Mineralogia òptica

Image de mostres petrográficas. Brockhaus Konversations-Lexikon (1892)

La mineralogia òptica és part de les geociencias educatives i de la mineralogia en sí, a on la descripció, classificació i nomenclatura de distintes roques i minerals li'l deu fer de manera precisa, utilisant criteris de textures i composició que solament poden ser observables en el microscopi òptic i estudiada per la microscopía òptica.

En sí la microscopía òptica és l'identificació de minerals transparents (cuarzo, piroxeno, anfíbol, etc.) per mig de les seues diferents propietats òptiques, tant en llum natural com en llum polarisada i és comuna l'us de làmines primes en les quals per mig de l'us del microscopi petrográfico, és possible identificar el tipo de roca i composició mineral que no va ser reconegut en el camp de manera macroscòpica, aixina com també el grau d'alteració de la roca.

Propietats òptiques dels minerals

Les propietats òptiques dels minerals es dividixen en funció de les dos classes de llum utilisades en el seu anàlisis:

Llum natural

Piroxeno alterat, llum natural

És la regió del espectre electromagnètic que l'ull humà és capaç de percebre, és la radiació electromagnètica en este ranc de llongitut d'ona, que va des de 4000 a 7000 ángstroms, a on la llum pot actuar com un moviment ondulatorio. Les propietats òptiques són les següents:

Llum polarisada

Plagioclasas en llum polarisada

Les ones per naturalea poden vibrar en qualsevol direcció i es propaguen cap a varis plans dels minerals, no obstant en alguns casos estes ones poden ser encapsuladas en un únic pla de vibració, quan existix esta restricció, es pot dir que la llum està polarisada.