Anar al contingut

Mina de la Silvarosa

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Mina de la Silvarosa, al començament de el XX.

La mina de la Silvarosa (també coneguda com The Viver Iron Ore Co. Ltd.) va ser una antiga explotació minera situada en el municipi de Viver, Galícia, Espanya. Esta mina estava dedicada a l'extracció de ferro, que va funcionar des de finals de el XIX fins als anys 1960.

Antecedents històrics

[editar | editar còdic]

L'extracció de ferro en Viver per a us industrial va escomençar al començament de el XIX, en la construcció del primer alt forn d'Espanya en la parròquia de Sargadelos, en Cervo, per a l'obtenció de ferro colat. No obstant, l'activitat industrial de Sargadelos acabaria desapareixent, i en això, també l'extracció de ferro de Viver.

L'activitat minera en la Silvarosa

[editar | editar còdic]
Cargadero de mineral de la Insua.

A finals de el XIX, es va reprendre de nou l'interés per la Silvarosa. En l'any 1889, Ricardo de Pla Oleaga va solicitar l'inscripció en el Registre Miner de varis filons ubicats en el municipi de Viver, Vicedo i Orol, encara que mai va aplegar a explotar-los.

Va ser l'empresari alemà Otto Kreizner, junt a l'ingenier Joseph Massenez, els qui es varen fer en els drets d'explotació minera de la Silvarosa. Per a extraure mineral de la Silvarosa es va fundar la societat The Viver Iron Ore Co. Ltd. (en capital alemà, pero sèu en Anglaterra), arrendatària de la concessió de Kreizner i Massenez. Els treballs preparatoris de la mina varen escomençar en l'any 1893 baix la direcció de l'ingenier Frederic Staaden. No seria fins al 20 de decembre de 1899 quan el primer barco mercant salpara del cargadero de la Insua en Viver en rumbo a Alemània.

Al començ, l'extracció de mineral de ferro es realisava al descobert, seguint la veta. En el primer any d'activitat, es varen conseguir extraure un total de 104.197 tonelladas, que es varen transportar en 35 carregaments. A partir de 1910 varen continuar els llabors, pero de manera subterrànea.

Per a poder transportar el mineral de ferro des de la mina fins als barcos mercants, es va dissenyar un sistema telefèric, construït per la companyia Adolf Bleichert & Co. de Leipzig, Alemània. Este telefèric tenia una capacitat per a transportar 250 tonellades de ferro a l'hora.

Canvi de titularitat de la mina

[editar | editar còdic]

En l'esclat de la Primera Guerra Mundial, en l'any 1914, l'activitat minera va quedar paralisada. La mina va ser adquirida per l'empresari vasc Horacio Echevarrieta, que va reprendre l'activitat en l'any 1919. El Crack del 29 va fer caure dràsticament la producció de la mina. La seua activitat es voria de nou interrompuda en l'any 1932, per la persecució política i econòmica d'Horacio Echevarrieta per part de la Segona República.

La Silvarosa baix el control de el INI

[editar | editar còdic]

En l'any 1951, durant la dictadura franquista, es va reprendre l'activitat minera per part del Institut Nacional d'Indústria (INI), que es va fer en els drets d'explotació de la mina, explotant-la a través de l'empresa estatal ENSIDESA. El INI va mantindre activa la mina fins a l'any 1966, quan es va decidir abandonar l'activitat, degut a que el mineral de ferro que s'extrea de la Silvarosa tenia numeroses impurees.


Referències

[editar | editar còdic]