Mistrá
Mistrá (també Mystrás, Mystrá o Mistrás; en grec Μυστράς, Μυζηθράς Myzithrás en la Crònica de Morea) va ser una ciutat fortificada en Morea (Peloponeso) sobre el mont Taigeto, prop de l'antiga Esparta, en Grècia. Es troba uns 8 km a l'oest de l'actual ciutat d'Esparta.
Història
[editar | editar còdic]Mistrá va ser la capital del Despotado llatí de Morea, un principat vassall del Principat llatí de Acaya, establit en 1205 despuix de la conquista de Constantinopla durant la Quarta Creuada. El príncip Guillermo II de Villehardouin, nebot de l'historiador de la Quarta Creuada Godofredo de Villehardouin, va construir un palau en Mistrá en 1249.
El Despotado llatí va ser reconquistado per Miguel VIII Paleólogo en 1262, despuix de prendre Constantinopla en 1261, quan Juan Paleólogo, germà de Miguel, va demanar rescat per Guillermo als demés príncips llatins. Va seguir sent la capital del Despotado de Morea, governada per familiars del emperador bizantí, encara que els veneciano varen mantindre el control de la costa i les illes adjacents. Mistrá i el restant de Morea varen aplegar a ser prou riques a partir de 1261, en comparació al restant de l'Imperi. Baixe el govern del déspota Teodoro, es va convertir en la segona ciutat més important del Imperi, despuix de Constantinopla, i el palau de Guillermo II va passar a ser la segona residència imperial.
Mistrá també va ser l'últim centre de la cultura bizantina: el filòsof neoplatónico Jorge Gemisto Pletón va viure en la ciutat fins a la seua mort en 1452. Est, junt en atres acadèmics de Mistrá, varen tindre una gran influència sobre el Renaixença italià, sobretot en acabant de que Pletón acompanyara a l'emperador Juan VIII Paleólogo a Florencia en 1439.
L'últim emperador bizantí, Constantino XI, va ser déspota en Mistrá abans d'accedir al tro. Demetrio, l'últim déspota de Morea, va rendir la ciutat al sultà otomà Mehmed II en 1460. Els venecians varen ocupar la ciutat entre 1687 i 1715, pero va seguir sent turca fins a 1832, quan va ser abandonada pel rei Otón a favor de la nova ciutat d'Esparta.
En 1989, les ruïnes (de la fortalea, palau, iglésies i monasteris) varen ser declarades per l'Unesco Patrimoni de la Humanitat.[1]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Archaeological Site of Mystras». UNESCO Culture Sector. Consultat el 6 de març de 2015.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Mistrá.- Ministeri Grec de Cultura Informació sobre el jaciment arqueològic de Mistra
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Mistrá» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.