Mina La Casualitat
La Casualitat és una localitat abandonada de la província de Bota, dins del Departament Els Vages, en la puna argentina, en rodalies al llímit fronteriç en la República de Chile.
El nom Mina La Casualitat s'utilisa de modo indistint per a mencionar tant a la localitat com a l'antiga azufrera "Mina Julia" que li va donar orige.
La localitat es troba situada a una altitut de 4180 metros sobre el nivell de la mar i a uns 25 km de distància del llímit en Chile, s'ubica l'àrea d'explotació de l'antiga “Mina Julia”, que s'estén sobre l'ala del cerro Estrela (també cridat Lastarria o Sofre) a una altitut promig de 5505 m s. n. m.[1]
La Casualitat es troba en plena puna salteña molt prop del llímit en la província de Catamarca. L'accés es realisa per la Ruta Provincial 27.
Història
[editar | editar còdic]L'història de la Casualitat està estretament lligada al desenroll de l'activitat minera d'extracció de sofre en el cerro Estrela.
En l'any 1940 es va crear la Companyia Azufrera Argentina S.A., l'objectiu de la qual era l'explotació dels recursos de sofre existents en la cordillera salteña. En 1947 empresa va ser adquirida en un 50% per la Direcció general de Fabricació Militars, creada uns anys abans. Cap a 1952 el total del paquet accionario va ser adquirit per l'estat nacional a través de Fabricació Militars i l'empresa va passar a cridar-se Establiment Azufrero Bota.
Durant tot este periodo, l'activitat minera i la localitat aledaño estaven en ple creiximent i expansió. Segons un informe de 1947, en eixe temps vivien en la localitat al voltant de 600 persones vinculades laboralment de modo directe a l'explotació minera.[2]
En l'etapa de màxima expansió, la localitat va aplegar a contar en una població d'al voltant de 3000 habitants, composta principalment pels treballadors de l'explotació minera i les seues famílies, als que se sumaven les persones dedicades a l'aprovisionament, el transport i la prestació de servicis.[3] La localitat contava en una série de facilitats i servicis, tals com un centre de medicina bàsica, escoles, un chicotet cinematógraf i espai per a la pràctica de deports.[4]
En La Casualitat els empleats en les seues hores lliures jugaven al fútbol i al bàsquet en les canches a l'aire lliure que hi havia allí fins que varen ser cobertes pels rebujos de les plantes de flotació (principalment) i de refinación. Açò solament podia ocórrer en hores matutinas, perque despuix del migdia corria sempre un vent de l'oest, de velocitat superior als 60 km/h.
La localitat va començar el seu procés de despoblació a partir de l'any 1977, quan el llavors Ministre d'Economia José Alfredo Martínez de Hoz va decretar la clausura de Mina Julia, encara en activitat. En eixe moment, en La Casualitat vivien al voltant de 2000 persones.[5]
Cap a l'any 2005, antics treballadors i residents de la Casualitat varen formar una ONG en l'objecte d'impulsar la reactivació de la localitat, a partir del desenroll de proyectes vinculats a l'activitat turística. Entre els proyectes s'inclou la creació d'un museu miner i la preservació de la mina i els seus aledaño per mig de la creació d'una zona protegida o declaració de monument històric.[6]
Activitat minera
[editar | editar còdic]La mina Julia, es desenrollava sobre l'ala surest del cerro Estrela, també cridat Lastarria o Sofre a una altitut promig de 5505 m s. n. m.[2]
La producció de sofre de "Mina Julia" va començar el 10 d'agost de 1953 i va finalisar en 22 de novembre de 1979.[7]
El procés miner s'iniciava en l'etapa d'extracció del mineral, en Mina Julia, a uns 25 km de la localitat. Després era traslladat per mig de cablecarril fins a la planta de flotació a on es tractava el mineral i el "ripio", rebuig de sofre d'explotacions anteriors, per mig d'un procés que elevava el percentage de sofre des d'un 21% fins a un 84%. La següent etapa es realisava en la planta de refinación, a on el material era processat fins a obtindre sofre pràcticament pur (99,98 %).
El les primeres décades d'explotació (1940 i 1950), el jaciment va produir un promig de 10 000 tonellades anuals de sofre en 99,97% de purea. L'implementació de millores va produir auments en la producció, fins a aplegar a un valor d'aproximadament 30 000 tonellades anuals en els primers anys de la década de 1970, poc temps abans de la clausura de l'establiment.[2]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Mina Julia
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada“TRI” - ↑ Portal de Bota
- ↑ Propicien que la mina La Casualitat siga revalorisada i s'instale un museu històric
- ↑ MINA “LA CASUALIDAD” - PRIMER INTENTO
- ↑ El somi, un museu miner
- ↑ Aniversari Mina La Casualitat
- Este artícul conté una traducció derivada de «Mina La Casualidad» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.