Minthostachys verticillata

peperina (Minthostachys verticillata)

La peperina o menta peperina (Minthostachys verticillata) és una planta aromàtica selvada de la família de les lamiáceas. El nom comú de menta peperina prové d'una infusió (comercialment aprofitada per empreses argentines elaboradores d'infusions) i és sustentat organolépticamente per les característiques de l'oli essencial d'alguns dels quimiotipos que l'espècie presenta, en alguns casos d'aroma marcadament mentolado. En Paraguai i certes zones del Noreste d'Argentina (com en Formosa) es confon, per lo semblat del nom, a esta planta en la Mentha piperita.

Estes característiques provenen de les distintes cantitats de mentona o pulegona (que li dona el seu aroma característic) en l'oli essencial. Existix una enorme variabilitat en les composicions relatives d'estos olis.

Descripció

De full característic, generalment redonejada i en textura de pelfa («pelusa», aterciopelada); pastura baixa de enramado labertiginoso (es pot definir com un «ovillo de ramitas»); i aroma entre menta, alcamfor i romer, que en conjunt formen una olor fresca. El seu sabor és dulzón.

El pH de la seua essència oscila entre alcalino i neutre (entre 8 i 9 segons humitat i rec), encara que no es responsabilisa a esta qualitat com "alcalinizadora de l'acidea del mate".

Distribució i hàbitat

Creix en les serres d'Argentina, popularisada més en les zones de l'oest i noroest cordovés degut a que és venuda en nugats per venedors ambulants, i és àmpliament recolectada dels seus llocs naturals de creiximent per pobladors que la venen a acopiadores locals, els que la processen (deshojado, despalillado i mòlt) per a proveir a empreses productores de yerba mat composta.

Tricomas

És una espècie aromàtica nativa que sintetisa i almagasena essència en estructures especialisades, els tricomas glandulares. La seua densitat de tricomas vària en l'edat del full i que tant la densitat com el tamany dels tricomas tenen relació en el rendiment d'essència.

Sinonímia

• Xenopoma verticillatum Griseb., Abh. Königl. Ges. Wiss. Göttingen 19: 237 (1874).
• Bystropogon kuntzeanum Briq., Bull. Herb. Boissier 4: 800 (1896).
• Minthostachys verticillata var. eupatorioides Epling, Revista Mus. L'Argent, Secc. Bot. 2: 134 (1938).

Estatus de conservació

Es troba en situació de vulnerabilitat. Marta Ojeda, professora adjunta en la càtedra de Genètica de la Facultat de Ciències Agropecuarias de l'Universitat Nacional de Còrdova, insistix que des de 1990 els científics varen advertir sobre el risc per a moltes herbes autòctones argentines, la recolecció de les quals en les serres va ser per decenis el principal ingrés de les famílies. Eixe model es va modificar perque hui no li les troba fàcilment. Ademés de la peperina, està en vies de desaparició el tomello.

"Usar l'herba nativa arrancant-la implica, a la llarga, perdre-la -senyala Ojeda-. L'arranquen de raïl o no la deixen semillar i això la posa en risc. Ademés s'agrega el ganado que la menja i els incendis. Els recolectors no invertixen, pujaven a les serres i treen bolsones; cada planta pesa uns 150 g"

Va haver cursos per als recolectors i intents d'organisar-los en rets, pero les experiències no varen funcionar. Davant la caiguda de l'oferta les empreses compradores varen escomençar a rebujar les plantes que venien en raïl. Es varen sumar inspeccions del Govern cordovés que sanciona a els qui admeten eixa pràctica.

Traslasierra, a l'oest de les Serres Grans, és la principal productora de menta del país. En localitats com Sant Josep, La Pau, Vila Les Roses i Vila Dolores, es multipliquen els cultivadores. Hi ha pocs en 100 ha, ya que la majoria treballa entre cinc i dèu hectàrees, i fan varietat d'herbes per a especieras. Una atra opció és el orégano, menys elegit enguany perque no és rendable.

Des de l'Agència d'Extensió Rural d'INTA Vila Dolores, Daniel Suárez explica que el sector és molt dinàmic. En 2009 una sequia important va implicar la deserció de molts productors:

"Front a l'aigua escassa la prioritat és el consum humà, el desenroll urbanístic i l'explotació turística. Tot competix en les herbes".

Bibliografia

• Cariddi, L.N., Sabini, L.I., Maldonado, A.M., 2005. Propietats immunològiques i mitogénicas de productes derivats de Minthostachys verticillata sobre limfocits de chiquets alèrgics en infecció viral. Archius d'Alèrgia i Inmunología Clínica 36 (2), 35-40.

• Casasnovas, F., Escobar, F., Gabrielli, P.C., Cacciabue, M., Sabini, L.I. 2006. Study on the cytotoxic and genotoxic capacity of decoctions of Minthostachys verticillata from Còrdova, Argentina. Molecular Medicinal Chemistry 11, 60-62.

• Lizzi, S.M., Retamar, J.A. 1975. Oli essencial de Minthostachys verticillata (Griseb.) Epling. Rivista Italiana Essenze, Profumi, Piante Officinali, Aromi, Saponi, Cosmetici, Aerosol 57, 219-220.

• Schmidt-Lebuhn, A.N. 2008. Revision of the genus Minthostachys (Labiatae). Memoirs of the New York Botanical Garden 98.

• Zyglado, J.A., Maestri, D.M., Lamarque, A.L., Guzmán, C.A., Velasco-Negueruela, A., Pérez-Alonso, M.J., García-Vallejos, M.C., Grosso, N.R. 1996. Essential oil variability of Minthostachys verticillata. Biochemical Systematics & Ecology 24, 319-323.

Enllaços externs

Artícul en el periòdic Veu de l'Interior sobre la sobreexplotació prop de Còrdova.