Miscibilidad

Archiu:Dieselrainbow.jpg

El gasoil és inmiscible en aigua. El patró iridiscent és el resultat d'una interferència òptica de la fina capa que es forma al no mesclar-se abdós dels composts quan li incidix la llum.

Miscibilidad és un terme usat en química que es referix a la propietat d'alguns líquits per a mesclar-se en qualsevol proporció, formant una dissolució. En principi, el terme és també aplicat a atres fases (sòlits, gasos), pero s'ampra més a sovint per a referir-se a la solubilidad d'un líquit en un atre. El aigua i el etanol (alcohol etílico), per eixemple, són miscibles en qualsevol proporció.

Pel contrari, es diu que les substàncies són inmiscibles si en alguna proporció no són capaces de formar una fase homogénea. Per eixemple, el éter etílico és en certa mida soluble en aigua, pero a estos dos solvents no se'ls considera miscibles ya que no són solubles en totes les proporcions.

Composts orgànics

En els composts orgànics, el percentage del pes de la cadena d'hidrocarburs en freqüència determina la miscibilidad del compost en aigua. Per eixemple, entre els alcohols, l'etanol té dos àtoms de carbono i és miscible en aigua, mentres que el 1-octanol (C₈H₁₈O) no ho és. Est és també el cas dels lípits; les llargues cadenes que caracterisen als lípits són la causa de que estos casi sempre siguen inmiscibles en aigua. Alguna cosa similar ocorre en atres grups funcionals. El àcit acètic és miscible en aigua, i en la situació contrària es troba el àcit valérico (C₅H₁₀O₂). Els aldehits simples i les cetonas tendixen a ser miscibles en aigua, ya que un pont d'hidrogen es pot formar entre l'àtom d'hidrogen d'una molècula d'aigua i el parell d'electrons de l'àtom d'oxigen carbonilo.

Metals

Els metals inmiscibles no poden formar aleacionés. Típicament, una mescla serà possible en l'estat de fundició, pero en congelar els metals estos se separen en capes. Esta propietat permet la formació de precipitats sòlits per mig de la congelació ràpida d'una mescla fosa de metals inmiscibles. Un eixemple de inmiscibilidad en metals són el coure i el cobalt, en els quals el congelamiento ràpit per a formar precipitats sòlits ha segut usat per a crear materials granulars GMR (vore Magnetorresistencia jagant).