Mojiganga
La mojiganga, en el seu orige, va ser una farsa representada en caraças i disfrassos típics en les festes públiques de raïl carnavalesca. Consistia en un text breu en vers, de caràcter còmic-burlesco i musical, que va adquirir ranc de gènero dramàtic menor del Sigle d'Or espanyol. En els corrals de comèdies, les mojigangas eren desfilades d'actors que ballaven disfrassats al són d'una música estrepitosa. Aixina es posava fi a l'espectàcul.[1]
Tipos
[editar | editar còdic]Existixen dos tipos bàsics: les parateatrales, d'inspiració més popular i carnavalesca, a voltes en intervenció d'actors caracterisats com a animals, i les mojigangas dramàtiques. Dins d'estos tipos, a la seua volta, poden diferenciar-se:
- mojigangas parateatrales sense argument
- mojigangas parateatrales en argument
- mojigangas dramàtiques para Carnestoltes
- mojigangas dramàtiques para Quaresma
- mojigangas dramàtiques para Corpus
- mojigangas dramàtiques para Nadal
- mojigangas dramàtiques para festes regio[2]
Evolució històrica
[editar | editar còdic]S'ha propost que el terme mojiganga tinga el seu orige en la boxiganga o en les companyies de bojiganga del teatre ambulant dels sigles XVI i XVII (una de les huit que enumera Agustín de Rojas Villandrando en el seu llibre El viage entretingut).[nota 1] I que, en el temps i gràcies a la popularitat d'estes mascaradas grotesques, el gènero va acabar invadint l'espai del entremés barroc. Aixina, la cridada mojiganga entremesada va ser, a partir de mediats de el XVII, la peça dramàtica breu per excelència. Entre els cultivadores del gènero, varen destacar: Pedro Calderón de la Barca (La mojiganga de les visions de la mort),[3] Juan Vélez (Mojiganga de les figures), Simón Aguado (Mojiganga de les chiquetes de la Rollona), Vicente Suárez de Deza, Francisco Monteser, Alonso d'Ayala i Manuel de León Marchant, entre uns atres. També varen cultivar el gènero Francisco de Quevedo i Pedro de Quirós.[4]
Vore també
[editar | editar còdic]Notes
[editar | editar còdic]- ↑ Segons Pere Coromines (Pedro Corominas), el terme d'orige era boxiganga, i "designava primitivamente a un personage caracterisat per unes bufes subjectes a la punta d'un pal, personage que era típic de les mojigangas". D'això es presumix que boxiganga derive de "voxiga", variant fonètica de "bufa".
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Gómez García (1997). Diccionari del teatre, Madrit, Edicions Akal, p. 560. ISBN 8446008270.
- ↑ Catalina Buezo, La mojiganga dramàtica: de la festa al teatre, volum 2, pp. 8 i ss.; Kassel, Edition Reichenberger, 2005; ISBN 3-937734-03-1, 9783937734033
- ↑ [1] Mojiganga de la Mort, de Pedro Calderón de la Barca.
- ↑ Agustín de la Granja: Entremeses i mojigangas de Calderón per als seus autos sacramentals; Granada, 1981; Universitat de Granada, Curs d'Estudis Hispànics. (Resenyat en: Entremeses i mojigangas de Calderón per als seus autos sacramentals, [[Frédéric Serralta Criticón]], ISSN 0247-381X, núm. 18, 1982, pp. 120-122).
- Este artícul conté una traducció derivada de «Mojiganga» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.