Anar al contingut

Moissanita

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Moissanita

La moissanita és un mineral del grup IB (semimetalés i no metalés), segons la classificació de Strunz. Originalment referit a un mineral rar descobert per Henri Moissan, té per fòrmula química SiC, i varis polimorfos. Anteriorment, este material havia segut sintetisat en el laboratori i va ser denominat carbur de silici.

Història

[editar | editar còdic]

El mineral moissanita va ser descobert per Henri Moissan mentres examinava mostres de roques d'un cràter de meteorit ubicat en el Canó del Diable, Arizona, en 1893. En un principi, va identificar erròneament els cristals com a diamants, pero en 1904 els va identificar com a carbur de silici (SiC).[1] Posteriorment, la forma mineral del carbur de silici va ser denominat moissanita en honor a Moissan. El descobriment en el meteorit del Canó del Diable i atres llocs va ser considerat per un llarc temps com a contaminació per carborundo de les ferramentes abrasivo humanes.[2]

Abundància geològica

[editar | editar còdic]

La moissanita, en la seua forma natural, és molt rara. Només s'ha trobat en uns pocs llocs en roques del mant i en meteorits. Els descobriments han mostrat que la moissanita està present naturalment com a inclusions en els diamants, xenolitos, i en roques ultramáficas, com la kimberlita i la lamproíta. També ha segut identificada en meteorits de condrita carbonácea com grans presolares.[3]

Fins a la década de 1950 no s'havia trobat una atra font natural, ademés dels meteorits. Posteriorment, es va trobar moissanita com a inclusió en kimberlita d'una mina de diamant en Yakutia en 1959, i en la Green River Formation, en Wyoming, en 1958. L'existència de moissanita en la naturalea va ser qüestionada inclús en 1986 per Charles Milton, un geólogo americà.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada xu
  2. Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada pierro
  3. Schönbächler et al.38th Llunar and Planetary Science Conference.