corfa visual primària i és a on es processen els impulsos nerviosos procedents del nervi òptic, les àrees 44 i 45 es diuen àrees de Broca, i estan relacionades en ellenguage.[4]
Lòbul frontal
[editar | editar còdic]Plantilla:Morfologia del cervell
- Artícul principal → Lòbul frontal.
Es troba en la part anterior del cervell, el seu tamany correspon aproximadament un terç de la corfa cerebral. Evolutivamente és una de les parts del cervell més modernes i està molt desenrollat en l'espècie humana. La cisura de Rolando separa alòbul frontal del lòbul parietal situat darrere, mentres que la cisura de Silvio servix de llímit en el lòbul temporal ubicat davall. Les seues funcions són de gran importància, dins delòbul frontal es troba l'àrea motora primària que està encarregada d'emetre órdens per a realisar moviments de tots els músculs voluntaris i el àrea de Broca relacionada en la producció dellenguage. Els seus circuits neuronals estan molt relacionats en la capacitat de raonament, la solució de problemes complexos i el pensament abstracte.[5]
Lòbul parietal
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Lòbul parietal.
Elòbul parietal forma partix de la corfa cerebral, està situat darrere delòbul frontal, separat d'est per la cisura de Rolando. En la seua porció posterior entra en contacte en el lòbul occipital, mentres que la Cisura de Silvio ho separa del lòbul temporal situat davall.[6]
En elòbul parietal es troba l'àrea somatosensitiva que capta i processa les sensacions de tacte, dolor i temperatura de tot el cos.[6] Quan existixen lesions que afecten alòbul parietal pot produir-se un síntoma que es diu asomatoagnosia, que consistix que el pacient no és capaç de reconéixer parts del seu cos, com una extremitat inferior o superior, la qual cosa pot ser causa de gran inquietut i preocupació.[7]
Lòbul temporal
[editar | editar còdic]En este lòbul es localisa l'àrea auditiva primària que rep i processa l'informació procedent del oït. Per això una lesió en elòbul temporal pot provocar sordera parcial encara que l'oït i el nervi auditiu no estiguen danyats. Pròxima a l'anterior es troba l'àrea auditiva secundària i d'associació en la que està inclosa el àrea de Wernicke molt important en la funció llingüística i la comprensió de les paraules.[6]
Lòbul occipital
[editar | editar còdic]El lòbul occipital és més chicotet que els anteriors i està situat en la regió posterior del cervell, separat del cerebel per la duramadre. Conté la corfa visual primària que rep l'informació provinent de la retina a través del nervi òptic. Les neurones de la corfa visual primària són les encarregades de processar els estímuls visuals i interpretar les formes, el moviment i atres aspectes de la visió. Per això quan existixen lesions que afecten alòbul occipital pot produir-se ceguera cortical que es caracterisa perque la persona no pot vore encara que el ull no presenta cap dany aparent.[6]
Cos calloso
[editar | editar còdic]
El cos calloso és una important estructura del cervell que està formada per fibres que actuen com a via de comunicació entre el hemisferi cerebral dret i l'esquerre, en la finalitat de que abdós funcionen de forma conjunta i complementària.[8]
Càpsula interna
[editar | editar còdic]La càpsula interna és un gros conjunt de fibres nervioses tant ascendents com a descendents que comuniquen la corfa en les regions inferiors del sistema nerviós central, les fibres són d'orige divers, pero moltes d'elles transporten informació motora o sensitiva. En el seu trayecte passen prop de la regió del tàlem i els ganglis basals. La càpsula interna és una regió molt sensible, qualsevolesió en esta zona danya numeroses fibres nervioses i provoca en conseqüència dèficits neurològics greus.
Tàlem
[editar | editar còdic]_section_description.JPG){kind=link}
El tàlem és una porció del cervell situada per damunt del tronc de l'encéfal, casi en el centre del cervell. Medix al voltant de 3 cm de llarc i està format per matèria grisa, és dir, el soma de cèles neuronals. Complix la funció d'estació de relleu de les senyals nervioses i centre d'integració a on es processen els impulsos sensorials abans de continuar el seu recorregut fins a la corfa cerebral. També rep senyals que seguixen la direcció oposta i apleguen al tàlem procedent de la corfa cerebral.[6]
Hipotàlem
[editar | editar còdic]El hipotàlem és una chicoteta regió del cervell formada per substància grisa. Està situat immediatament baix del tàlem. Té el tamany aproximat d'una armela i eixercita importants funcions, entre elles enllaçar el sistema nerviós en el sistema endocrino a través de la hipòfisis.[6]
Ganglis basals
[editar | editar còdic]
Els ganglis basals en realitat deurien cridar-se núcleus basals puix no són autèntics ganglis. Són unes estructures cerebrals formades per cossos neuronals (substància grisa) situades en la base del cervell. Estan constituïts per diferents núcleus: núcleu caudado, putamen, globo pàlit, núcleu accumbens, núcleu lenticular, cos estriado, amígdala cerebral i substància negra. Durant molts anys s'ha considerat que la funció dels ganglis basals és únicament el control de la motilidad corporal, no obstant, s'ha comprovat que eixerciten un important paper en atres funcions com l'aprenentage i la memòria. L'alteració funcional dels ganglis basals causa la maltia de Parkinson.
