Anar al contingut

Radioteràpia

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià


La radioteràpia és una forma de tractament basada en l'ocupació de radiacions ionizantes per a tractar distints tipos de càncer com, per eixemple, el de cap i coll, mama, bufa, pulmó, be per a curar-los o per a retardar la seua progressió.

Les radiacions ionizantes utilisades en més freqüència són els rajos X de megavoltaje, pero també s'utilisen rajos gamma i fas de partícules com electrons, protones, neutrons i ions pesats com els de carbono.

La radiació no ionizante, com la radiació de microones, els rajos ultravioleta i els ultrasons no pertanyen a la radioteràpia.

Concepte

[editar | editar còdic]

La radioteràpia és un tipo de tractament oncològic que utilisa les radiacions per a eliminar les cèlules tumorals (generalment cancerígenas) en la part de l'organisme a on s'apliquen (tractament local). La radioteràpia actua sobre el tumor, destruint les cèlules malignes i aixina impedix que creixquen i es reproduïxquen. Esta acció també pot eixercir-se sobre els teixits normals; no obstant, els teixits tumorals són més sensibles a la radiació i no poden reparar el dany produït de forma tan eficient com ho fa el teixit normal, de manera que són destruïts bloquejant el cicle celular. D'estos fenomens que ocorren en els sers vius despuix de l'absorció d'energia procedent de les radiacions s'encarrega la radiobiología.

Una atra definició diu que l'oncología radioterápica o radioteràpia és una especialitat eminentment clínica encarregada de l'epidemiologia, la prevenció, la patogènia, la clínica, el diagnòstic, el tractament i la valoració pronóstica de les neoplasias, sobretot del tractament basat en les radiacions ionizantes.[1]

Els equips de radioteràpia són una tecnologia sanitària i per tant deuen complir la reglamentació dels productes sanitaris per a la seua comercialisació.

La radioteràpia és un tractament que es ve utilisant des de fa un sigle, i ha evolucionat en els alvanços científics de la Física, de l'Oncología i dels ordenadorés, millorant tant els equips com la precisió, calitat i indicació dels tractaments. La radioteràpia seguix sent junt en la cirugia i la quimioteràpia, un dels tres pilars del tractament del càncer. S'estima que més del 50 % dels pacients en càncer precisaran tractament en radioteràpia per al control tumoral o com a teràpia paliativa en algun moment de la seua evolució.[2]

Lo que no és la radioteràpia

[editar | editar còdic]

La radioteràpia o la oncología radioterápica no es deu confondre en:

Història

[editar | editar còdic]
Archiu:1930 radioterapia istituto tumori milano.jpg
Sessió de radioteràpia en el Istituto Nazionale per lo Studio i la Cura dei Tumori (hui, Fondazione IRCCS Istituto Nazionale dei Tumori), de Milà. (Foto presa cap a 1930.)[3]

La radioteràpia s'utilisa com a tractament fa ya més d'un sigle.[4] El primer informe d'una curació a través de radioteràpia data de 1899, poc despuix de 1895 quan Wilhelm Konrad Röntgen descobrix els rajos X[5] i a l'any de 1898 quan Curie va descobrir el radi. La radioteràpia és introduïda en Espanya en l'any 1906 per Celedonio Calatayut, primer mege espanyol en utilisar-la en la lluita contra el càncer.[6] En 1922, en el Congrés d'Oncología en París, el oncólogo radioterápico francés Henri Coutard va presentar la primera evidència de l'us de radioteràpia fraccionada (dosis de radiació dividides a lo llarc de varis dies) per a curar el càncer alvançat de laringe sense efectes secundaris significatius.[7] Des d'eixe moment, la radioteràpia, de la mateixa manera que el restant de les tècniques utilisades per a tractar el càncer, ha evolucionat molt. L'aparició en 1953 del accelerador llineal —un aparat que emet radiacions—, i l'us del cobalt són dos dels grans passos que ha donat la ciència en este terreny.

Fins a la década de 1980, la planificació de la radioteràpia es realisava en radiografias simples i verificacions 2D o en dos dimensions. El oncólogo radioterápico no tenia una idea certera de la localisació exacta del tumor.

A partir de 1980, en la radioteràpia conformada en tres dimensions (RT3D), gràcies a l'ajuda del TAC i als sistemes informàtics de càlcul dosimétrico, s'obtenen imàgens virtuals dels volums a tractar, que permeten concentrar millor la dosis.

A partir de la década de 1990, atres tècniques d'image com la RMN, ecografia i PET, s'han incorporat a la planificació de la radioteràpia, en les que s'obté una delimitació més exacta del volum tumoral per a respectar als teixits sans.

La radioteràpia per intensitat modulada (IMRT, Intensity-modulated radiation therapi) és una forma alvançada de RT3D més precisa, en la que es modula o controla l'intensitat del fes de radiació, obtenint alta dosis de radiació en el tumor i minimisant la dosis en els teixits sans. Per a això utilisa moderns acceleradors llineals en colimador multiláminas i sofisticats sistemes informàtics de planificació dosimétrica i verificació de dosis.


Ya en el XXI, escomencen a sorgir complexos sistemes de radioteràpia 4D, és dir, una radioteràpia que té en conte els moviments fisiològics dels òrguens com els pulmons durant la respiració.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Calp F (2010). «2», L'especialitat d'Oncología Radioterápica (en espanyol), Arán, p. 13-19. ISBN 978-84-92977-05-5.
  2. IAEA.
  3. [1]
  4. Cornejo, J. «La lluita contra el càncer: les armes de la Física.» Revista Ciència i Investigació, ISSN 0009-6733, 62 (1), pp. 43-55, Buenos Aires, Argentina, 2012.
  5. Revista Argentina de Radiologia.doi:10.1016/j.rard.2016.08.003.
  6. «Gasseta de Madrit (Antic BOE) 10 d'agost de 1920.». Archivat des d'el original, el 9 de juny de 2011. Consultat el 9 d'abril de 2020.
  7. Acta Oncologica.doi:10.3109/02841869509127225.


Referències

[editar | editar còdic]