Anar al contingut

Monòxit de dicarbono

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El monòxit de dicarbono (C2O) és una molècula extremadament reactiva que conté dos àtoms de carbono i un d'oxigen, units per un enllaç covalente, és un producte de la fotólisis del subóxido de carbono.[1][2] Està estretament relacionat en les emissions de CO, CO2 i C3O2, i uns atres òxits de carbonos.

C3O2 → CO + C2O

És lo suficientment estable com per a observar les reaccions en NO i NO2.[3]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Bayes K.(1961).Journal of the American Chemical Society.83
    3712–3713.doi:10.1021/ja01478a033.
  2. Anderson D. J., Rosenfeld R. N.(1991).Journal of Chemical Physics.94
    7852–7867.doi:10.1063/1.460121.
  3. Thweatt W. D., Erickson M. A., Hershberger J. F.(2004).Journal of Physical Chemistry.108
    74–79.doi:10.1021/jp0304125.