Substància grisa i substància blanca
[editar | editar còdic]Les cèlas que formen el sistema nerviós central es disponen de tal manera que donen lloc a dos formacions molt característiques:
- Substància grisa, constituïda per el soma de les neurones i les seues dendritas, ademés per fibres amielínicas.
- Substància blanca, formada principalment per les prolongacions nervisas mielinizades (axones), la funció de la qual és conduir l'informació, per mig d'impulsos nerviosos a atres neurones. El color de la substància blanca es deu a la mielina dels axones.
Líquit cefalorraquídeo
[editar | editar còdic]El sistema nerviós central dispon d'unes cavitats que es diuen ventrículs cerebrals en l'encéfal i conducte ependimario en la mèdula espinal. Estos espais estan plens d'un líquit incoloro i transparent, que rep el nom de líquit cefalorraquídeo. Les seues funcions són molt variades: servix com a mig d'intercanvi de determinades substàncies, com a sistema d'eliminació de productes residuals, per a mantindre l'equilibri iònic adequat i com a sistema esmortidor mecànic. El sistema de ventrículs cerebrals està format per dos ventrículs laterals que se situen de forma simètrica i estan conectats en el tercer ventrícul, el qual a través del aqüeducte de Silvio es comunica en el quart ventrícul.
Desenroll embrionari
[editar | editar còdic]
El sistema nerviós central dels vertebrats es desenrolla com un tubo buit producte de l'unió de 2 plecs ectodèrmics.[3] La mèdula espinal conserva eixa estructura de tubo, mentres que en el encéfal el tubo s'eixampla en 3 vesícules primitives que es denominen prosencèfal (cervell anterior), mesencèfal (cervell mig) i rombencéfalo (cervell posterior). Posteriorment, estes 3 vesícules es transformen en 5 en dividir-se el procencéfalo en diencèfal i telencéfalo i el rombencéfalo en metencéfalo i mielencèfal. Estes 5 vesícules primitives donen orige a totes les porcions de l'encéfal adult, segons el següent esquema.[6]
-
Esquema de l'encéfal en un embrió humà de 6 semanes.
El sistema nerviós central està cobert en l'embrió per una única meninge: la meninge primitiva. Esta és l'única membrana que es desenrolla en peixos. Després es dividix en la duramadre, més externa, i una meninge secundària més interna, la piaracnoides, i esta finalment es dividix en la piamadre i en la aracnoides.[3]
Malties
[editar | editar còdic]Infeccions
[editar | editar còdic]El sistema nerviós central pot ser blanc d'infeccions, provinents de quatre vies d'entrada principals, la disseminació per la sanc que és la via més freqüent, l'implantació directa del germen per traumatismes o causes iatrogénicas, l'extensió local secundària a una infecció local i el propi sistema nerviós perifèric, com ocorre en la ràbia.
Encefalitis i mielitis
[editar | editar còdic]La encefalitis en un procés inflamatorio difuso agut que produïx mort neuronal, generalment d'orige infecciós. Encara que existixen moltes causes possibles, una de les més freqüents és el virus del herpes (encefalitis herpética).[9]Atres causes inclouen el virus de la ràbia, malties autoinmunes i certs medicaments.[10]
Meningitis
[editar | editar còdic]La meningitis és una inflamació o infecció de les meninges, be siga leptomeningitis que és centrada en l'espai subaracnoideo, o paquimeningitis que és centrada en la duramadre.[11]Té vàries possibles causes com a bactèries, virus, fongos i paràsits. La meningitis piógena és causada per bactèries, sobretot: Haemophilus influenzae, Neisseria meningitidis i pneumococ.[12]
Trauma
[editar | editar còdic]Qualsevol tipo de lesió cerebral traumàtica o lesió de la mèdula espinal pot provocar un ampli espectre de discapacitats. Depenent de la secció del cervell o la mèdula espinal afectada, el resultat pot ser predible. Algunes de les causes més comunes de lesions cerebrals traumàtiques són les caigudes, els accidentes automovilístics, i les lesions deportives (particularment en certs tipos d'arts marcials[13] o en deports com el fútbol americà[14]).[15]El traumatisme craneoencefàlic és una de les principals causes de mort i discapacitat en tot lo món, especialment en chiquets i adults jóvens.[16]
Malties neurodegeneratives
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Maltia neurodegenerativa.
