Anar al contingut

Mirabilis longiflora

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Mirabilis longiflora5.jpg
Mirabilis longiflora (Mirabilis longiflora)

Mirabilis longiflora és una espècie del gènero Mirabilis nativa de Norteamérica.


Característiques

[editar | editar còdic]

Espècie herbàcea perenne d'entre 50 a 150 cm d'altura. Posseïx tallos empinats i prims que es ramifican densament des de la base. Fulls pecioladas d'entre 6 a 11.5 cm de llarc per 3 a 7 cm d'ample en forma ovada o lanceo-ovada, de color vert viu. Les inflorescèncias són terminals o axilars, molt compactes, en bràcteas lineares i foliares. Els involucres tenen forma acampanada d'1 a 1.5 cm de llongitut, en lòbuls desiguals de forma triangular o llaugerament lanceolados. La flor té un periant de 8 a 17 cm de llarc, 5 estams, estigma en forma de pinzell. El frut és un aquenio de color obscur elíptic o oblongo d'uns 8 mm de llarc per 5 mm d'ample.

Esta espècie és de floració nocturna, que les seues llargues i tubulars flors blanques exhalan un fragant aroma.

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Mirabilis longiflora va ser descrita per Carlos Linneo i publicat en Kongliga Svenska Vetenskaps Academiens Handlingar 16: 176–179, pl. 6, f. 1. 1755.[1]

Sinonímia
  • Jalapa longiflora (L.) Moench
  • Nyctago longiflora (L.) Salisb.[2]

Noms comuns

[editar | editar còdic]
  • alzoyati, oracions de Filipines, pebete de Mèxic, sospirs de Filipines.[3]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. «Mirabilis longiflora». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 11 d'octubre de 2014.
  2. «Mirabilis longiflora». The Plant List. Consultat el 11 d'octubre de 2014.
  3. Colmeiro, Miguel: «Diccionari dels diversos noms vulgars de moltes plantes usuals o notables de l'antic i nou món», Madrit, 1871.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  1. Anonymous. 1986. List-Based Rec., Soil Conserv. Serv., O.S.D.A. Database of the O.S.D.A., Beltsville.
  2. CONABIO. 2009. Catàlec taxonómico d'espècies de Mèxic. 1. In Capital Nat. Mèxic. CONABIO, Mexico City.
  3. Correll, D. S. & M. C. Johnston. 1970. Man. Vasc. Pl. Texas i–xv, 1–1881. The University of Texas at Dallas, Richardson.
  4. Flora of North America Editorial Committee, i. 2003. Magnoliophyta: Caryophyllidae, part 1. Fl. N. Amer. 4: i–xxiv, 1–559.
  5. Shreve, F. & I. L. Wiggins. 1964. Veg. Fl. Sonoran Dones. 2 vols. Stanford University Press, Stanford.
  6. Standley, P. C. & J. A. Steyermark. 1946. Nyctaginaceae. In Standley, P.C. & Steyermark, J.A. (Eds), Flora of Guatemala - Part IV. Fieldiana, Bot. 24(4): 174–192.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]