Missa negra
Es denomina missa negra a la cerimònia que emula a la missa cristiana. Comunament és considerada com un ritual de cult a Satanás i com la paròdia a la missa cristiana. En general es denomina a un conjunt de rituals de possible transcendència màgica, que se celebren per grups de persones afins a diverses creències, sent vinculada principalment en el satanisme i la màgia negra. El seu orige és discutit, depenent de les creències dels seus practicants, havent-se trobat indicis de la seua existència des dels inicis de l'era cristiana i va ser investigada per distintes personalitats tals com Aleister Crowley, Eliphas Levi i inclús el conegut satanista modern Anton Szandor LaVey.
Definicions
[editar | editar còdic]La Missa Negra és un ritual sacrílego en el que la missa cristiana s'oficia al revés.[1] Cerimònia esotèrica satanista consistent en una missa oferida al diable que invertix tots els signes cristians per signes satanistas i, en lloc de consagrar el pa i el vi, es consagra la sanc d'un animal i en ocasions una criatura humana ritualment sacrificada.[2] Cerimònia del cult de Satán. Paròdia de la missa catòlica (LS.)[2]
La missa negra de les bruixes de Zugarramurdi
[editar | editar còdic]
Segons lo que varen averiguar els inquisidors del cas de les bruixes de Zugarramurdi —en l'acte de les quals de fe celebrat en 1610 varen ser cremats vius sis suposts bruixos i bruixes—, en algunes nits senyalades com la vespra de Reis, de l'Ascensió, del Corpus Christi, de Tots els Sants, de l'Asunción de la Verge o de Sant Joan se celebrava un ritual especial, que constava de dos parts. En la primera els bruixos i bruixes es confessaven davant el dimoni i s'acusaven de haver entrat en una iglésia, de haver sentit missa... i dels mals que havien pogut fer i no havien causat. La segona era la missa sacrílega celebrada pel dimoni revestit en ornaments negres, llejos i bruts. Durant la mateixa se seguien els mateixos passos que en la missa cristiana. Despuix del sermón en el que el dimoni exhortava als bruixos i bruixes a fer el mal, prometent-los a canvi el paraís, els "feligresos" un per un s'acostaven al dimoni i s'agenollaven davant ell besant-li la mà esquerra, els pits, els genitals i l'ano (el cridat osculum infame).[3]
Segons les confessions dels bruixos i bruixes, quan aplegava el moment de la consagració el dimoni alçava alguna cosa semblat a una solga de sabata a on estava la seua figura i dia Açò és el meu cos i a continuació un cáliz de fusta, negre i lleig, mentres els bruixos ho adoraven agenollats. Despuix els bruixos i bruixes s'acostaven a el "altar", que estava cobert en un vell pany negre, lleig i deslucido i menjaven i bevien lo que el oficiante hi havia "consagrat". Fins a ací la missa negra havia segut una rèplica exacta de la missa cristiana, pero el final era completament diferent. El dimoni copulaba en les bruixes i sodomizaba als bruixos i despuix començava l'orgia, en la que tornava a participar el diable. "Bruixos i bruixes es mesclen sexualment i aparean uns en uns atres en total promiscuïtat, sense consideracions de sexe ni graus de parentesc".[4]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ En cita dedicatòria, John Gray, Missa negra/Black Mass: La Religion Apocaliptica I La Mort De l'Utopia, John Gray, Paidós, 2008 ISBN 978-84-493-2158-0 llibre de John N. Gray
- ↑ 2,0 2,1 «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 11 de febrer de 2012. Consultat el 4 de novembre de 2010.
- ↑ Lisón Tolosana (1992). Les bruixes en el història d'Espanya, pp. 129-130.
- ↑ Lisón Tolosana (1992). Les bruixes en el història d'Espanya, pp. 130-131.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- (1992) Les bruixes en el història d'Espanya, Madrit: Temes de Hui. ISBN 84-7880-219-3.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Misa negra» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.