- Esclerosis múltiple: trastorn caracterisat per episodis de dèficit neurològic recurrents en desmielinización per mecanismes autoinmunitarios o inmunitario. Apareix a qualsevol edat, encara que és rara en l'infància o despuix dels 50 anys d'edat, afectant a dònes en una proporció 2:1 en relació en els hòmens.
- Maltia d'Alzheimer: és la més freqüent de les malties neurodegeneratives i la primera causa de demència, d'aparició esporàdica, encara que entre un 5-10 % són de caràcter familiar i la incidència aumenta en l'edat, fent-se major en persones de més de 85 anys d'edat. Es caracterisa per una falta de memòria progressiva per degeneració de la corfa, d'associació temporal i parietal causant també trastorns afectius.
- Maltia de Parkinson: afecten als ganglis basals produint un trastorn del moviment, apreciant-se rigidea i llentitut en els moviments voluntaris (bradicinesia) i tremolació de repòs.
- Maltia d'Huntington: un trastorn de moviments de tipo coreiforme i demència en pacients entre 20-50 anys en un factor genètic d'herència autosómico dominant per un gen causant localisat en el braç curt del cromosoma 4.
Tumors del sistema nerviós central
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Tumor cerebral.
Un tumor del sistema nerviós central (tumor del SNC) és un creiximent anormal de cèles dels teixits del cervell o la mèdula espinal. El tumor del SNC és un terme genèric que comprén més de 120 tipos distints de tumors. Els síntomes comuns dels tumors del SNC inclouen bossades, mal de cap, canvis en la visió, nàusees i convulsions. Un tumor del SNC es pot detectar i classificar per mig d'un examen neurològic, imàgens mèdiques, com a imàgens de rajos X, resonància magnètica (RM) o tomografía computarizada (TC), o despuix de l'anàlisis d'una biòpsia.[17][18][18]
En general, la freqüència de tumorés cerebrals està entre 3,5 a 4,2 casos per cada 100.000 persones.[19] Aproximadament, la mitat són tumors primaris i el restant són metastásicos. Un estudi mostra que, entre 1995 i 2017, es varen registrar en Anglaterra un total de 133 669 casos de tumors cerebrals primaris en adults. El glioblastoma va ser el subtipo tumoral més freqüent (31,8 %), seguit del meningioma (27,3 %).[20]
Els tumors primaris de la mèdula espinal són rars, representant solament entre el 2 i el 4 % de tots els tumors del sistema nerviós central (SNC), en una incidència de 0,5 a 2,5 casos per cada 100.000 habitants.[21]
Els tumors del sistema nerviós central deriven de diversos teixits, per lo que es dividixen en neuroepitelials i no neuroepitelials. Els tumors neuroepitelials són un grup de tumors encefálicos primaris cridats gliomas. Deriven dels astròcits, oligodendrocitos, epéndimo, plexe coroideos, neurones i cèles embrionàries. Per lo general, infiltren difusamente l'encéfal adjacent, fent difícil el seu resecció quirúrgica. Els més freqüents són: astrocitoma, oligodendroglioma, ependimoma, neuroblastoma i meduloblastoma.[22]
Els tumors no neuroepitelials poden ser de diversos tipos: meningioma, schwannoma, també cridats neurinomas, limfoma cerebral primari i tumor de cèles germinals.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Maton, Anthea (1993). org/details/humanbiologyheal00scho/page/132 Human Biology and Health, Englewood Cliffs, New Jersey, USA: Prentice Hall, pp. org/details/humanbiologyheal00scho/page/132 132-144. ISBN 0-13-981176-1.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 L. Testut, A. Latarjet; Tractat d'anatomia humana, Tom II Angiología - Sistema Nerviós Central, Salvat Editors. Barcelona, Espanya.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Kardong, Kenneth V. (1999). worldcat. org/oclc/43586772 Vertebrats : anatomia comparada, funció, evolució, McGraw-Hill Interamericana. OCLC 43586772. ISBN 8448602536.
- ↑ scielo. org. ar/pdf/ranc/v24s1/v24s1a04.pdf Resum dellibre: Teoria de la localisació comparativa de la corfa cerebral exposta en els seus principis segons l'estructura celar. Rev Argent Neuroc 2010; 24: S1. Consultat el 21 de març de 2018.
