Monacita

Monacita

El terme monacita s'usa per a designar a un grup de quatre mineralés distints, de la classe 8 dels minerals fosfat segons la classificació de Strunz. És, junt a la bastnasita, la principal mena de terres rares. Apareix normalment en forma de menuts cristalés aïllats de color pardo rojós.

Va ser descrit per Johann August Friedrich Breithaupt en 1829. El nom monacita prové del grec μοναζειν «monazein», 'estar sol', en alusió a lo rar del mineral.

Espècies minerals

Atenent a la seua composició, podem trobar fins a quatre tipos diferents de monacita:

• Monacita-(Ce), de fòrmula: CEP₄ (Ce= Ceri)
• Monacita-(La), de fòrmula: LaPO₄ (La= Lantano)
• Monacita-(Nd), de fòrmula: NdPO₄ (Nd= Neodimi)
• Monacita-(Sm), de fòrmula: SmPO₄ (Sm= Samari)

Totes estes espècies de monacita tenen la mateixa estructura cristalina, i poden variar de color segons les espècies, i tindre composicions de monacita junt a atres minerals secundaris, el color pot variar de color pardo groguenc o rojós pardo, verdoso o casi blanc.

Els elements que apareixen en la fòrmula són els aprovats per l'Associació Mineralógica Internacional com els components d'estos quatre minerals, pero ademés solen dur impurees d'atres elements, que poden vore's en la ficha de la dreta entre paréntesis segons la formulació antiga, es llisten en l'orde de proporció relativa en el mineral, de tal forma que, per eixemple, el lantano és el metal més abundant en la monacita-La. El sílice, SiO₂, apareix en menudes cantitats, aixina com l'urani. Per la transició alfa del tori i l'urani, la monacita conté una certa cantitat d'heli, que pot extraure's a través de l'aplicació de calor.

On es troba

La monacita és un mineral accessori habitual en els granit i en els gneis, la monacita detrítica pot acumular-se en cantitats comercials, en formes d'arena de monacita. En l'Índia, Madagascar, i Suràfrica existixen grans depòsits de monacita.

S'extrau en Sri Lanka; en Urales de Rússia; en depòsits d'estany de Malàsia, en República Popular del Congo, Islàndia, Brasil, Alemània, Colorat, Califòrnia, Nou Mèxic, Carolina del Nort i en Canadà. També va ser descobert en Argentina, província de Santiago del Estero, un jaciment per serendipia en les Serres de Sumampa.

En Espanya, en el Camp de Montiel, província de Ciutat Real térmens municipals de Torrenueva, Torre de Juan Abad i Santa Creu de Mudela s'ha localisat un jaciment la declaració del qual d'impacte negativa per part de les autoritats dificulta la seua possible explotació.