Anar al contingut

Modio

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Modio
Serapis en el modio sobre el seu cap (Museus Vaticans).
Denario d'Adriano representant un modio en cereals i rosella, ANNONA AVG.

Modio (del llatí modĭus) és una mida de capacitat tradicional, utilisada des de l'época romana per a la medició de grans i atres àrits.[1] En l'Edat Mija espanyola, en moments en que la circulació monetària era molt escassa en els regnes hispanocristianos, particularment en el regne astur-lleonés entre els sigles VIII i XI, es va usar com a unitat bàsica dels intercanvis i com a moneda de conte.[2]

La seua equivalència en el sistema mètric decimal és aproximadament a 8,75 litros.[1]


Simbolisme

[editar | editar còdic]

El deu Serapis, un deu sincrético greco-egipcíac de l'época dels ptolomeos, que unia les característiques de l'egipcíac Osiris en les de deidades gregues, duya sobre el seu cap un modio, com a símbol de la producció agrícola.

El modio va ser un motiu d'us freqüent en l'acunyament de monedas. Els emperadors romans falcaven en modios per a indicar el servici de Cura annonae sobre el suministrament de grans a la ciutat de Roma, assegurant el suministrament també en les províncies.


Referències

[editar | editar còdic]