Collegium

Collegium (collegia en plural, paraula llatina que dona orige a "colege" en castellà i que etimológicament significa 'junts per llei') era el nom d'una institució romana en un paper important en el dret romà. Tenia el caràcter d'una associació privada i estava regit pel seu propi estatut (la lex collegii) a on s'establien els seus òrguens i finalitat, els criteris d'admissió dels associats i atres assunts propis.

Els collegia com a espais de socialisació

Els collegia, com a fenomen associatiu, cobrien les carències de l'estat romà en diferents àmbits: familiar, amicitia horisontal, clientelisme vertical i atres buits del sistema. Segons esta definició, els collegia serien associacions de tipo voluntari que complien les necessitats d'associació tant de ciutadans com de libertos.

Història

Es varen instituir inicialment en fins religiosos (casos en els que es denominen específicament sodalitas) i posteriorment per a fins socials, culturals o professionals. Els denominats collegia funeraticia s'establien per a la celebració de ritos fúnebres, l'alt cost dels quals i gran importància per a la cultura romana feyen que fora molt interessant per als particulars associar-se (com en les confrarias cristianes posteriors). Molt importants varen ser també els coleges d'artesàs, músics, meges, enseñantes, etc. (collegia opificum) per a tutela dels interessos d'un estament professional i en "patrons protectors" per a cada ofici (de forma equivalent als gremis i coleges professionals des de l'Edat Mija). Estos coleges varen adquirir en seguida un rellevant pes polític en moments políticament convulsos i en les eleccions a les magistratura romanes, recolzant a un candidat (collegia sodalicia o compitalicia).

Mentres la Llei de les XII taules (mediats del sigle V a. C.) sancionava l'absoluta llibertat d'associació, a partir del final de la República romana es varen començar a establir restriccions en la finalitat d'intervindre en el turbulento clima polític de l'época; ya que els coleges, més que els seus inicials fins, perseguien fins polítics de modo no sempre lícit (com per eixemple, per mig de la venda del vot dels seus associats). En l'any 7 despuix de Crist, Augusto va fer votar la lex Iulia de collegiis que va suprimir tots els collegia existents llevat els de més antiga tradició i restringia la creació de nous collegia al reconeiximent del Senat romà per mig de senatusconsultum subordinadament a una iusta causa: en la pràctica, l'utilitat pública. Més alvance, el reconeiximent en senadoconsulto va ser equiparat al reconeiximent pel Emperador romà. A partir de Constantino es reintrodujo el reconeiximent per via general, sense necessitat d'un acte específic, pero solament per als collegia funeraticia i atres entitats de tipo eclesiàstic.

Segons Gayo, sembla que per a constituir un collegium era necessària la concurrència de voluntats d'a lo manco tres persones (tres faciunt collegium) i un patrimoni comú diferent del patrimoni privat de cada u dels associats (arca communis). La disminució del número d'associats no causava l'extinció del collegium, que no es produïa fins a l'eixida de l'últim membre o fins al compliment dels fins propis.

Els òrguens del collegium s'establien en la lex collegii segons el model de les corporacions públiques (com el municipium) en una assamblea dels associats (populus collegii), un orgue colegial més restringit (ordo decurionum) i òrguens unipersonals de diferents denominacions (magistri, curatores, quinquennali, etc.)

Els collegia, per efecte de la lex Iulia de collegiis, varen posseir una certa capacitat jurídica, podent ser titulars del dret de propietat i d'uns atres drets i obligacions de naturalea patrimonial, aixina com personar-se en juís i uns atres procediments judicials. A lo llarc de l'era imperial varen adquirir també la capacitat de rebre herèncias. Açò no feya d'ells persones jurídiques en el modern sentit, o en el de les modernes corporacions.

En algunes ocasions es varen convertir en corporacions organisades d'empresaris locals i inclús de criminalés, que portaven a terme les seues organisacions mercantils o criminals (de separació molt difusa) en una regió urbana delimitada de Roma: un rione.

El lloc de reunió dels collegia es coneixia com cúria, la mateixa paraula que s'aplicava al lloc de reunions del Senat romà, a image del com funcionaven.

L'única excepció a la regla de tres persones per a formar un collegium va ser el colege dels cònsuls, que solament constava de dos (els dos cònsuls, que habitualment són considerats una magistratura unipersonal, pero que en realitat era colegiala).

Els collegium es mantindrien fins a la caiguda del Imperi Romà d'Occident, en el moment del qual varen ser decreixent fins a la seua desaparició.

Bibliografia

• V. J, Bastús, Suplement al diccionari històric enciclopèdic, Barcelona, 1833, p. 192.
• DUFF, Patrick. Personality in roman private law. Augustus M. Kelley Publishers. Rothman reprints, Inc. 1971. Nova York, EE. UU.
• SAAVEDRA GUERRERO, Mª Donaria. Constitutores Collegiorum: el paper de les dònes en la fundació de Collegia en Roma. Revista d'idees i formes polítiques en l'Antiguetat Clàssica [ISSN 1130-0728], 1992, pp. 209-214.
• SAAVEDRA GUERRERO, Mª Donaria. Tipologia i Status Social de les Patronae Collegiorum. Revista d'idees i formes polítiques en l'Antiguetat Clàssica, Nº 17, 2005, pp. 153-162.