Orgia
Un orgion (ὄργιον, órgió o més usualment, en plural ὄργια, orgia, órgia), en la religió de l'Antiga Grècia, era un rito o forma d'adoració extática característica d'alguns cults mistéricos.[1] El órgión, en particular, era una cerimònia de cult a Dioniso (o Zagreo), celebrada extensament en Arcàdia, a on es donaven balls emmaixquerats 'desenfrenats' a la llum de les antorches i el sacrifici d'animals per mig de corts erráticos que evocaven el propi descuartizamiento i sofriment del deu a mans dels Titanes.[2][3] Pausanias atribuïx a Onomácrito els órgia per a Dioniso explicant el paper dels Titanes en el desmembramiento i sofriment de Dioniso.[4]
L'art i la lliteratura grega, aixina com alguns texts patrísticos, indiquen que els órgia implicaven també la manipulació de serps.[5]
Els orgia poden haver segut manifestacions de cult anteriors als propis misteris formals, com ho sugerixen els ritos violentament extáticos descrits en mits grecs com els celebrats per Attis en honor de Cibeles que queden reflectits en la voluntària autocastración dels seus sacerdots, els Galli, en el periodo històric. Els orgia tant del cult dionisíaco com del cult a Cibeles pretenen derribar les barreres entre els celebrantes i la divinitat, entre lo terrenal i lo diví, pels que a través d'un estat d'exaltació mística s'acosten a la seua divinitat:[6]
Els iniciats de les orgia órfica i báquica varen practicar costums funeràries distintives (vore Totenpass) expressives de les seues creències en un Més allà. Per eixemple, estava prohibit que els morts dugueren llana.[7]
S'han trobat ofrenes en tombes que aludixen a l'esperança báquica del Més allà, en representacions dionisíacas i emblemes dels ___protected_title_20___ dionisíacos del tipo de ___protected_title_21___ (címbalos), ___protected_title_22___ (crótalos), fulls d'hedra, ___protected_title_23___ o ___protected_title_24___.[8]
En l'Antiga Grècia, ademés dels cults i celebracions estatals, existien uns atres com els orgia, que eren protagonisats per menuts grups, coleges o associacions cultuales. Als membres d'estos grups se'ls denominava orgeônes, i les seues activitats estaven regulades per llei. El cult de la deesa tracia Bendis va ser organisat en Atenes per les seues orgeônes ya en el periodo Arcaic.[9]
La participació de les dònes en els orgia, que en algunes manifestacions eren exclusives de dònes, a voltes duya a especulacions lascives i intents de suprimir estos ritos. En 186 a. C., el senat romà va intentar prohibir la religió dionisíaca (Senatus consultum de Bacchanalibus) per subversiva tant moral com políticament.[10]
Para Isidoro de Sevilla, l'equivalent en llatí de orgia era caerimoniae ('cerimònies' en espanyol), ritos arcanos de la religió de l'Antiga Roma que havien segut preservats pels diversos coleges de sacerdots.[11]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Georg Luck, Arcana Mundi: Magic and the Occult in the Greek and Roman Worlds (Johns Hopkins University Press, 1985, 2006, 2ª ed.), p. 504.
- ↑ Madeleine Jost, "Mystery Cults in Arcàdia," en Greek Mysteries: The Archaeology and Ritual of Ancient Greek Secret Cults (Routledge, 2003), pp. 144–164.
- ↑ Plantilla:Cita EB1911
- ↑ Pausanias 8.37.5; Fritz Graf i Sarah Iles Johnston, Ritual Texts for the Afterlife: Orpheus and the Bacchic Gold Tablets (Routledge, 2007), p. 70.
- ↑ Jacquelyn Collins-Clinton, A Clapix Antique Shrine of Liber Pater at Cosa (Brill, 1976), pp. 33–34. Entre els Pares de l'Iglésia, vore Arnobius, Adversus Nationes 5.19; Clemente d'Aleixandria, Protrepticus 2.12.2 i Firmicus Maternus, De errore profanarum religionum 6.
- ↑ Giulia Sfameni Gasparro, Soteriology and Mystic Aspects in the Cult of Cybele and Attis (Brill, 1985), p. 53 i 11–19.
- ↑ Segons Herodoto 2.81, citat per Graf i Johnston, Ritual Texts, p. 159.
- ↑ Walter Burkert (2007). Religió grega arcaica i clàssica, Madrit: Abada Editors, pp. 392. ISBN 978-84-96775-01-5.
- ↑ Corinne Ondine Pache, "Barbarian Bond: Thracian Bendis among the Athenians," en Between Magic and Religion (Rowman & Littlefield, 2001), p. 8.
- ↑ Celia E. Schultz, Women's religious activity in the Roman Republic pp. 82–88.
- ↑ Isidoro de Sevilla, Etymologiae 6.19.36.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Orgia» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.