Mita minera

Archiu:Old Potosí.jpg

Cerro Ric de Potosí, est va ser el principal centre de recepció dels indígenes que estaven circumscrits a la Mita minera. La majoria dels "indis mitayos" treballaven en esta mina.

La mita minera va ser un sistema de treball instaurat en Amèrica en l'época hispànica, principalment en el virreinato del Perú. Este sistema laboral va ser un dels pilars de la mineria del virreinato, junt a les reserves metàliques.

El terme mita prové de la paraula quechua mit’a, que feya referència al treball comunitari basat en la reciprocitat de l'imperi incaico. Posteriorment va ser remodelat i adaptat pels espanyols per a explotar els jaciments en metals preciosos.

El seu propòsit era assegurar la mà d'obra indígena per a l'extracció de minerals en els distints centres miners del virreinato peruà; a l'indígena que brindava forçosament el seu treball se li cridava "mitayo", i als peons voluntaris se'ls coneixia com "mingados".

Principals centres miners

Les mines més resaltantes del virreinato del Perú varen ser:

• Potosí (19 d'abril de 1545)
• Santa Bàrbara de Huancavelica (1564)
• Cerro de Pasco (1569)
• Castrovirreyna
• Oruro
• Cailloma
• Cotahuasi
• Laicacota
• Porco
• Lucanas i Paricacochas
• Condoroma
• Chorunga (1750)
• Hualgayoc (1771)
• Chalhuani (1775)

Història

La mita minera va ser instaurada pel Virrey Toledo en l'any 1572, transformant-la en una espècie de tribut al treball, en el qual una sèptima part dels adults casats de cada poble d'indis (entre els 18 i 50 anys) estaven obligats a complir en esta llabor un any de cada sis per a l'extensió del regne del Perú, estos s'absentaven dels seus ayllus junt en tota la seua família, incloent dònes i chiquets. Per a facilitar l'implementació de la mita, Toledo va dispondre la creació de reduccions o pobles de natius a càrrec d'un corregidor que s'encarregava de gestionar l'enviament de mà d'obra.

Els curacas eren els encarregats de reclutar una determinada cantitat d'indígenes per a enviar-les a les mines, estos complien la seua llabor baixe la coerció dels corregidores; en cas que no compliren en el número total de mitayos eren severament castigats:

Penja dels peus al cacic prencipal i als demés li asota sobre damunt d'un moltó i als demés li nuga nuet en cuiro en el rrollo i ho castiga i trasquila. I als demés li té en la cárzel pública pres en el sepo en grills cin dalle de menjar ni aigua i cin dalle lisencia per a proueerse. Tota la dita molèstia i afronta lo haze en color de que falta alguns yndios de la mita. Es haze estos castics als senyors deste rreyno de la terra, que tenen títul pel seu Magestad. Castiguen molt cruelment com ci fora lladre o traydor. En estos trauajos es an mort afrontats i no ai rremedio.

Felipe Guaman Poma d'Ayala

Els mitayos tenien un salari que anava destinat per a les seues despeses en el temps en que residira en la mines, el tribut indígena, deutes en el corregidor pel Repartixc de Mercaderies, el delme i pagaments pels ritos sacramentals; no obstant ocorria molts casos en els que no se'ls pagava un salari complet:

I no li paga la seua trauajo de la yda i buelta dels camins i d'acodir en les mines, dels tienpos questá i als yndios dels seus jornals. En color de les mines i tasques li ocupa en guardar ganados i tragenear [trajinar] i els fica als plans i es mor els yndios. I hazen cunbes [teixit fi] i a uns atres els mana texer roba i a uns atres els posa per rrescatadores; a estos no li paga la seua tasca i ho amaga la seua trauajo. I tenen en els acientos yndias cuineres; en color de la cuina estan amansebados. I en alguns filles dels yndios cirues li força i ho lleva i ho desvirga ells i els seus majordoms i els força als seus mugeres, enbiando als seus marits a les mines de nit o li enbía a una atra part molt llunt. I ho haze prendre maýs i carn o chicha o formage o pa per força al seu conte d'ells i li desqüenta del seu trauajo i tasca. I en açò a la veta ixen molt pobres i en molt deute i no té qué pagar al seu tribut.

Felipe Guaman Poma d'Ayala

Acimismo no els paga quando queden mancos per a cienpre, no li rrestituye ni els paga, serbiendo en les seues mugeres i fills i moltons i sogues i costales i mantes. En tot lo dit parese que cirue en més tasca i ci es pert alguna cosa que ualga dos rreales, se li lleva cinc pesos i no ai rremedio en els dits pobres. En este trauajo els mol i castiga en les dites mines.

Felipe Guaman Poma d'Ayala

Els malos tratos en les mines va fer que molts indígenes s'aüixaren dels seus pobles per a evitar la prestació de la mita, s'establien en atres pobles i eren coneguts com a forasters, el mateix virrey Juan Mendoza i Lluna va narrar esta problemàtica en un memorial del 12 de decembre de 1615

Perque a les yndias en absència dels dits marits els asota als seus mugeres i als dits els seus marits li asota arregasado i la güergüensa fòra; li castiga com a chiquet en les anques i uns atres li paleja com a animal cauallo, com al seu negre esclabo. [...] De tots estos dits agrauios s'absenten dels seus pobles per no yr a les dites mines a padeser tormento i martiri i per no padeser en aquell ynfierno aquelles penes i tormento dels dimonis. I uns atres es fugen de les dites mines, uns atres dels camins per no aplegar a les dites mines i per no murir mort supitania.

Felipe Guaman Poma d'Ayala

Les condicions en les mines eren molt pèssimes, especialment en les mines de azogue (mercuri) de Huancavelica que provocava una altíssima mortandad per intoxicació en els indígenes; a estos indígenes intoxicats se'ls coneixia com azogados:

Abans volen yr a murir que a biuir i dizen que li acauen una ues perque, en agarrant el mal de azogado, se seca com a pal i té asma i no pot de dia ni de nit beuir. I dura un any o dos desta manera i es mor.

Felipe Guaman Poma d'Ayala

Els mitayos eren caracterisats pel seu inexperiencia en la mineria en contrast en els peons voluntaris i pagats, no obstant el seu contracte resultava molt costós per a les autoritats, ademés les males condicions i les remuneracions incompletes va provocar una alta cantitat de dimissió, per lo que es va procedir al treball femení i infantil:

L'alternativa òbvia al treball indígena forçat, la mà d'obra voluntària, també presentava problemes. L'incomoditat del treball miner -inevitablement als obrers voluntaris se'ls amprava en les tasques més difícils en els frontones- i la inhospitalidad general i aïllament de la comarca de Huancavelica, s'oponien a la presència d'una mà d'obra voluntària i contenta. El sòu establit per la corona, el més alt entre tots els miners del Perú, de 4 reals per dia, poques voltes es pagava sancer per la direcció de la mina, la qual tenia molt mala fama sobre l'explotació dels obrers per mig d'alts preus cobrats per l'alimentació, la roba i les ferramentes. Segons el director Ordozgoyty, estes grans dificultats de la mà d'obra varen ser la causa principal de la seua dimissió, mentres que, en l'any següent, Márquez [Fernando Márquez de l'Argent] va informar que es vea obligat a recórrer el treball femení i infantil.

Mervyn Lang

Va ser abolida en 1812 per les Talles lliberals de Càdis.