- ↑ Manual de l'afàsia i de teràpia de l'afàsia. Autors: Nancy Helm-Estabrooks, Martin L. Albert. Editorial Mèdica Panamericana, 2005. Consultat el 20 de març de 2018.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 6,5 6,6 Tortora-Derrickson: Principis d'anatomia i fisiologia. Consultat el 20 de març de 2018.
- ↑ unam. mx/es/revista/gaceta-mexicana-de-oncologia/articulo/asomatognosia-en-cancer-sintoma-de-lesion-en-lobulo-parietal-generado-por-un-tumor-maligno-revision-de-la-literatura Asomatognosia en càncer: síntoma de lesió en lòbul parietal generat per un tumor maligne. Revisió de la lliteratura. Gasseta mexicana d'oncología, 2012. Consultat el 20 de març de 2018.
- ↑ Ortega (1998). google. es/books? id=253QHewpg_QC&pg=PA340&dq=cuerpo+calloso+es&hl=es&sa=X&ved=0ahUKEwjblJmPgsrVAhWRZ1AKHXD2BfcQ6AEINTAD#v=onepage&q=cuerpo%20 calloso%20és&f=false Tractament de l'epilèpsia (en és), Edicions Díaz de Sants. ISBN 9788479783259.
- ↑ Ak, Ajith Kumar; Bhutta, Beenish S.; Mendez, {{{nom3}}} (2026). ncbi. nlm. nih. gov/books/NBK557643/ Herpes Simplex Encephalitis, StatPearls Publishing.
- ↑ «ninds. nih. gov/health-information/disorders/encephalitis Encephalitis | National Institute of Neurological Disorders and Stroke» (en en). www. ninds. nih. gov. Consultat el 2026-08-12.
- ↑ Primary Care.40(3)
- 707–726.ISSN 1558-299X.doi:10.1016/j. pop.2013.06.001.Consultat el 2026-08-12.
- ↑ «who. int/news-room/fact-sheets/detail/meningitis Meningitis» (en en). www. who. int. Consultat el 2026-08-12.
- ↑ International Journal of Environmental Research and Public Health.16(2)
- 254.ISSN 1660-4601.doi:10.3390/ijerph16020254.Consultat el 2026-08-12.
- ↑ American Journal of Epidemiology.191(8)
- 1429–1443.ISSN 1476-6256.doi:10.1093/aje/kwac075.Consultat el 2026-08-12.
- ↑ «ninds. nih. gov/health-information/disorders/traumatic-brain-injury-tbi Traumatic Brain Injury (TBI) | National Institute of Neurological Disorders and Stroke» (en en). www. ninds. nih. gov. Consultat el 2026-08-12.
- ↑ Clark, Robert S. B.; Kochanek, Patrick (2001-10-31). google. com. py/books? id=uRR4jKhF_iUC&pg=PA1&redir_esc=y#v=onepage&q&f=false Brain Injury (en en), Springer Science & Business Mija. ISBN 978-0-7923-7532-6.
- ↑ «archive. org/web/20260502100035/https://www. mayoclinic. org/diseases-conditions/brain-tumor/diagnosis-treatment/drc-20350088 Brain tumor - Diagnosis and treatment - Maig Clinic» (en en). www. mayoclinic. org. Archivat des d'el mayoclinic. org/diseases-conditions/brain-tumor/diagnosis-treatment/drc-20350088 original, el 2026-05-02. Consultat el 2026-07-11.
- ↑ 18,0 18,1 «cancer. gov/types/brain/patient/adult-brain-treatment-pdq Adult Central Nervous System Tumors Treatment - NCI» (en en). www. cancer. gov. Consultat el 2026-07-11.
- ↑ Heliyon.9(7)
- i18222.ISSN 2405-8440.doi:10.1016/j. heliyon.2023. i18222.Consultat el 2026-07-11.
- ↑ Neuro-Oncology.23(8)
- 1371–1382.ISSN 1523-5866.doi:10.1093/neuonc/noab076.Consultat el 2026-07-11.
- ↑ Neuro-Oncology Practice.7(Suppl 1)
- i5–i9.ISSN 2054-2577.doi:10.1093/nop/npaa046.Consultat el 2026-07-11.
- ↑ Harrison Principis de Medicina Interna 16a edició. «archive. org/web/20081027220923/http://www. harrisonmedicina. com/content. aspx? aID=106695 Tumors cerebrals primaris». Harrison en llínea en espanyol. McGraw-Hill. Archivat des d'el harrisonmedicina. com/content. aspx? aID=106695 original, el 27 d'octubre de 2008. Consultat el 17 de juliol de 2008.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Sistema nervioso central» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.