Mistral (vent)
El mestral (o maestral),[1] també conegut en el nom de cierzo en Aragó,[2] és un vent del noroest (a voltes del nort), que bufa de les costas del Mediterràneu cap a la mar, entre la desembocadura del Ebre i Gènova.[3] Es tracta d'un vent fret, sec i violent, que alcança corrientemente els 100 km/h i aplega a passar dels 140 km/h (75 nucs).[4] Pot ser causat pel refredat nocturn del sol en les regions costeres, pero quan bufa molt forta es deu a una alça de la pressió atmosfèrica en el noroest europeu: l'aire polar fluïx aixina cap a les baixes pressions del Mediterràneu i en trobar els obstàculs oposts pel relleu (els Pirineus, el Massiç Central francés, els Alps) pansa per les breches que existixen entre estos, sofrint llavors la seua velocitat un increment considerable en ser reduïda la secció de les venes.
En França és un vent fret del nort del golf de León, provocat per una depressió en el golf de Gènova. Aplega a ser especialment intens en la vall del Ródano. Es produïx en totes l'époques de l'any, més en autumne i hivern.[2] Crea una corrent forta, freda, del noroest, a lo llarc de la costa, particularment des de la delta del Ródano fins a més a l'est de Marsella, en el surest de França.
El mestral és un eixemple de vent catabàtic,[5] causat per aire gelat sobre les montanyes per la presència d'un sistema d'alta pressió o de refredat per radiació. En el mestral, l'aire es gela més dalt del Massiç Central, el replanell central de França, i els Pirineus. Bufa cap a avall a la vall del Garona, degut a que el seu densitat és major que la de l'entorn. En la vall del Ródano es produïx un encajonamiento des de la seua arribada de les altures del Massiç Central, lo que ho accelera inevitablement, i pel seu caràcter de vent sec dona orige a la lluminositat ambiental típica de la Provença.
En Marsella, en la mitat dels dies de l'any, el temps es caracterisa pels vents forts del mestral. Afecten al temps en Balears, Nort d'Àfrica, Còrsega, Cerdenya, Sicília i Malta, particularment quan un sistema de baixa pressió es forma en el Golf de Gènova.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Palència, Alfonso Fernández de (1999). Fechos d'Espanya: Gesta Hispaniensia (en és), Real Acadèmia de l'Història. ISBN 9788489512436.
- ↑ 2,0 2,1 Osés, Francesc Xavier Martínez de (2006). Meteorologia aplicada a la navegació (en és), Univ. Politèc. de Catalunya. ISBN 9788483018736.
- ↑ Olcina, Antonio Gil; Vores, {{{nom2}}} (1 de juny de 2017). Tractat de climatologia (en és), Universitat d'Alacant. ISBN 9788497175197.
- ↑ EQUIPO (2000). Diccionari de ciències de la terra (en és), Editorial Complutense. ISBN 9788489784772.
- ↑ 90, Sol (17 de febrer de 2014). Huracans i tornados (en és), Britannica Digital Learning. ISBN 9781625131300.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Mistral (viento)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.