Anar al contingut

Astrocitoma

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Astrocitoma

Els astrocitomas són un grup de neoplasies intracraneales primàries del sistema nerviós central que apareixen en el parènquima cerebral i que rara volta produïxen metàstasis a atres teixits. La cèlula predominant en estos tumors deriva dels astròcits que s'han tornat immortals[1] i constituïxen aproximadament un 80 % dels tumors neuroepiteliales.[2][3]

No existixen pautes precises per a la prevenció perque es desconeix la causa exacta de l'aparició d'un astrocitoma.

Epidemiologia

[editar | editar còdic]

Són els tumors cerebrals més freqüents i representen més de la mitat de tots els tumors cerebrals primaris. El seu incidència s'estima en 1/12.500.[4]

Classificació

[editar | editar còdic]

En 1993, l'Organisació Mundial de la Salut (OMS) va establir els criteris per a classificar els astrocitomas en 4 graus basats en les seues característiques histológicas:[5]

  • Grau I: Astrocitoma de baix grau, poc freqüents que cursen en un excelent pronòstic despuix de la seua extirpació, apareixen en chiquets més que en adults.
  • Grau II: Astrocitoma pròpiament dit, que junt en el grau I constituïxen aproximadament un 6 % de tots els tumors de cervell reportats.
  • Grau III: Astrocitoma anaplásico, un tumor difuso, infiltrante caracterisat per anaplasia dispersa i elevat potencial proliferativo, per lo general apareixen d'un astrocitoma de baix grau encara que poden ser diagnosticats sense un precursor. Igualment, tenen un potencial intrínsec de progressar a un glioblastoma maligne. Són tumors predominants en persones de raça blanca i en la quinta década de vida.[6]
  • Grau IV: Glioblastoma multiforme, el més freqüent en una incidència màxima als 65 anys aproximadament i creix principalment en els hemisferis cerebrals i tendix a ser el tumor més agressiu, clínicament, entre els astrocitomas. La supervivència de pacients en glioblastoma multiforme s'estén a uns 12 mesos en tractament quirúrgic agressiu junt en radioteràpia i quimioteràpia. La supervivència de 5 anys no sol pujar del 3 %.[7][8] És possible que un astrocitoma que inicialment va ser de baix grau recórrega a una forma més agressiva i extensa.[5]

Existix una classificació dels tumors del sistema nerviós central de la OMS de 2016.[9]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. (2007) Dorland's Medical Dictionary, Dorland. ISBN 141602364-X.
  2. «What Is Astrocytoma?» (en en). WebMD. Consultat el 2021-11-14.
  3. Kapoor, Mayank; Gupta, Vikas (2021). Astrocytoma, StatPearls Publishing.
  4. «Orphanet: Astrocytoma» (en en). www.orpha.net. Consultat el 2025-12-31.
  5. 5,0 5,1 Harrison Principis de Medicina Interna 16a edició. «Tumors cerebrals primaris» (en espanyol). Harrison online en espanyol. McGraw-Hill. Archivat des d'el original, el 27 d'octubre de 2008. Consultat el 17 de juliol de 2008.
  6. PEREZ ORTIZ, Letier, RODRIGUEZ RAMOS, Eglys, FIGUEREDO RODRIGUEZ, Roger et al. Astrocitoma anaplásico i glioblastoma multiforme: Factors que influïxen en la supervivència. Rev Cubana Cir [online]. 2001, vol. 40, no. 2 [citat 2008-07-17], pp. 87-91. Disponible en: [1]. ISSN 0034-7493.
  7. Buckner JC, Brown PD, O'Neill BP, Meyer FB, Wetmore CJ and Uhm JH(2007).82
    1271–86.
  8. Central Brain Tumor Registry of the United States, http://www.cbtrus.org/
  9. Acta Neuropathologica.131(6)
    803–820.ISSN 1432-0533.doi:10.1007/s00401-016-1545-1.Consultat el 2021-11-14.