Mines de Guadalcanal

Les mines de Guadalcanal varen ser unes pròsperes mines de la localitat de Guadalcanal, en l'actual província de Sevilla.

Archiu:Minas de Cazalla y Guadalcanal 1795.jpg

Acció fundacional de les Mines de Cazalla i Guadalcanal, expedida el 25 d'abril de 1795 al Sieur Don Jacobo Matthieu, delegat del Ministeri de Comerç Exterior de l'Estat francés, firmada en l'original per l'ingenier de mines alemà Johann Martin Hoppensack. Les mines d'argent de Guadalcanal, a on els miners alemans varen treballar per als Fugger en el sigle XVI, tornarien a ser escenari de l'activitat alemana. (Ilustració davantera i atrassera)

Als germans Martín i Diego Prim es va deure este descobriment en l'any 1555 i al moment es posesionó d'estes mines la Real Facenda per mig d'Agustín de Zárate, a qui es va encarregar posara cobro i recapte en la descoberta, aixina com en les demés que es descobriren en aquell lloc i el número del qual elevaven a 180 de dita classe. La riquea de la mina era tal que el mateix Zarate, que havia residit llarc temps en les Índies, assegurava: Que era més abundant en argent que les del Perú i Nova Espanya a la qual cosa afegia el Conseller Juan de Tejada:

Que per les experiències repetides que ell mateixa fera i pel testimoni d'hòmens peritísimos en l'art metàlic i mineral, havia deduït ser la de Guadalcanal una de les mes fecundas i riques de quantes es coneixien en el món.

Lo cert era , que en les primeres fundició que es varen fer dels metals i terres d'estes mines en fins de 1555 i principis de 1556, el producte de l'argent era d'un terç i quint i sempre que la vena seguia sense perdre-se en els pous que es llauraven en alguna inteligència, de cada quintal de mineral eixia si més no una arrova d'argent, havent-se elevat esta cantitat a 100 i 163 marcs en l'any de 1570. En resum, a pesar de la dificultat del laboreo, en poc més de vint anys va ascendir el producte d'aquella fàbrica a més de quatrecents mil marcs d'argent fi sense contar les cantitats, no despreciables, que produïen els pous d'Aracena, Cazalla i Galaroza.

Varen estar llaurant-se estes mines per conte de Facenda fins a 1576 per no produir les cantitats que s'esperaven; pero açò succeïa per la impericia del laboreo que va ocasionar freqüents afonaments i inundacions. Varis particulars varen contractar despuix el seu benefici encara que ya mai varen aplegar a produir no tan sol grans cantitats, sino que a penes cobrien les despeses que ocasionava la seua explotació.